Back to top

Sistemes de resolució alternativa de conflictes (ADR)

Presentación
de guanyar-perdre de guanyar-perdre

  • ca  de guanyar-perdre, adj
  • es  de ganar-perder, adj
  • es  ganar-perder, adj
  • fr  gagnant-perdant, adj
  • it  vincente-perdente, adj
  • en  win-lose, adj

Definición
Dit d'una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.

Nota

  • 1. Referida a un acord, la forma de guanyar-perdre (i els equivalents corresponents en la resta de llengües) pot considerar-se sinònima de la forma de perdre-guanyar. Referida, en canvi, a una estratègia de negociació, la forma de guanyar-perdre s'aplica a l'actitud de qui intenta imposar els propis arguments sense tenir en compte els de l'altra part, amb l'objectiu de sortir-ne beneficiat, mentre que la forma de perdre-guanyar s'aplica a l'actitud de qui s'acomoda als desitjos de l'altra part a fi d'evitar l'enfrontament.
  • 2. De vegades també s'utilitza la forma guanyar-perdre com a substantiu, amb gènere masculí, per a designar una situació, una estratègia, una negociació o un acord que resulta positiu o satisfactori només per a una de les parts implicades.
  • 3. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes de guanyar-guanyar, de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar:

    S'aprova la denominació de guanyar-guanyar, juntament amb les formes semànticament relacionades de perdre-perdre, de guanyar-perdre i de perdre-guanyar, calcs de l'anglès, pels motius següents:

    ·totes quatre són alternatives catalanes a les designacions angleses win-win, lose-lose, win-lose i lose-win, respectivament, molt introduïdes entre els especialistes (sobretot win-win), tant en l'àmbit de la gestió de conflictes com també en els sectors de l'economia i la gestió en general;

    ·des del punt de vista lingüístic, són locucions adjectivals creades sobre la base de dos verbs en infinitiu juxtaposats, referits cadascun a una de les parts implicades en la relació o el conflicte;

    ·malgrat que el recurs emprat per a construir aquestes denominacions és poc habitual, són formes que guarden una certa similitud amb altres substantius normatius o ja consolidats d'origen verbal, com ara, passa-passa, pica-pica, tira-tira o tocar i parar, o, salvant les distàncies, amb locucions adjectivals o adverbials tradicionals construïdes amb la preposició de seguida d'un infinitiu, com ara d'anar-hi ('fort, intens'), d'anar-hi anant ('constant'), o d'anar per casa o d'estar per casa ('informal');

    ·són formes ja documentades en textos especialitzats amb aquest sentit;

    ·la similitud estructural amb les designacions angleses de partida pot facilitar-ne la implantació;

    ·en altres llengües s'utilitzen denominacions anàlogues;

    ·tenen el consens dels especialistes de l'àmbit.

    Altres denominacions que s'han valorat, però que finalment s'han desestimat, d'acord amb l'opinió dels especialistes, són les següents:

    ·els manlleus win-win, lose-lose, win-lose i lose-win: tot i que estan molt introduïts, especialment win-win, les propostes catalanes aprovades són estructuralment i semànticament molt pròximes i es creu que poden arribar a substituir-los;

    ·guanyar-guanyar, perdre-perdre, guanyar-perdre i perdre-guanyar (amb valor adjectiu): malgrat que són les formes inicialment proposades pels experts, s'ha considerat preferible, des del punt de vista lingüístic, atorgar a aquestes formes la categoria de substantius (seguint el model d'altres formes catalanes com passa-passa, pica-pica i tira-tira, o com entra-i-surt i estira-i-arronsa) i introduir-les amb preposició (de, en aquest cas) quan tenen valor adjectival (com en les locucions adjectivals normatives de no dir, de servar, d'antologia, de bé, de butxaca, de categoria, etc.);

    ·de guany mutu, de pèrdua mútua, de guany unilateral (o de guany unipart o de guany unipersonal), de pèrdua unilateral (o de pèrdua unipart o de pèrdua unipersonal): malgrat que són formes lingüísticament adequades, explicatives dels conceptes i transparents, no tenen ús i els especialistes creuen que tampoc tenen possibilitats d'implantació, perquè s'allunyen massa de les denominacions angleses de partida;

    ·de guany-guany, de pèrdua-pèrdua, de guany-pèrdua, de pèrdua-guany: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes;

    ·guanyo-guanyes (o (jo) hi guanyo-(tu) hi guanyes), perdo-perds (o (jo) hi perdo-(tu) hi perds), guanyo-perds (o (jo) hi guanyo-(tu) hi perds), perdo-guanyes (o (jo) hi perdo-(tu) hi guanyes): per motius de formalitat i d'objectivitat, els especialistes prefereixen l'ús de verbs en infinitiu i s'han mostrat poc favorables, doncs, a aquestes formes construïdes amb pronoms i amb verbs en forma personal;

    ·guanya-guanya, perd-perd, guanya-perd, perd-guanya: són formes sense ús i sense suport entre els especialistes, que, per motius de formalitat i d'objectivitat, es mostren més favorables a l'ús de verbs en infinitiu.

    [Acta 621, 19 de maig de 2017]