Back to top

Terminologia de ciències de la salut

Presentación
abús de substàncies abús de substàncies

Psiquiatria

  • ca  abús de substàncies, n m
  • es  abuso de sustancias
  • fr  abus de substances
  • en  substance abuse
  • de  Drogenmissbrauch

Psiquiatria

Definición
Consum recurrent d'una substància psicoactiva, amb conseqüències adverses significatives sense arribar a la dependència.

Nota

  • L'abús de substàncies es diferencia de la dependència de substàncies per la gravetat i persistència dels símptomes fisiològics i de comportament i per les conseqüències socials negatives que la dependència comporta.
  • ca  anticòs, n m
  • ca  Ac, n m abrev.
  • es  anticuerpo, n m
  • es  Ac, n m abrev.
  • fr  anticorps, n m
  • fr  Ac, n m abrev.
  • en  antibody
  • en  immune body sin. compl.
  • en  Ab abrev.

Sida

Definición
Immunoglobulina sintetitzada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a l'estimulació exercida per un antigen, amb el qual pot combinar-se de forma específica.
  • ca  anticòs, n m
  • ca  Ac, n m abrev.
  • es  anticuerpo, n m
  • es  Ac, n m abrev.
  • fr  anticorps, n m
  • fr  Ac, n m abrev.
  • en  antibody, n
  • en  Ab, n abrev.

Vacunes

Definición
Immunoglobulina secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a l'estimulació exercida per un antigen, al qual és capaç d'unir-se de manera específica.
  • ca  anticòs, n m
  • ca  Ac, n m abrev.
  • es  anticuerpo, n m
  • es  Ac, n m abrev.
  • fr  anticorps, n m
  • fr  Ac, n m abrev.
  • en  antibody, n
  • en  Ab, n abrev.

Malalties infeccioses

Definición
Proteïna glicosilada secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, i que té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.

Nota

  • Els anticossos són proteïnes plasmàtiques que s'anomenen col·lectivament immunoglobulines a causa de la seva activitat immunològica. Són γ-globulines i, en menor proporció, ß-globulines.

    Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent.
  • ca  anticòs, n m
  • ca  Ac abrev.
  • es  anticuerpo
  • fr  anticorps
  • en  antibody
  • en  Ab abrev.

Immunologia

Definición
Proteïna glicosilada secretada per les cèl·lules plasmàtiques en resposta a un estímul antigènic, capaç d'unir-se de forma específica a l'antigen, i que té diverses funcions efectores, com ara la neutralització d'agents patògens, l'activació del complement o l'opsonització.

Nota

  • Cada molècula d'anticòs té una estructura única, que li permet unir-se de forma específica a l'antigen corresponent, però els anticossos en conjunt tenen la mateixa estructura global i s'anomenen col·lectivament immunoglobulines.
  • ca  acalàsia, n f
  • es  acalasia
  • en  achalasia

Neurociència

Definición
Alteració gastrointestinal caracteritzada fonamentalment per la relaxació incompleta de l'esfínter esofàgic inferior després de la deglució i l'absència de peristaltisme en el cos esofàgic.

Nota

  • Els símptomes de l'acalàsia es manifesten secundàriament a la degeneració i pèrdua de la innervació autonòmica de la musculatura llisa, ja que es produeix una disminució dels mecanismes inhibidors de la contracció muscular.
acalcúlia acalcúlia

Neurociència

  • ca  acalcúlia, n f
  • es  acalculia
  • en  acalculia

Neurociència

Definición
Alteració cognitiva consistent en la impossibilitat de dur a terme càlculs aritmètics.

Nota

  • L'acalcúlia sol aparèixer després de lesions parietals de l'hemisferi esquerre.
acalcúlia acalcúlia

Fisioteràpia

  • ca  acalcúlia, n f
  • es  acalculia, n f
  • en  acalculia

Fisioteràpia

Definición
Pèrdua de l'aptitud per als càlculs numèrics, associada sovint a trastorns afàsics.
  • ca  acalcúlia, n f
  • es  acalculia
  • fr  acalculie
  • en  acalculia
  • de  Akalkulie

Psiquiatria

Definición
Incapacitat de fer operacions aritmètiques, que no pot ser explicada per ansietat ni per manca de concentració.
  • ca  acatísia, n f
  • es  acatisia, n f
  • fr  akathisie
  • en  akathisia
  • de  Akathisie

Psiquiatria

Definición
Alteració caracteritzada per la impossibilitat de mantenir-se quiet o assegut.

Nota

  • L'acatísia pot aparèixer com un efecte secundari d'alguns fàrmacs antipsicòtics.