iconoscopi - Diccionari de telecomunicacions

Tub analitzador d'imatge ideat el 1928 per V. K. Zworykin, el primer que emprà la integració fotoelèctrica i substituí immediatament els sistemes puntuals d'exploració mecànica. Consisteix en un canó electrònic que genera un feix d'electrons per a l'exploració de la superfície d'un mosaic fotosensible. Aquest consta d'una placa prima de mica amb una capa metàl·lica sobre la cara posterior, per on s'obté el senyal elèctric de vídeo. La cara anterior del mosaic, sobre la qual es projecta la imatge de l'escena, és formada per una infinitat de grans microscòpics d'argent recoberts de cesi, que formen petites cèl·lules fotoemissives. Quan s'il·lumina el mosaic, la superfície de cesi de cada element emet fotoelectrons, i la imatge lluminosa resta acumulada en el mosaic en forma d'imatge electroestàtica. El feix electrònic explora línia per línia, i de dalt a baix, la cara fotosensible, i així es genera a la cara posterior un corrent que depèn del valor de la brillantor en cada element d'imatge i que constitueix el senyal de vídeo a transmetre. Una millora d'aquest tub és l'iconoscopi d'imatge, de funcionament semblant, però proveït d'un mosaic no fotosensible i d'un fotocàtode semitransparent on incideix la imatge. Gràcies a l'aplicació d'una tensió entre ambdós, es produeix una intensificació de la imatge amb un guany 10 vegades superior.