FUTBOLGOLF O FUTBOL GOLF?; FUTGOLF O FOOTGOLF?
FUTBOLGOLF O FUTBOL GOLF?; FUTGOLF O FOOTGOLF?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca FUTBOLGOLF O FUTBOL GOLF?; FUTGOLF O FOOTGOLF?
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Tant futbolgolf com futgolf es consideren denominacions adequades, tot i que tenen sentits una mica diferents; en canvi, les grafies *futbol golf i *footgolf no es consideren formes adequades.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
- Pel que fa a futbolgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb dues paraules catalanes que té un sentit nou, el qual no és ni una modificació del sentit del primer nom (com passa amb camió cisterna o gos llop), ni tampoc una suma dels sentits dels dos noms (és el cas de caça bombarder o berenar sopar).
. El futbolgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un terreny expressament dissenyat per a aquest esport, que consisteix a introduir una pilota de futbol en una sèrie de forats successius per mitjà de puntades de peu, amb el mínim nombre de cops possible i superant diversos obstacles que fan pensar en un camp de minigolf. Els camps de joc de futbolgolf tenen el mateix nombre de forats que un camp de golf i estan calculats per completar-los amb el mateix nombre de cops, però tenen aproximadament la meitat d'extensió, cosa que els fa aptes per a tots els nivells.
. L'equivalent castellà és fútbol-golf; el francès, footballgolf, i els anglesos, footballgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).
- Pel que fa a futgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb un tros d'una paraula que no existeix per si sol (fut-, de futbol) i una paraula sencera.
. S'escriu futgolf perquè la forma fut- procedeix de la paraula ja catalanitzada futbol.
. El futgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un camp de golf, que consisteix igualment a introduir una pilota de futbol en els forats, degudament ampliats, colpejant-la amb el peu, amb el mínim nombre de cops possible. Ara bé, els obstacles són els propis d'un camp de golf (búnquers, turons, etc.) i l'extensió també és la mateixa d'un camp de golf, cosa que demana molta potència de xut. Per això els practicants de futgolf solen ser futbolistes o exfutbolistes.
. Els equivalents castellans són footgolf, futgolf i fútgolf; el francès, footgolf, i els anglesos, footgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).
En canvi, *futbol golf i *footgolf tenen inconvenients gràfics:
. *futbol golf comporta escriure separat un compost que no es pot considerar ni un tipus de futbol (a diferència del futbol sala) ni una suma de futbol i de golf (perquè clarament hi predomina el golf).
. *footgolf implica prendre la primera part de l'anglès football, innecessàriament perquè ja fa molts anys que en català hi ha la forma adaptada futbol, plenament consolidada.
Els motius d'aquesta tria són els següents:
- Pel que fa a futbolgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb dues paraules catalanes que té un sentit nou, el qual no és ni una modificació del sentit del primer nom (com passa amb camió cisterna o gos llop), ni tampoc una suma dels sentits dels dos noms (és el cas de caça bombarder o berenar sopar).
. El futbolgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un terreny expressament dissenyat per a aquest esport, que consisteix a introduir una pilota de futbol en una sèrie de forats successius per mitjà de puntades de peu, amb el mínim nombre de cops possible i superant diversos obstacles que fan pensar en un camp de minigolf. Els camps de joc de futbolgolf tenen el mateix nombre de forats que un camp de golf i estan calculats per completar-los amb el mateix nombre de cops, però tenen aproximadament la meitat d'extensió, cosa que els fa aptes per a tots els nivells.
. L'equivalent castellà és fútbol-golf; el francès, footballgolf, i els anglesos, footballgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).
- Pel que fa a futgolf:
. S'escriu junt perquè és un nom compost format amb un tros d'una paraula que no existeix per si sol (fut-, de futbol) i una paraula sencera.
. S'escriu futgolf perquè la forma fut- procedeix de la paraula ja catalanitzada futbol.
. El futgolf és un esport de pilota practicat a l'aire lliure, en un camp de golf, que consisteix igualment a introduir una pilota de futbol en els forats, degudament ampliats, colpejant-la amb el peu, amb el mínim nombre de cops possible. Ara bé, els obstacles són els propis d'un camp de golf (búnquers, turons, etc.) i l'extensió també és la mateixa d'un camp de golf, cosa que demana molta potència de xut. Per això els practicants de futgolf solen ser futbolistes o exfutbolistes.
. Els equivalents castellans són footgolf, futgolf i fútgolf; el francès, footgolf, i els anglesos, footgolf (en anglès britànic) i soccergolf (en anglès nord-americà).
En canvi, *futbol golf i *footgolf tenen inconvenients gràfics:
. *futbol golf comporta escriure separat un compost que no es pot considerar ni un tipus de futbol (a diferència del futbol sala) ni una suma de futbol i de golf (perquè clarament hi predomina el golf).
. *footgolf implica prendre la primera part de l'anglès football, innecessàriament perquè ja fa molts anys que en català hi ha la forma adaptada futbol, plenament consolidada.
Nota
- Per a ampliar la informació, podeu consultar el document de criteri original, Xuts sobre el camp... de golf!, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/xuts-sobre-camp-golf).
GRAND SLAM, GRAN ESLAM O GRAN SLAM?; AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
GRAND SLAM, GRAN ESLAM O GRAN SLAM?; AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca GRAND SLAM, GRAN ESLAM O GRAN SLAM?; AMB MAJÚSCULES O AMB MINÚSCULES?
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Tant Grand Slam com gran eslam (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, amb significats una mica diferents; en canvi, no es considera adequada la forma *gran slam.
- El Grand Slam és el conjunt dels quatre grans tornejos del circuit mundial de tennis, que es disputen al llarg de dues setmanes i amb partits de tres sets guanyats en categoria masculina (en categoria femenina dos, com en la resta de tornejos). Aquests quatre tornejos són els que donen més puntuació en la classificació, més premis i també més prestigi als guanyadors.
. Els jugadors que els guanyen tots quatre en la mateixa temporada són els guanyadors del Grand Slam. (Fins ara només ho han aconseguit, per ordre cronològic, Don Budge, Maureen Connolly, Margaret Court, Rod Laver i Steffi Graf.)
. L'equivalent castellà és Grand Slam; el francès, Grand Chelem; l'italià, Grand Slam, i l'anglès, Grand Slam.
- Un gran eslam o un torneig de Grand Slam és cadascun dels quatre tornejos que formen el Grand Slam.
. Els quatre grans eslams són el de Roland Garros (disputat sobre terra batuda), el d'Austràlia (superfície dura), el dels Estats Units (superfície dura) i el de Wimbledon (herba).
. Els equivalents castellans són Grand Slam i torneo de Grand Slam; els francesos, Chelem i tournoi du Grand Chelem; els italians, Major, Slam i torneo del Grande Slam, i els anglesos, Grand Slam, Grand Slam tournament i major.
Els motius de catalanitzar Grand Slam només amb un dels sentits són els següents:
(1) Com a denominació del conjunt de tornejos, Grand Slam rep un tractament de nom propi, amb majúscules i sense adaptació ortogràfica ni flexió, perquè és una denominació pròpia del joc del bridge (victòria aconseguida amb la màxima puntuació possible) que no té traducció en català; a més, s'ajusta a l'ús que en fan majoritàriament les altres llengües.
Ex.: Steffi Graf va guanyar el Grand Slam el 1988.
(2) Com a denominació de cadascun dels quatre grans tornejos, gran eslam és un nom comú, equivalent a torneig de Grand Slam, que es pot flexionar en plural quan el context ho requereix; per tant, s'hi aplica el tractament habitual d'afegir una e- als manlleus començats amb s i consonant (com ara scanner --> escàner, starter --> estàrter, spaghetti --> espaguetis), per ajustar-los al sistema de pronúncia del català.
Ex.: Steffi Graf va guanyar 24 grans eslams.
En canvi, *gran slam és una forma híbrida, que modifica l'ortografia anglesa però no s'adapta a la pronúncia catalana.
- El Grand Slam és el conjunt dels quatre grans tornejos del circuit mundial de tennis, que es disputen al llarg de dues setmanes i amb partits de tres sets guanyats en categoria masculina (en categoria femenina dos, com en la resta de tornejos). Aquests quatre tornejos són els que donen més puntuació en la classificació, més premis i també més prestigi als guanyadors.
. Els jugadors que els guanyen tots quatre en la mateixa temporada són els guanyadors del Grand Slam. (Fins ara només ho han aconseguit, per ordre cronològic, Don Budge, Maureen Connolly, Margaret Court, Rod Laver i Steffi Graf.)
. L'equivalent castellà és Grand Slam; el francès, Grand Chelem; l'italià, Grand Slam, i l'anglès, Grand Slam.
- Un gran eslam o un torneig de Grand Slam és cadascun dels quatre tornejos que formen el Grand Slam.
. Els quatre grans eslams són el de Roland Garros (disputat sobre terra batuda), el d'Austràlia (superfície dura), el dels Estats Units (superfície dura) i el de Wimbledon (herba).
. Els equivalents castellans són Grand Slam i torneo de Grand Slam; els francesos, Chelem i tournoi du Grand Chelem; els italians, Major, Slam i torneo del Grande Slam, i els anglesos, Grand Slam, Grand Slam tournament i major.
Els motius de catalanitzar Grand Slam només amb un dels sentits són els següents:
(1) Com a denominació del conjunt de tornejos, Grand Slam rep un tractament de nom propi, amb majúscules i sense adaptació ortogràfica ni flexió, perquè és una denominació pròpia del joc del bridge (victòria aconseguida amb la màxima puntuació possible) que no té traducció en català; a més, s'ajusta a l'ús que en fan majoritàriament les altres llengües.
Ex.: Steffi Graf va guanyar el Grand Slam el 1988.
(2) Com a denominació de cadascun dels quatre grans tornejos, gran eslam és un nom comú, equivalent a torneig de Grand Slam, que es pot flexionar en plural quan el context ho requereix; per tant, s'hi aplica el tractament habitual d'afegir una e- als manlleus començats amb s i consonant (com ara scanner --> escàner, starter --> estàrter, spaghetti --> espaguetis), per ajustar-los al sistema de pronúncia del català.
Ex.: Steffi Graf va guanyar 24 grans eslams.
En canvi, *gran slam és una forma híbrida, que modifica l'ortografia anglesa però no s'adapta a la pronúncia catalana.
Nota
-
1. Grand Slam i gran eslam s'utilitzen en altres esports, a més del tennis:
- En el món anglòfon, Grand Slam designa també els tornejos principals del golf i del rugbi.
- En català, gran eslam designa també la millor jugada de beisbol. - 2. Podeu consultar la fitxa completa de gran eslam al Cercaterm, i també el document de criteri original, El Grand Slam... o els grans eslams?, en el web del TERMCAT (esports.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/grand-slam-o-els-grans-eslams).
ICESTOCK O CÚRLING?
ICESTOCK O CÚRLING?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca ICESTOCK O CÚRLING?
- es curling (cúrling), n m
- es curling alemán (icestock [esport]), n m
- es icestock (icestock [esport]), n m
- fr curling (cúrling), n m
- fr curling allemand (icestock [esport]), n m
- fr eisstock (icestock [disc, esport]), n m
- fr pétanque sur glace (icestock [esport]), n f
- it curling (cúrling), n m
- en Bavarian curling (icestock [esport]), n
- en curling (cúrling), n
- en German curling (icestock [esport]), n
- en ice stock (icestock [disc]), n
- en icestocksport (icestock [esport]), n
- en stock (icestock [disc]), n
- de Eisschießen (icestock [esport]), n n
- de Eisstock (icestock [disc, esport]), n m
- de Eisstockschießen (icestock [esport]), n n
- de Eisstocksport (icestock [esport]), n m
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Tant icestock com cúrling (tots dos, noms masculins) es consideren formes adequades, encara que tenen significats diferents:
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
- L'icestock (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) tant pot ser un esport d'hivern com un element utilitzat en aquest esport. L'esport, que es practica en una pista de gel entre dos equips o dos jugadors, consisteix a fer lliscar diversos discos d'uns 27 cm de diàmetre amb l'objectiu de fer-los cobrir la màxima distància o bé d'acostar-los al màxim a un altre disc d'uns 12 cm de diàmetre amb un forat al mig; el disc que es fa lliscar, que és de fusta, metall o plàstic i té una base de plàstic o cautxú i un mànec desmuntable, també s'anomena icestock.
. Per a l'esport, els equivalents castellans són curling alemán i icestock; els francesos, curling allemand, eisstock i pétanque sur glace; els anglesos, Bavarian curling, German curling i icestocksport, i els alemanys, Eisschießen, Eisstock, Eisstockschießen i Eisstocksport; per al disc, l'equivalent francès és eisstock; els anglesos, ice stock i stock, i l'alemany, Eisstock.
- El cúrling (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un esport d'hivern practicat en una pista de gel entre dos equips de quatre jugadors cadascun, que consisteix a fer lliscar diverses pedres polides de 15 a 20 kg de pes, proveïdes de mànec, amb l'objectiu d'acostar-les al màxim a un blanc situat en un extrem.
. En castellà, en francès, en italià i en anglès els equivalents coincideixen en la forma curling.
Nota
- 1. En l'icestock, el disc més petit amb un forat al mig al qual cal acostar-se s'anomena daube.
- 2. Podeu consultar les fitxes completes de icestock, cúrling i daube al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Així de senzill: icestock, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/aixi-senzill-icestock).
IMPERMEABLE O RESISTENT A L'AIGUA?
IMPERMEABLE O RESISTENT A L'AIGUA?
Criteris d'especialitat > Esports, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
- ca IMPERMEABLE O RESISTENT A L'AIGUA?
- es impermeable (impermeable), adj
- es resistente al agua (resistent a l'aigua), adj
- fr imperméable (impermeable), adj
- fr imperméable à l'eau (impermeable), adj
- fr résistant à l'eau (resistent a l'aigua), adj
- en water impermeable (impermeable), adj
- en water-resistant (resistent a l'aigua), adj
- en waterproof (impermeable), adj
- en water resistant (resistent a l'aigua), adj var. ling.
Criteris d'especialitat > Esports, Criteris d'especialitat > Indústria. Energia
Definición
Tant impermeable com resistent a l'aigua (tots dos, adjectius) es consideren formes adequades, encara que tenen significats d'abast diferent:
- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.
- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.
Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).
- Un producte impermeable és un producte que no permet el pas d'un fluid a través seu, especialment pensat perquè el contacte amb l'aigua no l'afecti gens o no afecti gens allò que protegeix.
. L'equivalent castellà és impermeable; els francesos, imperméable i imperméable à l'eau, i els anglesos, water impermeable i waterproof.
- Un producte resistent a l'aigua és un producte que evita en un cert grau el pas de l'aigua a través seu però no completament, de manera que, en determinades condicions, o bé ell mateix o bé allò que protegeix pot quedar afectat pel contacte amb l'aigua.
. L'equivalent castellà és resistente al agua; el francès, résistant à l'eau, i l'anglès, water-resistant, també escrit amb la grafia water resistant.
Aquests termes s'apliquen sovint a dispositius electrònics (com ara mòbils i rellotges), productes cosmètics, peces de roba (per exemple, jaquetes i sabates), teixits (el Gore-Tex és un teixit impermeable) i complements de vestir (motxilles, bosses de mà, etc.).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de impermeable i resistent a l'aigua al Cercaterm, i també el document de criteri original, És el mateix impermeable (waterproof) que resistent a l'aigua (water-resistant)?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/mateix-impermeable-waterproof-que-resistent-laigua-water-resistant).
MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?
MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Esports
- ca MAL DE FONDÀRIA, NARCOSI DE LES PROFUNDITATS, NARCOSI PER NITROGEN, NARCOSI SUBMARINA, BORRATXERA DE LES PROFUNDITATS O EMBRIAGUESA DE LES PROFUNDITATS?
- es embriaguez de las profundidades (mal de fondària), n f
- es enfermedad de las profundidades (mal de fondària, n f
- es mal de las profundidades (mal de fondària, n m
- es narcosis (mal de fondària, n f
- es narcosis de la profundidad (mal de fondària, n f
- es narcosis por nitrógeno (mal de fondària, n f
- fr ivresse des profondeurs (mal de fondària, n f
- fr narcose à l'azote (mal de fondària, n f
- it narcosi d'azoto (mal de fondària, n f
- en nitrogen narcosis (mal de fondària, n
- en rapture of the deep (mal de fondària, n
- de Stickstoffnarkose (mal de fondària, n f
- de Tiefenrausch (mal de fondària, n m
Criteris d'especialitat > Ciències de la salut, Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Es considera que la forma adequada és mal de fondària (nom masculí), i no *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen, *narcosi submarina, *borratxera de les profunditats ni *embriaguesa de les profunditats.
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
El motiu de la tria de mal de fondària (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és el paral·lelisme amb mal de muntanya i mal d'altura, que fan referència a un estat amb característiques similars provocat per la diferència de pressió, però en aquest cas a l'alta muntanya i com a conseqüència de la pressió atmosfèrica.
En canvi, les formes *narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina, d'una banda, i *borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats, de l'altra, presenten problemes:
- *Narcosi de les profunditats, *narcosi per nitrogen i *narcosi submarina (formes que s'havien utilitzat en l'àmbit de la medicina subaquàtica i hiperbàrica) són semànticament inadequades, ja que aquest trastorn no és un tipus de narcosi (és a dir, no és un estat de sopor produït per un narcòtic).
- *Borratxera de les profunditats i *embriaguesa de les profunditats pertanyen a un registre col·loquial i no es consideren adequades a tots els contextos en què té ús el terme.
El mal de fondària és un trastorn conductual que pot aparèixer en individus sotmesos a una pressió elevada, especialment en submarinistes a partir d'una certa profunditat, caracteritzat per símptomes com ara estupor, confusió o alteració de la percepció.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de mal de fondària al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Sota pressió: el mal de fondària, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/sota-pressio-mal-fondaria).
MARXA AQUÀTICA, MARXA AQUÀTICA COSTANERA O SENDERISME AQUÀTIC?
MARXA AQUÀTICA, MARXA AQUÀTICA COSTANERA O SENDERISME AQUÀTIC?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca MARXA AQUÀTICA, MARXA AQUÀTICA COSTANERA O SENDERISME AQUÀTIC?
- es marcha acuática (marxa aquàtica), n f
- es marcha acuática costera (marxa aquàtica), n f
- fr longe-côte (marxa aquàtica), n m
- fr marche aquatique (marxa aquàtica), n f
- fr marche en mer (marxa aquàtica), n f
- fr randonnée aquatique (marxa aquàtica), n f
- it marcia acquatica (marxa aquàtica), n f
- en french water walking (marxa aquàtica), n
- en long-cost (marxa aquàtica), n
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Tant marxa aquàtica i marxa aquàtica costanera (noms femenins) com senderisme aquàtic (nom masculí) es consideren formes adequades, encara que tenen matisos de significat diferents:
- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.
- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.
Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).
- La marxa aquàtica, o la marxa aquàtica costanera, és un esport practicat en grup que consisteix a caminar una persona rere l'altra per zones poc profundes del mar, amb l'aigua aproximadament sota el diafragma i amb la possibilitat d'ajudar-se d'un rem. Es considera una activitat molt completa, perquè suma els beneficis del senderisme, l'augment de l'esforç com a activitat aquàtica, el control del cos i, quan es fa amb un rem, el treball dels braços.
. Es tracta d'un esport que va néixer l'any 2005 a les platges del nord de França (concretament, a Dunkerke i Bray-Dunes), com denoten els equivalents anglesos.
. Els equivalents castellans són marcha acuática i marcha acuática costera; els francesos, longe-côte, marche aquatique, marche en mer i randonnée aquatique; l'italià, marcia acquatica, i els anglesos, french water walking i long-cost.
- La forma senderisme aquàtic s'utilitza amb una certa freqüència per a referir-se a la pràctica del barranquisme (és a dir, el resseguiment del barranc d'un riu o un torrent) per un entorn que no presenta gaires dificultats.
Els motius de la tria de marxa aquàtica per a donar nom a l'activitat de caminar en filera a prop de la costa són els següents:
(1) La forma marxa aquàtica és fàcil d'interpretar, tradueix una de les formes originals del francès i coincideix amb les solucions també del castellà i l'italià.
(2) La forma senderisme aquàtic ja té un cert ús amb un altre significat i, a més, és més imprecisa, ja que indica el seguiment d'un camí (a diferència de marxa, que només es refereix a l'activitat de caminar).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de marxa aquàtica al Cercaterm, i també el document de criteri original, Què és la marxa aquàtica? És el mateix que el senderisme aquàtic?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-la-marxa-aquatica-mateix-que-senderisme-aquatic).
MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca MITJAPUNTA O MITJA PUNTA?; MIG CENTRE O MIGCENTRE?
- es delantero falso | delantera falsa (mitjapunta), n m, f
- es media punta (mitjapunta), n m, f
- es medio centro (mig centre), n m, f
- fr demi-centre (mig centre), n m, f
- fr demi-pointe (mitjapunta), n m, f
- it centrocampista centrale (mig centre), n m, f
- it mezza punta (mitjapunta), n m, f
- en centre half (mig centre), n
- en half spearhead (mitjapunta), n
- de hängende Spitze (mitjapunta), n m, f
- de zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin (mig centre), n m, f
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Es considera que les formes adequades són mitjapunta (escrit com una sola paraula) i mig centre (escrit com dues paraules); en canvi, no es consideren adequades les formes *mitja punta (separat) ni *migcentre (junt).
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
- Un mitjapunta o una mitjapunta (forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans) és un jugador que ocupa una posició intermèdia entre la línia davantera i la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en una sola paraula d'aquesta forma són els següents:
(1) L'elevat grau de lexicalització que s'atribueix al terme, afavorit per l'estructura adjectiu (mitja) + nom (punta).
(2) Es tracta d'una forma aplicada originalment a una posició (jugar a la mitja punta d'atac, en oposició al punta o la punta, que juga a la punta d'atac).
. El plural de mitjapunta és mitjapuntes.
. Els equivalents castellans són delantero falso | delantera falsa i media punta; el francès, demi-pointe; l'italià, mezza punta; l'anglès, half spearhead, i l'alemany, hängende Spitze.
- Un mig centre o una mig centre és un mig situat en el centre de la línia de mitjos.
. Els motius de l'escriptura en dues paraules d'aquesta forma són els següents:
(1) Es tracta d'una forma aplicada originalment a un jugador, ja que el mig centre és un mig (és a dir, un jugador que actua entre la línia defensiva i la línia davantera, amb funcions d'enllaç entre l'una i l'altra) que juga al centre de la seva línia de jugadors.
(2) Mig centre s'oposa, segons la situació en el camp, a mig esquerre | mig esquerra i a mig dret | mig dreta.
. El plural de mig centre és mitjos centre.
. L'equivalent castellà és medio centro; el francès, demi-centre; l'italià, centrocampista centrale; l'anglès, centre half, i l'alemany, zentraler Mittelfeldspieler | zentrale Mittelfeldspielerin.
. En canvi, *mitja punta i *migcentre presenten problemes:
(1) *Mitja punta no respecta la lexicalització recollida en la forma normativa, cosa que obligaria a un plural *mitges puntes.
(2) *Migcentre no respecta que mig és un nom i trenca el paral·lelisme amb mig esquerre | mig esquerra i mig dret | mig dreta.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de mitjapunta i mig centre al Cercaterm, i també el document de criteri original, En futbol, mitjapunta o mitja punta, migcentre o mig centre?, en el blog del TERMCAT (termcat.blog.gencat.cat/2014/03/20/en-futbol-mitjapunta-o-mitja-punta-migcentre-o-mig-centre/).
NOMS DE LES JUGADORES DE FUTBOL: LA LATERAL DRETA, LA LATERAL DRET O EL LATERAL DRET?
NOMS DE LES JUGADORES DE FUTBOL: LA LATERAL DRETA, LA LATERAL DRET O EL LATERAL DRET?
Criteris d'especialitat > Esports, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
- ca NOMS DE LES JUGADORES DE FUTBOL: LA LATERAL DRETA, LA LATERAL DRET O EL LATERAL DRET?
Criteris d'especialitat > Esports, Criteris lingüístics > 08 Criteris sobre àmbits d'especialitat
Definición
Per a designar les jugadores de futbol, convé fer servir el gènere femení de totes les paraules que componen les denominacions de cada posició de joc. Això vol dir que s'ha d'utilitzar la forma femenina de l'article, la forma femenina del nom que fa de nucli de la denominació i la forma femenina de l'adjectiu, en cas que n'hi hagi.
Ara bé, cal tenir present que no tots els noms ni tots els adjectius tenen una forma femenina diferenciada de la forma masculina, ja que de vegades masculí i femení coincideixen.
Per tant, pot passar que la denominació d'una jugadora dona sigui del tot igual que la designació d'un jugador home, que només canviï el nom, que només canviï l'adjectiu o bé que canviïn nom i adjectiu. Tot i això, com que el gènere és femení (encara que la forma de la denominació sigui igual que la masculina), parlant de jugadores és necessari fer servir l'article femení.
Exemples de posicions de joc en què només varia l'article:
- la mig (les mitjos) - el mig (els mitjos)
- la mig centre (les mitjos centres) - el mig centre (els mitjos centres)
- la mitjapunta (les mitjapuntes) - el mitjapunta (els mitjapuntes)
- la punta (les puntes) - el punta (els puntes)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i el nom:
- la portera (les porteres) - el porter (els porters)
- la davantera centre (les davanteres centre) - el davanter centre (els davanters centre)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i l'adjectiu:
- la lateral esquerra (les laterals esquerres) - el lateral esquerre (els laterals esquerres)
- la lateral dreta (les laterals dretes) - el lateral dret (els laterals drets)
- la central esquerra (les centrals esquerres) - el central esquerre (els centrals esquerres)
- la central dreta (les centrals dretes) - el central dret (els centrals drets)
- la interior esquerra (les interiors esquerres) - l'interior esquerre (els interiors esquerres)
- la interior dreta (les interiors dretes) - l'interior dret (els interiors drets)
- l'extrem esquerra (les extrems esquerres) - l'extrem esquerre (els extrems esquerres)
- l'extrem dreta (les extrems dretes) - l'extrem dret (els extrems drets)
- la pivot defensiva (les pivots defensives) - el pivot defensiu (els pivots defensius)
- la pivot ofensiva (les pivots ofensives) - el pivot ofensiu (els pivots ofensius)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article, el nom i l'adjectiu:
- la carrilera esquerra (les carrileres esquerres) - el carriler esquerre (els carrilers esquerres)
- la carrilera dreta (les carrileres dretes) - el carriler dret (els carrilers drets)
Ara bé, cal tenir present que no tots els noms ni tots els adjectius tenen una forma femenina diferenciada de la forma masculina, ja que de vegades masculí i femení coincideixen.
Per tant, pot passar que la denominació d'una jugadora dona sigui del tot igual que la designació d'un jugador home, que només canviï el nom, que només canviï l'adjectiu o bé que canviïn nom i adjectiu. Tot i això, com que el gènere és femení (encara que la forma de la denominació sigui igual que la masculina), parlant de jugadores és necessari fer servir l'article femení.
Exemples de posicions de joc en què només varia l'article:
- la mig (les mitjos) - el mig (els mitjos)
- la mig centre (les mitjos centres) - el mig centre (els mitjos centres)
- la mitjapunta (les mitjapuntes) - el mitjapunta (els mitjapuntes)
- la punta (les puntes) - el punta (els puntes)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i el nom:
- la portera (les porteres) - el porter (els porters)
- la davantera centre (les davanteres centre) - el davanter centre (els davanters centre)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article i l'adjectiu:
- la lateral esquerra (les laterals esquerres) - el lateral esquerre (els laterals esquerres)
- la lateral dreta (les laterals dretes) - el lateral dret (els laterals drets)
- la central esquerra (les centrals esquerres) - el central esquerre (els centrals esquerres)
- la central dreta (les centrals dretes) - el central dret (els centrals drets)
- la interior esquerra (les interiors esquerres) - l'interior esquerre (els interiors esquerres)
- la interior dreta (les interiors dretes) - l'interior dret (els interiors drets)
- l'extrem esquerra (les extrems esquerres) - l'extrem esquerre (els extrems esquerres)
- l'extrem dreta (les extrems dretes) - l'extrem dret (els extrems drets)
- la pivot defensiva (les pivots defensives) - el pivot defensiu (els pivots defensius)
- la pivot ofensiva (les pivots ofensives) - el pivot ofensiu (els pivots ofensius)
Exemples de posicions de joc en què varien l'article, el nom i l'adjectiu:
- la carrilera esquerra (les carrileres esquerres) - el carriler esquerre (els carrilers esquerres)
- la carrilera dreta (les carrileres dretes) - el carriler dret (els carrilers drets)
Nota
- 1. D'acord amb l'ús habitual de la llengua, en cas d'haver de referir-se d'una manera genèrica a dones i homes que juguen a futbol, o a nenes i nens, es fa servir la forma masculina plural, que en català és una forma no marcada morfològicament ni semànticament.
- 2. Podeu consultar l'article "Dones i futbol" (esports.termcat.cat/ca/divulgacio/dones-i-futbol-les-noticies-llengua-i-treball), publicat a Les Notícies de Llengua i Treball, i també la infografia Jugadors i jugadores de futbol (esports.termcat.cat/ca/recursos/productes-multimedia/jugadors-i-jugadores-futbol).
NOMS DELS ESPORTS DE PILOTA: ADAPTATS AL CATALÀ O SENSE ADAPTAR?
NOMS DELS ESPORTS DE PILOTA: ADAPTATS AL CATALÀ O SENSE ADAPTAR?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca NOMS DELS ESPORTS DE PILOTA: ADAPTATS AL CATALÀ O SENSE ADAPTAR?
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Molts dels noms dels principals esports de pilota tenen origen anglès, perquè la majoria d'aquests esports van quedar regularitzats en països de parla anglesa durant el segle XIX o l'inici del segle XX, i va ser des d'aquests països que es van escampar per Europa.
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
El tractament que el català dona en general al noms d'aquests esports és el següent:
(1) No traducció de les formes originals (a diferència del que va fer el castellà amb balompié, baloncesto, balonmano).
(2) Adaptació a l'ortografia catalana dels noms amb grafies que no s'adapten a l'ortografia o la pronúncia del català. (Aquesta acció es va fer de manera espontània quan es popularitzava un esport o de manera conscient en els casos més moderns, per comparació amb els noms ja adaptats abans.)
(2.1) Noms amb el formant -ball (--> -bol):
Exemples:
- football --> futbol
- basketball --> basquetbol, bàsquet
- handball --> handbol
- voleyball --> voleibol
- baseball --> beisbol
[Sobre aquest patró, modernament s'han fet les adaptacions corfbol (del neerlandès korfball ), raquetbol (de racquetball), softbol (de softball), golbol (de goalball), etc.]
(2.2) Noms amb altres particularitats:
Exemples:
- rugby [pronúncia aproximada: ràgbi] --> rugbi
- hockey [pronúncia aproximada: hòqui] --> hoquei
- cricket [pronúncia aproximada: críquit] --> criquet
- squash --> esquaix
(3) No adaptació de les formes que, tot i ser no catalanes, no presenten dificultats ortogràfiques o de pronúncia.
Exemples:
- golf
- polo
- waterpolo
- tennis (o tenis)
Aquest tractament respecta la llaga tradició que ja tenen molts d'aquests esports en català (ja que el nom català s'allunya poc o gens de l'original) i, alhora, facilita la pronúncia als catalanoparlants sense necessitat de conèixer l'original.
Els noms d'aquests esports, doncs, s'han de considerar paraules catalanes, del tot integrades a la llengua.
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de tots aquests esports al Cercaterm, i també el document de criteri original, Tan catalans com l'atzavara, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/tan-catalans-com-latzavara).
PLANTER, PLANTILLA O PEDRERA?
PLANTER, PLANTILLA O PEDRERA?
Criteris d'especialitat > Esports
- ca PLANTER, PLANTILLA O PEDRERA?
Criteris d'especialitat > Esports
Definición
Tant planter (nom masculí) com plantilla (nom femení) són formes adequades per a referir-se a un conjunt d'esportistes d'un club, encara que hi ha diferències importants segons si es designen jugadors d'equips diferents o d'un mateix equip. En canvi, la denominació *pedrera no es considera adequada amb aquest significat.
Pel que fa a les formes adequades:
- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)
- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.
Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.
D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).
Pel que fa a les formes adequades:
- El planter és el conjunt dels esportistes joves que pertanyen als equips inferiors d'un mateix club esportiu; l'objectiu d'aquests esportistes és formar-se en l'esport i, amb sort, arribar a integrar-se en el primer equip.
. Es tracta d'una forma d'ús metafòric, que compara els esportistes en formació amb el lloc on es cultiven les plantes petites.
. L'equivalent castellà és la cantera; el francès, les équipes des jeunes; l'italià, le squadre giovanili, i l'anglès, the youth teams. (Com es pot veure, els equivalents en francès, italià i anglès són plurals que designen tots els equips inferiors, ja que no tenen un terme específic que correspongui al conjunt dels equips.)
- Una plantilla és el conjunt de jugadors d'un mateix equip, que competeix en una categoria concreta. Així, es pot parlar de la plantilla del primer equip, la plantilla de l'equip juvenil, la plantilla de l'equip infantil, etc.
. Els equivalents castellans són una plantilla o un plantel; el francès, un effectif; l'italià, una rosa, i l'anglès, a squad.
Pel que fa a *pedrera, es considera que és una denominació inadequada amb aquest sentit perquè, encara que el català pedrera i el castellà cantera designin el lloc d'on s'extreu la pedra per a la construcció, pedrera no té els significats metafòrics afegits que sí que té cantera. S'ha de tenir en compte que les llengües es singularitzen per les diferències en les paraules, la pronúncia i la sintaxi però també per les diferències en les metàfores que utilitzen, que es poden basar en comparacions diferents.
D'una manera similar, el català planter i el castellà plantel tenen la mateixa estructura lèxica i designen igualment un lloc on es cultiven plantes per a trasplantar-les, però tenen sentits metafòrics diferents:
- El català planter fa referència, metafòricament, als joves d'un club esportiu (les plantes joves; correspon al castellà cantera).
- El castellà plantel fa referència, també metafòricament, a les persones d'un mateix grup (en castellà se'n pot dir plantel o plantilla; en català, només plantilla).
Nota
- Podeu consultar les fitxes completes de planter i plantilla al Cercaterm, i també el document de criteri original, Una bona plantilla necessita un bon planter, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/una-bona-plantilla-necessita-bon-planter).
