Back to top

Criteris terminològics

Presentación
N-TUPLA, N-PLA, N-TUPLE, N-UPLA, N-UPLE, N-UPLET, TUPLA, TUPLE, UPLA, UPLE O UPLET? N-TUPLA, N-PLA, N-TUPLE, N-UPLA, N-UPLE, N-UPLET, TUPLA, TUPLE, UPLA, UPLE O UPLET?

  • ca  N-TUPLA, N-PLA, N-TUPLE, N-UPLA, N-UPLE, N-UPLET, TUPLA, TUPLE, UPLA, UPLE O UPLET?
  • es  n-pla (n-tupla), n f
  • es  n-tupla (n-tupla), n f
  • es  n-tuplo (n-tupla), n m
  • es  tupla (n-tupla, tupla), n f
  • fr  n-uple (n-tupla), n m
  • fr  n-uplet (n-tupla, tupla), n m
  • fr  nuplet (tupla), n m
  • fr  uplet (tupla), n m
  • it  n-pla (n-tupla), n f
  • it  n-upla (n-tupla), n f
  • it  tupla (n-tupla, tupla), n f
  • en  n-tuple (n-tupla), n
  • en  tuple (n-tupla, tupla), n

Criteris d'especialitat > Matemàtiques, Criteris d'especialitat > Tecnologies de la informació i la comunicació

Definición
Tant n-tupla i n-pla com tupla (tots tres, noms femenins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats lleument diferents; en canvi, no es consideren adequades les formes *n-tuple, *n-upla, *n-uple, *n-uplet, *tuple, *upla, *uple i *uplet.

- Una n-tupla, o el sinònim complementari n-pla (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT), és, en l'àmbit de les matemàtiques, un conjunt de n elements disposats ordenadament que admet repeticions.
. Els equivalents castellans són n-pla, n-tupla, n-tuplo i tupla; els francesos, n-uple i n-uplet; els italians, n-pla, n-upla i tupla, i els anglesos, n-tuple i tuple.

- Una tupla (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és, en l'àmbit de la informàtica, un conjunt de valors associats als atributs d'una relació en una base de dades relacional.
. L'equivalent castellà és tupla; els francesos, n-uplet, nuplet i uplet; l'italià, tupla, i l'anglès, tuple.

Totes tres formes són adaptacions gràfiques del nom anglès tuple, creat per truncament de la part final de paraules com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements, respectivament).

Els motius de la tria de n-tupla i tupla són els següents:
(1) Són les grafies més esteses.
(2) Tenen el suport de la majoria d'especialistes.
(3) Se solen utilitzar com a noms femenins, cosa que justifica la a final (no etimològica) com a terminació habitual del femení. Aquesta terminació és possible perquè s'ha perdut la consciència de referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc. que han originat el terme.
(4) En els dialectes occidentals la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final, tant en posició àtona (n-tupla i tupla) com en posició tònica (n-pla).
(5) En altres llengües romàniques, com ara el castellà i l'italià, també es documenten les formes amb a final.

Pel que fa a n-pla, forma complementària en l'àmbit de les matemàtiques i amb l'aval d'especialistes de l'àmbit, és una reducció de la forma n-tupla.

En canvi, *n-tuple, *n-uple, *tuple i *uple (amb la terminació que correspondria perquè l'origen és duple, quíntuple, sèxtuple, etc.) s'han desestimat perquè no tenen ús.

També és aquest el cas de les formes *n-upla - *upla i *n-uplet - *uplet, documentades només en algunes fonts i amb solucions anàlogues en altres llengües.

Nota