Back to top
  • ca  cessió, n f
  • ca  alienació, n f sin. compl.
  • es  cesión
  • es  enajenación
  • fr  aliénation
  • fr  cession

Definición
Transmissió que una persona fa d'un dret, d'una obligació o d'un bé a favor d'una altra.
  • ca  clàusula, n f
  • es  cláusula
  • fr  clause

Definición
Cadascuna de les disposicions de què pot constar un acte jurídic en la seva projecció documental.
  • ca  codicil, n m
  • es  codicilo
  • fr  codicille
  • en  codicil

Definición
Negoci jurídic formal, unilateral i revocable, en virtut del qual un causant, sense instituir hereu, regula de manera parcial la seva successió amb disposicions a títol particular.
cohereu | cohereva cohereu | cohereva

  • ca  cohereu | cohereva, n m, f
  • es  coheredero
  • fr  cohéritier
  • en  co-heir

Definición
Hereu juntament amb un altre o amb d'altres.
  • ca  col·lació, n f
  • es  colación
  • fr  collation

Definición
Aportació del valor dels béns rebuts gratuïtament de l'ascendent causant d'una successió que el descendent que hi concorre com a hereu amb un altre hereu descendent del mateix causant ha de fer a l'actiu hereditari en fer la partició de l'herència.
col·legatari | col·legatària col·legatari | col·legatària

  • ca  col·legatari | col·legatària, n m, f
  • es  colegatario
  • fr  colégataire

Definición
Legatari juntament amb un altre o amb d'altres.
col·legi notarial col·legi notarial

  • ca  col·legi notarial, n m
  • es  colegio notarial
  • fr  chambre des notaires
  • fr  ordre des notaires

Definición
Corporació professional de dret públic integrada per notaris que pel sol fet d'exercir la seva activitat en l'àmbit territorial que els correspon hi resten incorporats.
  • ca  comodat, n m
  • es  comodato
  • es  préstamo de uso

Definición
Contracte unilateral segons el qual una de les parts deixa gratuïtament a l'altra una cosa perquè l'usi un cert temps i després la hi torni, amb la condició de no consumir-la en cas que es tracti d'una cosa fungible.
  • ca  compareixença, n f
  • es  comparecencia
  • fr  comparution

Definición
Acte de presentar-se davant un notari per a l'atorgament d'una escriptura.
  • ca  compareixença, n f
  • es  comparecencia

Definición
Primera part d'un instrument públic, en què consten les persones que es presenten a l'acte d'atorgament i en quin concepte hi intervenen.