macabeu
macabeu
- ca macabeu, n m
- es macabeo, n m
- es viura, n m
- fr macabeu, n m
- en Maccabeo, n
Vitivinicultura > Varietats vitivinícoles > Varietat blanca
Definición
1. Cep conreat tradicionalment a Catalunya, sobretot a la regió del Penedès, vigorós, resistent a les gelades i a la secada.
2. Raïm blanc produït pel cep macabeu, gros, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics, de color groc daurat i amb la pell prima.
3. Vi elaborat amb raïm macabeu, lleuger, mitjanament àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma lleugerament afruitada, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.
2. Raïm blanc produït pel cep macabeu, gros, compacte, piramidal i amb els grans mitjans, esfèrics, de color groc daurat i amb la pell prima.
3. Vi elaborat amb raïm macabeu, lleuger, mitjanament àcid, amb un grau alcohòlic baix i una aroma lleugerament afruitada, que se sol utilitzar per a fer vins escumosos.
Nota
- En català també es documenta la forma macameu (nom masculí), variant lingüística de macabeu.
-
Criteris aplicats:
Es ratifica la denominació normativa macabeu (del nom bíblic dels germans Macabeus, potser per associació del temps de maduració del raïm amb el santoral) (1) pels motius següents:
·és una forma àmpliament coneguda i documentada a bastament, en els textos legals (per exemple, a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA)), en obres especialitzades i en obres terminològiques;
·en altres llengües es documenten denominacions anàlogues;
·té el vistiplau dels especialistes consultats.
La forma macameu és una variant lingüística de macabeu, explicable per una assimilació nasal en un context bilabial (m-c-b > m-c-m).
Es descarta el sinònim viura, forma documentada a la llista de varietats autoritzades a Catalunya (RD740/2015-CA) al costat de macabeu, perquè els especialistes asseguren que és una forma utilitzada en castellà, especialment a La Rioja, i que no té ús en català.
(1) FAVÀ i AGUD, Xavier. Diccionari dels noms de ceps i raïms: L'ampelonímia catalana . Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2001. 455 p. (Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística; 8).