Diccionari d’energia solar

Energia tèrmica que entra dins d'un recinte en forma de radiació solar.

Energia tèrmica transmesa a un cos que provoca l'augment de la seva temperatura sense que es produeixi un canvi de fase.

Energia tèrmica lliurada per una instal·lació solar que satisfà un ús final.

Unitat de mesura de l'energia que correspon a la quantitat de calor necessària per augmentar la temperatura d'un gram d'aigua destil·lada de 14,5 °C a 15,5 °C a pressió atmosfèrica constant, i que equival a 4,184 joules.

Espai entre dos tancaments que actua com a aïllament tèrmic o com a espai per on circula el termòfor, normalment aire, en sistemes de captació solar o d'acumulació de calor.

Aïllament tèrmic aplicat a un tub.

Conjunt d'heliòstats que reflecteixen la radiació solar cap a un receptor central situat en la torre d'una central heliotèrmica, on hi ha la caldera solar.

Conjunt de plaques fotovoltaiques que constitueixen una instal·lació.

Conjunt de captadors solars que constitueixen una instal·lació.

Unitat d'intensitat lluminosa en el SI que equival a 1/60 de la intensitat lluminosa emesa per 1 cm² de cos negre a la temperatura de solidificació del platí, 1764 °C.