adrenalina
adrenalina
- ca adrenalina, n f
- ca epinefrina, n f sin. compl.
- es adrenalina, n f
- fr adrénaline, n f
- en epinephrine, n
Malalties metabòliques
Definición
Catecolamina que actua com a neurotransmissor a les sinapsis del sistema nerviós central i com a hormona, secretada en la glàndula suprarenal, en l'activació d'alguns fenòmens vegetatius simpàtics.
L'adrenalina s'allibera en resposta a l'estimulació esplàncnica i la hipoglucèmia. Provoca l'acceleració de la respiració i la freqüència cardíaca, vasoconstricció cutània i visceral i hiperglucèmia lleu. L'adrenalina es destrueix de forma ràpida en l'aparell digestiu i es conjuga i oxida en el fetge. Les seves indicacions clíniques són l'anestèsia local, les crisis agudes d'asma bronquial, les reaccions anafilàctiques i l'estimulació cardíaca en casos d'aturada.
Les vies d'administració són pulmonar, intranasal, subcutània, intramuscular i intravenosa.
Informació legal i administrativa: epinephrine és DCI.
L'adrenalina s'allibera en resposta a l'estimulació esplàncnica i la hipoglucèmia. Provoca l'acceleració de la respiració i la freqüència cardíaca, vasoconstricció cutània i visceral i hiperglucèmia lleu. L'adrenalina es destrueix de forma ràpida en l'aparell digestiu i es conjuga i oxida en el fetge. Les seves indicacions clíniques són l'anestèsia local, les crisis agudes d'asma bronquial, les reaccions anafilàctiques i l'estimulació cardíaca en casos d'aturada.
Les vies d'administració són pulmonar, intranasal, subcutània, intramuscular i intravenosa.
Informació legal i administrativa: epinephrine és DCI.