alemany
alemany
- ca alemany
- cod Deutsch
- ar الألمانية
- cy Almaeneg
- de Deutsch
- en German
- es alemán
- eu alemana
- fr allemand
- gl alemán
- gn aleman
- it tedesco
- ja ドイツ語
- nl Duits
- oc alemand
- pt alemão
- ru Немецкий язык
- sw Kijerumani
- tmh Talimant
- zh 德语
- scr Alfabet llatí
- num Sistema aràbic
Indoeuropea > Germànica > Occidental, Àfrica > Namíbia, Europa > Alemanya, Europa > Àustria, Europa > Bèlgica, Europa > Croàcia, Europa > Dinamarca, Europa > Eslovàquia, Europa > Eslovènia, Europa > Estònia, Europa > França, Europa > Hongria, Europa > Itàlia, Europa > Letònia, Europa > Liechtenstein, Europa > Lituània, Europa > Luxemburg, Europa > Polònia, Europa > República Txeca, Europa > Romania, Europa > Sèrbia, Europa > Suïssa, Europa > Ucraïna
Definición
L'alemany es divideix en dos grans blocs dialectals: el baix alemany, al nord -molt diferenciat- i l'alt alemany, al centre i al sud. Avui es continuen fent servir força en la comunicació oral quotidiana, però la llengua estàndard els va substituint cada cop més.
Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
Els primers textos escrits en alemany daten del segle VIII, quan la llengua escrita no era unitària i cada regió se servia del seu propi dialecte. Aquesta situació, comuna a molts països d'Europa, es va allargassar més en el cas alemany a causa de la manca d'unitat política del país. Hi havia, però, una estructura aglutinadora, el Sacre Imperi Romanogermànic, que reforçava la idea de l'existència d'una comunitat cultural, amb unes necessitats que van fer emergir lentament, a partir del Renaixement, la llengua estàndard actual, basada en els parlars altalemanys orientals i, concretament, en la traducció de la Bíblia que va escriure Luter al segle XVI.
