Back to top

Criteris terminològics

Presentación
ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA A DEMANDA / A REQUESTA / A DEMANDA I AUTOREGULADA / REGULADA PEL NADÓ O LLIURE? ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA A DEMANDA / A REQUESTA / A DEMANDA I AUTOREGULADA / REGULADA PEL NADÓ O LLIURE?

  • ca  ALIMENTACIÓ COMPLEMENTÀRIA A DEMANDA / A REQUESTA / A DEMANDA I AUTOREGULADA / REGULADA PEL NADÓ O LLIURE?
  • es  alimentación complementaria a demanda (alimentació complementària a demanda), n f
  • es  alimentación complementaria autorregulada (alimentació complementària a demanda), n f
  • es  alimentación complementaria dirigida por el bebé (alimentació complementària a demanda), n f
  • es  alimentación complementaria regulada por el bebé (alimentació complementària a demanda), n f
  • fr  alimentation autonome du bébé (alimentació complementària a demanda), n f
  • fr  diversification alimentaire autonome (alimentació complementària a demanda), n f
  • fr  sevrage au gré du nourrisson (alimentació complementària a demanda), n m
  • en  baby-led weaning (alimentació complementària a demanda), n
  • en  BLW (alimentació complementària a demanda), n sigla

Criteris d'especialitat > Ciències de la salut

Definición
Es considera que les formes adequades en català són alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (tots dos, noms femenins), i no *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure ni *alimentació a demanda.

Els motius de la tria de alimentació complementària a demanda i alimentació complementària a requesta (formes normalitzades pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) Són formes explicatives i fàcils d'interpretar.
(2) Pel que fa al nucli (alimentació complementària), és la forma habitual per a fer referència a l'alimentació que es proporciona al lactant addicionalment a la llet de base, sigui materna o adaptada; pel que fa al complement (a demanda o a requesta), ja s'utilitza en termes similars (com ara alletament a demanda) per a indicar que és el lactant el que estableix la quantitat i la freqüència de la ingestió.
(3) Estan avalades per especialistes de nutrició, pediatria i puericultura.
(4) Ja tenen ús en català.

En canvi, *alimentació complementària a demanda i autoregulada, *alimentació complementària regulada pel nadó, *alimentació complementària lliure i *alimentació a demanda presenten problemes:
- *alimentació complementària a demanda i autoregulada és una forma innecessàriament llarga, ja que a demanda i autoregulada són complements que diuen el mateix.
- *alimentació complementària regulada pel nadó és una forma molt llarga i menys utilitzada que les formes recomanades.
- *alimentació a demanda és una forma imprecisa, perquè no indica que es refereix a l'alimentació complementària i no a qualsevol tipus d'alimentació.
- *alimentació complementària lliure també és imprecisa perquè no indica que és el lactant el que decideix i, a més, no té formes paral·leles (a diferència de alimentació complementària a demanda, que conviu amb alletament a demanda).

L'alimentació complementària a demanda, o alimentació complementària a requesta, és un sistema d'introducció de l'alimentació complementària que consisteix a oferir aliments sense triturar a l'infant, assegurant-se que siguin adequats a la seva edat i a les seves habilitats motores i de deglució, i a deixar que triï ell si se'ls vol menjar i si se'ls vol menjar amb els dits o amb coberts.

Nota