LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL? - Diccionari de criteris terminològics
LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL?
LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL?
- ca LOCUCIÓ NOMINAL NOM+NOM: SEGON NOM SINGULAR O PLURAL?
- ex berenars sopars (EXEMPLE de locució nom + nom en plural), n m
- ex caces bombarders (EXEMPLE de locució nom + nom en plural), n m
- ex camions cisterna (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
- ex conselleres delegades (EXEMPLE de locució nom + nom en plural), n m, f
- ex mobles bar (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
- ex nombres índex (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
- ex sofàs llit (EXEMPLE de locució nom + nom en singular), n m
Criteris lingüístics > 04 Formació per sintagmació
Definición
En un ús en singular d'una locució nominal composta de nom i nom (com ara vagó restaurant o berenar sopar), no hi ha cap dubte que tots dos noms han d'anar en singular: un vagó restaurant, un berenar sopar.
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
En canvi, en un ús en plural d'aquesta mena de locucions, la flexió en singular o en plural del segon nom pot generar dubtes, perquè, segons el cas, és preferible el singular (els vagons restaurant) o és preferible el plural (els berenars sopars).
A continuació es presenten en forma d'esquema els criteris que estableixen la flexió en singular o en plural del segon nom d'una locució nominal nom+nom quan la locució s'utilitza en un context plural.
(A) NOM + NOM EN SINGULAR
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en singular (encara que l'ús de la locució sigui plural) si podem dir que el significat de la locució és un tipus del significat que expressa el primer nom.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de subordinació, perquè el significat del segon nom està subordinat al primer.
. Aquesta relació de subordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt més freqüent que no pas la relació de coordinació.
Ex. 1: els camions cisterna [i no *camions cisternes, perquè un camió cisterna és un tipus de camió]
Ex. 2: els mobles bar [i no *mobles bars, perquè un moble bar és un tipus de moble]
Ex. 3: els sofàs llit [i no *sofàs llits, perquè un sofà llit és un tipus de sofà, que només com a emergència fa de llit]
Ex. 4: els nombres índex [i no *nombres índexs, perquè un nombre índex és un tipus de nombre]
(B) NOM + NOM EN PLURAL
El segon nom d'una locució nominal nom+nom s'escriu en plural (quan l'ús de la locució és en plural) si podem dir que el significat de la locució és una suma dels significats dels dos noms, que pesen igual en el conjunt.
. Es diu que entre els dos noms hi ha una relació de coordinació, perquè els significats dels dos noms estan coordinats.
. Aquesta relació de coordinació entre els dos noms d'una locució nominal nom+nom és molt menys freqüent que no pas la relació de subordinació.
Ex. 1: els berenars sopars [i no *berenars sopar, perquè un berenar sopar és tant un berenar com un sopar]
Ex. 2: els caces bombarders [i no *caces bombarder, perquè un caça bombarder és tant un caça com un bombarder]
Ex. 3: les conselleres delegades [i no *conselleres delegat o *conselleres delegats, perquè un conseller delegat o una consellera delegada són tant consellers com delegats]
Nota
-
Pel que fa al cas concret nombres índex / *nombres índexs, cal tenir en compte que la vacil·lació en la flexió del segon nom es documenta en moltes llengües romàniques, fins i tot en aquelles en què aquest canvi comporta una diferència de pronúncia (en castellà números índice i números índices; en francès, nombres indice i nombres indices; en italià, numero indice i numeri indici, i en portuguès, número índice i números índices).
La consulta a diversos especialistes, però, confirma que la relació establerta entre nombre i índex és de subordinació (es tracta d'un tipus de nombres) i, per tant, que és més adequada la forma nombres índex. De fet, aquesta és la forma que consideren també més habitual en català.
