modalitat imperativa
modalitat imperativa
- ca modalitat imperativa, n f
Definición
Modalitat oracional prototípica que té, com a ús característic, oferir o demanar béns i serveis i, com a funció específica, la funció conativa de fer.
Nota
- 1. La modalitat imperativa s'expressa en mode imperatiu i mode subjuntiu.
-
2. En usos no característics pot fer altres funcions, com ara:
- funció psíquica (imperativa per a manifestar sentiments, intencions o queixa)
- funció referencial, funció psíquica, funció interlocutiva, funció conativa de dir o pensar i de sentir (imperativa per a demanar i donar informació i per a assegurar la comunicació).
