Back to top
arrendatari | arrendatària arrendatari | arrendatària

  • ca  arrendatari | arrendatària, n m, f
  • es  arrendatario

Definición
Persona que rep l'aprofitament d'alguna cosa o efectua una obra o presta un servei a favor d'altri de qui té dret a percebre una renda o un preu.
arxiu de protocols arxiu de protocols

  • ca  arxiu de protocols, n m
  • es  archivo de protocolos

Definición
Arxiu format amb el conjunt de protocols d'un notari i els seus predecessors en una notaria determinada o pel conjunt de protocols de més de 25 anys d'antiguitat dels notaris d'un districte o un territori.
arxiu històric de protocols arxiu històric de protocols

  • ca  arxiu històric de protocols, n m
  • es  archivo histórico de protocolos

Definición
Conjunt de protocols de més de cent anys d'antiguitat que, sota la responsabilitat del notari arxiver, són a disposició de la societat per a la investigació històrica.
  • ca  atorgament, n m
  • es  otorgamiento
  • fr  concession
  • fr  passation

Definición
Acció de prestar, generalment davant de notari, consentiment al contingut d'un acte o negoci jurídic i al document que el conté.
  • ca  atorgament, n m
  • es  otorgamiento

Definición
Part d'un instrument públic en què consta el consentiment dels atorgants al seu contingut.
  • ca  atorgant, n m, f
  • es  otorgante

Definición
Persona que presta consentiment al contingut d'un acte o un negoci jurídic, generalment davant de notari.
  • ca  autorització, n f
  • es  autorización

Definición
Part d'un instrument públic en què consta la dació de fe del notari en relació amb el contingut del document notarial.
  • ca  autorització, n f
  • es  autorización
  • fr  autorisation

Definición
Intervenció d'un notari en l'atorgament d'un acte jurídic que dona caràcter públic al document que el conté.
  • ca  autotutela, n f
  • es  autotutela

Definición
Acte pel qual una persona, en previsió que pugui estar incapacitada en un futur, nomena un o més tutors i estableix normes per a la cura i l'administració de la seva persona i els seus béns si es produeix la incapacitació.
  • ca  auxiliar, n m, f
  • es  auxiliar

Definición
Persona empleada del notari que s'ocupa de la confecció de documents poc complexos i generalment amb un contingut estandarditzat.