estatge
estatge
- ca habitació, n f
- ca estatge, n m sin. compl.
- es habitación
- fr habitation
Definición
Dret real essencialment inalienable, constituït a favor d'una o més persones físiques, que comporta la facultat d'ocupar en un immoble aliè la part necessària per a atendre les seves necessitats d'habitatge i les de les persones que hi conviuen, encara que n'augmenti el nombre.
Nota
- Estatge és una denominació pròpia de l'illa de Mallorca.
estipulació
estipulació
- ca part dispositiva, n f
- ca estipulació, n f sin. compl.
- es estipulación
- es parte dispositiva
Definición
Part d'un instrument públic en què s'articula l'acte o negoci jurídic que s'hi formalitza.
executor testamentari | executora testamentària
executor testamentari | executora testamentària
- ca marmessor | marmessora, n m, f
- ca executor testamentari | executora testamentària, n m, f sin. compl.
- es albacea
- es ejecutor testamentario
- fr exécuteur testamentaire
Definición
Persona nomenada pel testador o l'heretant, en testament, codicil o heretament, perquè tingui cura de complir i executar totalment o parcialment la seva darrera voluntat.
exposició
exposició
- ca part expositiva, n f
- ca exposició, n f sin. compl.
- es parte expositiva
Definición
Part d'un instrument públic en què es posen de manifest els antecedents que han conduït a la celebració de l'acte o contracte que s'atorga, descrivint-hi els béns que en són objecte, els motius que indueixen a la celebració i la resta d'antecedents de fet o de dret que resulten pertinents.
extraprotocol·lari -ària
extraprotocol·lari -ària
- ca extraprotocol·lari -ària, adj
- es extraprotocolar
Definición
Dit dels documents notarials que no passen a formar part del protocol.