castellà
castellà
- ca castellà
- ca espanyol sin. compl.
- cod español
- ar الإسبانية
- cy Sbaeneg
- cy Castileg sin. compl.
- de Spanisch
- de Kastilisch sin. compl.
- en Spanish
- en Castilian sin. compl.
- es español
- es castellano sin. compl.
- eu gaztelania
- eu espainiera sin. compl.
- eu espainol sin. compl.
- eu gaztelera sin. compl.
- fr espagnol
- fr castillan sin. compl.
- gl castelán
- gl español sin. compl.
- gn karaiñe'ê
- it spagnolo
- it castigliano sin. compl.
- ja カスティリャーノ語
- ja スペイン語 sin. compl.
- nl Spaans
- nl Castiliaans sin. compl.
- oc castelhan
- oc espanhòu sin. compl.
- pt castelhano
- pt espanhol sin. compl.
- ru Испанский язык
- ru Кастильский sin. compl.
- sw Kihespanyola
- sw Spanish sin. compl.
- tmh Takastiyant
- tmh Taspanyut sin. compl.
- zh 卡斯帝利亚语
Indoeuropea > Itàlica > Llatinofalisc > Romànic > Occidental, Àfrica > Guinea Equatorial, Amèrica > Antilles Neerlandeses, Amèrica > Argentina, Amèrica > Aruba, Amèrica > Belize, Amèrica > Bolívia, Amèrica > Colòmbia, Amèrica > Costa Rica, Amèrica > Cuba, Amèrica > El Salvador, Amèrica > Equador, Amèrica > Estats Units d'Amèrica, Amèrica > Guatemala, Amèrica > Hondures, Amèrica > Mèxic, Amèrica > Nicaragua, Amèrica > Panamà, Amèrica > Paraguai, Amèrica > Perú, Amèrica > Puerto Rico, Amèrica > República Dominicana, Amèrica > Trinitat i Tobago, Amèrica > Uruguai, Amèrica > Veneçuela, Amèrica > Xile, Europa > Espanya
Definición
Els primers textos que conservem de la llengua castellana són del segle XI.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
A la baixa edat mitjana, Castella va esdevenir políticament hegemònica a la península Ibèrica, i això li va permetre d'estendre la seva llengua: de primer, per les regions conquerides als àrabs, d'on van anar desapareixent els parlars mossàrabs i l'àrab, i, després, per terres lingüísticament lleoneses i aragoneses, d'on el castellà va començar a desallotjar el lleonès i l'aragonès, en un procés que ha dut aquests idiomes a la precària situació actual.
De manera semblant, el castellà ha fet recular la frontera del basc, i també, a l'extrem meridional, la del català. A partir de la fi del segle XV, si fa no fa a la mateixa època que l'idioma adquiria les seves característiques modernes, l'àmbit geogràfic de la llengua castellana es va eixamplar extraordinàriament amb la conquesta d'immensos territoris americans.
A la península Ibèrica, separats per unes diferències que no impedeixen en general la intel·ligibilitat mútua, s'hi distingeixen bàsicament dos blocs dialectals: el septentrional i el meridional. El castellà estàndard europeu es basa en la varietat septentrional, de la regió històrica de Castella la Vella, encara que avui també hi té un gran pes el parlar de Madrid, igualment septentrional.
