Back to top
  • ca  partit judicial, n m
  • es  partido judicial
  • fr  circonscription judiciaire

Definición
Unitat territorial integrada per un o més municipis adjacents en què s'organitza l'Estat a efectes judicials, on hi ha un o més jutges de primera instància, amb seu a la seva capital i jurisdicció en tot l'àmbit de la seva demarcació.
  • ca  potestat parental, n f
  • ca  pàtria potestat, n f sin. compl.
  • ca  potestat del pare i de la mare, n f sin. compl.
  • es  patria potestad

Definición
Conjunt de deures i drets que d'acord amb la llei tenen els pares sobre els seus fills menors no emancipats o majors d'edat incapacitats.
  • ca  penyora, n f
  • es  prenda

Definición
Dret real de garantia sobre béns mobles, valors o diners aliens que pot comportar un desplaçament de la possessió i que, en el cas d'incompliment de l'obligació garantida, faculta el creditor per a sol·licitar la seva alienació en subhasta judicial o notarial, sigui qui en sigui el propietari.
  • ca  permuta, n f
  • es  permuta

Definición
Contracte en virtut del qual dues persones s'obliguen recíprocament a transmetre's el domini de dues coses que els pertanyen, una a cada un.
  • ca  peu de còpia, n m
  • es  pie de copia

Definición
Diligència breu que posa el notari que lliura una còpia autoritzada al final d'aquesta per fer-hi constar la fidelitat de la reproducció a l'original, la persona a instància de qui ha estat autoritzada i la data en què s'ha lliurat.
  • ca  poder, n m
  • es  poder
  • fr  pouvoir

Definición
Autorització a una persona perquè en representi una altra en judici o en qualsevol atra circumstància.
  • ca  poder, n m
  • es  poder
  • fr  pouvoir

Definición
Instrument públic en què consta el mandat representatiu.
  • ca  poderdant, n m, f
  • es  poderdante
  • fr  commettant

Definición
Persona que dona poder a una altra perquè la representi en judici en qualsevol atra circumstància.
  • ca  pòlissa, n f
  • es  póliza

Definición
Document mercantil redactat normalment per una de les parts en dos o més exemplars originals que s'atorga amb intervenció del notari, el qual dona fe de la data i del consentiment de les parts contractants i que aquestes l'han signat davant seu.

Nota

  • La pòlissa no s'incorpora al protocol però el notari registra les dades essencials del contracte.
  • ca  postil·la, n f
  • es  apostilla
  • es  postilla
  • fr  apostille

Definición
Declaració estandarditzada en virtut de la qual l'autoritat competent legalitza les signatures que autoritzen un document públic.

Nota

  • El Conveni de la Haia de 5 d'octubre de 1961, ratificat per l'Estat espanyol el 10 d'abril de 1978, estableix com a única formalitat de legalització d'un document la incorporació de la postil·la.