orada - Argot culinari i gastronòmic

Peix amb el cos alt i comprimit, el dors gris clar i els flancs argentats, que té una banda daurada entre els ulls i una gran taca fosca sobre l'opercle, i una sola aleta dorsal. Per la bellesa de les seves línies i pels elegants reflexos de la seva pell irisada, l'orada és, sense pal·liatius, el peix més formós de l'àmplia família dels espàrids. L'autèntica orada, com deia Josep Pla, és un dels peixos més fins de la nostra fauna marina. Se sol substituir amb espècies de la mateixa família, com ara el déntol i el pagell, i s'aconsegueix. L'engany es pot descobrir fàcilment; el que la fa recognoscible en qualsevol lloc i circumstància és la banda daurada que té entre els ulls i que li travessa el front. L'orada és un peix gras: (80 cal per 100 g), molt ric en magnesi. La seva espina central se separa fàcilment, fins i tot crua. Hi ha diverses espècies d'orada, però les tres més conegudes són: la reial, de carn blanca densa i ferma, és excel·lent; la rosa, de carn menys densa i seca, és molt saborosa, i la grisa, de carn menys ferma que la de les altres orades i d'aspecte menys atractiu. Es prepara al forn, amb herbes aromàtiques, farcida, brasejada, amb juliana d'hortalisses, a la sal (procediment típic del mar Menor, a la província de Múrcia), a la molinera, amb suquet, etc. Admet les mateixes preparacions que el llobarro i el besuc.