Back to top
  • ca  testimoniança, n f
  • ca  testimoni, n m sin. compl.
  • es  testimonio
  • fr  témoignage

Definición
Transcripció total o parcial d'un document, de la literalitat de la qual respon un notari, fent ús de les seves atribucions.

Nota

  • Quan la transcripció és d'un document del qual el notari conserva l'original en el seu protocol, s'anomena còpia.
testimoni de coneixement testimoni de coneixement

  • ca  testimoni de coneixement, n m, f
  • es  testigo de conocimiento

Definición
Testimoni que intervé en l'autorització d'un document amb la funció d'identificar els atorgants que el notari no conegui de manera directa.
testimoni instrumental testimoni instrumental

  • ca  testimoni instrumental, n m, f
  • es  testigo instrumental
  • fr  témoin instrumentaire

Definición
Testimoni que en documents notarials afirma amb el notari el fet i el contingut de l'atorgament.
  • ca  testimoniança, n f
  • ca  testimoni, n m sin. compl.
  • es  testimonio
  • fr  témoignage

Definición
Transcripció total o parcial d'un document, de la literalitat de la qual respon un notari, fent ús de les seves atribucions.

Nota

  • Quan la transcripció és d'un document del qual el notari conserva l'original en el seu protocol, s'anomena còpia.
  • ca  transformació, n f
  • es  transformación

Definición
Modificació de l'estructura d'una societat que consisteix en el canvi d'un tipus social per un altre tot conservant la personalitat jurídica inicial.
  • ca  traspàs, n m
  • es  traspaso

Definición
Cessió del dret d'arrendament d'un local de negoci, feta per l'arrendatari a una tercera persona, la qual se subroga en els drets i les obligacions nascuts de l'arrendament.
  • ca  tutela, n f
  • es  tutela
  • fr  tutelle

Definición
Institució l'objecte de la qual és la guarda, la protecció i la representació de la persona i l'administració del patrimoni d'aquells qui, tot i no ésser subjectes a potestat parental, són incapacitats o menors no emancipats.
tutela testamentària tutela testamentària

  • ca  tutela testamentària, n f
  • es  tutela testamentaria
  • fr  tutelle testamentaire

Definición
Tutela designada en testament notarial pels pares o pel pare o la mare no privats de la potestat parental i que, en defecte del cònjuge que convisqui amb el menor o l'incapacitat, vincula el jutge a designar tutors si el benefici del menor o l'incapacitat no exigeix una altra mesura.
  • ca  tutor | tutora, n m, f
  • es  tutor
  • fr  tuteur

Definición
Persona en qui recau l'exercici de la tutela.