Back to top

Criteris terminològics

Presentación
NOMS COMPOSTOS VERB+NOM: BASE NOMINAL SINGULAR O PLURAL? NOMS COMPOSTOS VERB+NOM: BASE NOMINAL SINGULAR O PLURAL?

  • ca  NOMS COMPOSTOS VERB+NOM: BASE NOMINAL SINGULAR O PLURAL?
  • ex  cobrellit (EXEMPLE de singular en compostos que són una part), n m
  • ex  eixugamà/eixugamans (EXCEPCIÓ de formes dobles opcionals en casos determinats de noms comptables), n m
  • ex  gratacel (EXEMPLE de singular en noms no comptables), n m
  • ex  lligacama (EXEMPLE de singular en noms de parts del cos), n f
  • ex  parallamps (EXEMPLE de plural en noms comptables), n m
  • ex  rentamans (EXCEPCIÓ de plural en casos determinats de parts del cos no úniques), n m
  • ex  tastavins (EXCEPCIÓ de plural en casos determinats de noms no comptables metonímics), n m, f
  • ex  voltadits (EXCEPCIÓ de formes dobles vacil·lants en casos determinats de noms comptables), n m

Criteris lingüístics

Definición
En un ús en plural d'una paraula composta de verb i nom (com ara aplegapilotes, formada per aplegar+pilotes), no hi ha cap dubte que el nom que en forma part també ha d'anar en plural: els para-sols, les llevaneus, els gratacels, els aplegapilotes.

En canvi, en un ús en singular d'aquesta mena de compostos, la flexió en singular o en plural del nom que en forma part pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (el para-sol) o és preferible el plural (el parallamps).

A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del nom integrat en un compost verb+nom quan el compost s'utilitza en un context singular (el para-sol, l'aplegapilotes, etc.).

(A) VERB + NOM EN SINGULAR

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en singular (si l'ús del compost és singular) quan pertany a un dels casos següents:

A1. Noms no comptables
Són noms que no es poden comptar perquè són únics, són abstractes o descriuen una matèria. (Diem que no es poden comptar perquè no s'hi pot posar un numeral: *dos cels, *tres cels;*dues llibertats, *tres llibertats; *dues farines, *tres farines.)
Ex.: un gratacel, una llevaneu
Excepcions: Vegeu el punt B2.

A2. Noms comptables que designen una part del cos
Són els noms referits a una part del cos humà que es poden comptar. (Diem que es poden comptar perquè s'hi pot posar un numeral: dues cames, quatre mans.)
Ex. una lligacama, un pinçanàs
Excepcions: Vegeu el punt B3.

A3. Noms comptables que mantenen una relació de tot-part amb el compost
Són noms comptables que, quan van sols, designen un tot del qual el compost forma part .
Ex.: el cobrellit (un cobrellit és un element d'un llit), el picaporta (un picaporta és un element d'una porta).
[En canvi, l'escalfallits (perquè no és un element d'un llit sinó un estri que s'aplica a diversos llits, i llit és un nom comptable; correspon al cas B1.)]

(B) VERB + NOM EN PLURAL

El nom d'un compost verb+nom s'escriu en plural (encara que l'ús del compost sigui singular) quan pertany a un dels casos següents:

B1. Noms comptables

Són els noms que es poden comptabilitzar per mitjà d'un numeral: dos sofàs, tres sofàs; dues jugadores, tres jugadores; dos gots, tres gots.
Ex.: el parallamps, un comptagotes, un saltamarges
Excepcions: Vegeu els punts A2 i A3.

B2. Noms no comptables amb valor metonímic comptable
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms no comptables de compostos que volen remarcar la idea de multiplicitat. Això es dona quan, per metonímia, el nom designa un espècimen concret d'una cosa, de manera que el plural fa referència a diverses realitzacions.
Ex.: una tastavins (el plural vins designa el conjunt de varietats diferents de vi que es tasten), la Ventafocs (el plural focs designa el conjunt de realitzacions d'un foc, és similar a foguera), un penja-robes (el plural robes designa el conjunt de peces de roba).

B3. Noms que designen una part del cos no única
Excepcionalment, es flexionen en plural alguns noms de parts del cos que es presenten de manera no única en una persona.
Ex.: el rentamans, un voltadits, un estiracabells

(C) FORMES DOBLES

C1. Opcionalitat normativa
Excepcionalment, en alguns casos es consideren igualment vàlides formes singulars i formes plurals d'un mateix compost verb+nom utilitzat en singular.
Ex.: un eixugamà, un eixugamans (com a part del cos, hi tocaria el singular; com a part del cos no única, el plural) [El diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recull totes dues possibilitats.]

C2. Vacil·lació d'ús
De vegades hi ha vacil·lació en l'ús real, per bé que la normativa s'hagi decantat per una sola forma.
Ex. un voltadits (*un voltadit), un tapaboques (*un tapaboca)

Nota

  • La informació recollida en aquesta fitxa està extreta, amb modificacions sobretot d'ordenació, de la Gramàtica catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (punt 12.4.1.c, pàg. 453-54).