acàcia
acàcia
-
ca
acàcia,
n f
( GRAU-REV; MEDICIN-REV )
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV)
Dades de fitonímia documentades en l'obra original de referència que han estat modificades o adaptades, generalment des d'un punt de vista lingüístic, gràfic, ortogràfic, etc., per l'equip de recerca del D.Noms de plantes del TERMCAT.
exemples:
herba de sant Joan (font)
herba de Sant Joan (font-REV)
seba marina (font)
ceba marina (font-REV)
anemorà (font)
enamorada (font-REV) -
ca
aromer,
n m alt. sin.
( MUL1997 )
MULET i PASCUAL, Luis. Flora tóxica de la Comunidad Valenciana. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 1997.
ISBN 84-86895-88-X -
ca
mimosa,
n f alt. sin.
( MASCLANS )
MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
ISBN 84-85135-25-3 -
ca
mimosa comuna,
n f alt. sin.
( FPC-1 )
BOLÒS, Oriol de; VIGO, Josep. Flora dels Països Catalans. Vol. 1, Introducció. Licopodiàcies-Capparàcies. Barcelona: Barcino, 1984.
ISBN 84-7226-592-7 -
nc
Acacia dealbata Link
( FMPC1 )
BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
ISBN 84-7306-400-3 -
nc
Acacia decurrens (J.C. Wendl.) Willd. var. dealbata (Link) F. Muell
sin. compl.
( JVIG )
Josep Vigo Bonada
Departament de Biologia Vegetal
Universitat de Barcelona
mimosàcies
Nota
- MASCLANS recull la denominació mimosa per a Acacia baileyana, A. decurrens var. dealbata i nombroses estirps congèneres.