vainilla - Argot culinari i gastronòmic

Fruit de la planta d'igual nom, un arbust enfiladís originari de Mèxic, on fou descobert per Hernán Cortés. El nom es deu al fet que el fruit es presenta en forma de beina prima i llarga. Aquesta beina de fruit capsular es recull amb prou feines madura i se sotmet a un procés fins que adquireix un color terrós fosc. Existeixen diverses classes de vainilla, però la millor és la de beina llarga (entre 20 i 30 cm), negra i gebrada. Comercialment es ven en beines (la forma més freqüent i la més difícil de falsificar; i es presenta en flascons, en tubs de vidre o en bossetes), en pols (fruits secs i triturats que donen un producte terrós fosc, sec i molt fi, venut pur o ensucrat, substituït massa sovint per vainilla sintètica), o bé en extracte (líquid o sec, obtingut per maceració en alcohol; seguida d'infusió en un xarop de sucre, concentrada de diverses maneres i venuda en petits flascons) i, per últim, venuda en forma de sucre a la vainilla (un 10% de vainilla com a mínim, obtinguda mesclant extracte sec de vainilla amb sacarosa). La vainilla s'empra principalment en pastisseria, en confiteria i en xocolateria. Intervé també en destil·leria i aromatitza els cremats, la xocolata calenta, el vi calent i la sangria.