Back to top
identitat social identitat social

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

  • ca  identitat social, n f
  • en  social identity

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia

ideograma ideograma

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

  • ca  ideograma, n m
  • es  ideograma
  • fr  idéogramme
  • en  ideogram

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definición
Signe gràfic que representa un concepte.
ideologia ideologia

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Ciència política i de l'administració, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Història moderna i contemporània>Història contemporània, Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

  • ca  ideologia, n f
  • es  ideología
  • en  ideology

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Dret>Ciència política i de l'administració, Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Antropologia, Humanitats>Història, geografia i antropologia>Història moderna i contemporània>Història contemporània, Humanitats>Filosofia, .PARAULES CLAU

Definición
Conjunt de conceptes, creences i ideals, d'abast factual i normatiu, que serveixen per a explicar els fenòmens socials i, així, dirigir i simplificar les opcions sociopolítiques i culturals de l'individu i la col·lectivitat.
  • ca  ideoma, n m
  • es  ideoma
  • fr  idéoma
  • en  ideoma
  • de  Ideoma

Humanitats>Filosofia

Definición
Pensament en tant que merament enunciat.
idiòcia idiòcia

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica, .PARAULES CLAU

  • ca  idiòcia, n f
  • es  idiocia, n f
  • en  idiocy

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general>Anatomia patològica, .PARAULES CLAU

Definición
Estat de dèficit d'intel·ligència, congènit o adquirit precoçment, en el qual l'individu posseeix un quocient intel·lectual que oscil·la entre 0 i 20 i una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres.
idiolecte idiolecte

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

  • ca  idiolecte, n m
  • es  idiolecto
  • fr  idiolecte
  • en  idiolect

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística

Definición
Conjunt dels usos d'una llengua propi d'un parlant.
idioma idioma

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general, .PARAULES CLAU

  • ca  idioma, n m
  • ca  llengua, n f
  • es  idioma
  • es  lengua
  • fr  langue
  • en  language

Ciències socials>Economia, sociologia i política>Sociologia i política>Sociologia, Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general, .PARAULES CLAU

Definición
Sistema de signes orals, eventualment gràfics, propi d'una comunitat, que el fa servir per a comunicar-se.
idiomatisme idiomatisme

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

  • ca  idiotisme, n m
  • ca  modisme, n m
  • ca  idiomatisme, n m sin. compl.
  • es  idiomatismo
  • es  idiotismo
  • es  modismo
  • fr  idiotisme
  • en  idiom

Humanitats>Filologia, lingüística i sociolingüística>Lingüística general

Definición
Construcció que pertany a una llengua determinada i que no posseeix cap corresponent sintàctic en una altra llengua.

Nota

  • L'idiotisme pot ser un mot com ara "apa!", o una locució com "a cop d'ull".
idiopatia idiopatia

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, .PARAULES CLAU

  • ca  idiopatia, n f
  • es  idiopatía, n f
  • en  idiopathy

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, .PARAULES CLAU

Definición
Malaltia primària, que no deriva de cap altra malaltia, que es presenta sense cap causa extrínseca aparent.
idiosincràsia idiosincràsia

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Farmàcia i farmacologia, .PARAULES CLAU

  • ca  idiosincràsia, n f
  • es  idiosincrasia
  • en  idiosyncrasy

Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Medicina general, Ciències mèdiques i de la salut>Medicina>Farmàcia i farmacologia, .PARAULES CLAU

Definición
Peculiaritat de la constitució física d'un individu sa que el predisposa a emmalaltir com a reacció a dosis normals de fàrmacs o a certs estímuls als quals la majoria d'individus no són sensibles.