jainisme
jainisme
- ca jainisme, n m
Jainisme
Definición
Religió fundada per Jina al segle VI aC com a protesta contra l'excessiu ritualisme de l'hinduisme, concretament en oposició als cultes sacrificials i a l'autoritat dels Veda.
Nota
- Juntament amb l'hinduisme i el budisme, el jainisme és una de les tres grans religions de l'Índia i la practiquen uns cinc milions de persones. La tradició jainista ensenya que una successió de 24 tirthankares ('obridors de camins', 'sants') van donar origen a la religió. L'últim, Vardhamana (599-527 aC), anomenat Mahavira ('gran heroi') i Jina ('vencedor'), predicà un ascetisme rígid i tenia una gran preocupació per tots els éssers vius com a mitjà per a escapolir-se del cicle dels renaixements o transmigració de les ànimes. El nucli ètic del jainisme és la doctrina de l'ahimsa, que procura evitar qualsevol dany als éssers vius. Quan el jainisme va créixer i va prosperar, la reverència per Mahavira i altres mestres, històrics i llegendaris, es va convertir en adoració; es van construir molts temples esplèndids i s'organitzà el culte a les imatges. No obstant això, la línia entre un hindú i un jainista arribà a ser molt poc clara i aviat els déus hindús com Rama i Krixna passaren al panteó jainista. Els actuals jainistes eviten qualsevol treball que posi en perill la vida animal i es dediquen principalment al comerç i a les finances.
