Back to top
  • ca  incidència acumulada, n f
  • ca  IA, n f sigla
  • oc  incidéncia acumulada, n f
  • es  incidencia acumulada, n f
  • es  IA, n f sigla
  • fr  incidence cumulée, n f
  • fr  IC, n f sigla
  • gl  incidencia acumulada, n f
  • gl  IA, n f sigla
  • pt  incidência acumulada, n f
  • pt  IA, n f sigla
  • en  cumulative incidence, n
  • en  CI, n sigla
  • nl  cumulatieve incidentie, n
  • eu  intzidentzia metatu, n
  • eu  IM, n sigla
  • ar  إصابة متراكمة

Epidemiologia

Definición
Proporció de persones sanes que desenvolupen una malaltia en un període de temps concret.
  • ca  intel·ligència artificial, n f
  • ca  IA, n f sigla
  • oc  intelligéncia artificiau, n f
  • oc  IA, n f sigla
  • es  inteligencia artificial, n f
  • es  IA, n f sigla
  • fr  intelligence artificielle, n f
  • fr  IA, n f sigla
  • gl  intelixencia artificial, n f
  • gl  IA, n f sigla
  • pt  inteligência artificial, n f
  • pt  IA, n f sigla
  • en  artificial intelligence, n
  • en  AI, n sigla
  • nl  artificiële intelligentie, n
  • nl  kunstmatige intelligentie, n
  • nl  AI, n sigla
  • nl  KI, n sigla
  • eu  adimen artifizial, n
  • eu  AA, n sigla
  • ar  ذكاء اصطناعي

Diagnòstic

Definición
Tecnologia que permet a les màquines analitzar i processar una gran quantitat de dades, que en el camp de la salut poden abastar des de la recerca fins al tractament, passant pel diagnòstic i la prevenció.
ibuprofeno ibuprofeno

Principis actius

  • ca  ibuprofèn, n m
  • oc  ibuprofèn, n m
  • es  ibuprofeno, n m
  • fr  ibuprofène, n m
  • gl  ibuprofeno, n m
  • pt  ibuprofeno, n m
  • en  ibuprofen, n
  • nl  ibuprofen, n
  • eu  ibuprofeno, n
  • ar  إيبوبروفين
  • CAS  15687-27-1

Principis actius

Definición
Fàrmac antiinflamatori no esteroidal que bloqueja la síntesi de les prostaglandines mitjançant la inhibició de les ciclooxigenases COX-1 i COX-2.

Nota

  • 1. L'ibuprofèn té també propietats analgèsiques i antipirètiques. S'empra en el tractament de la inflamació i el dolor lleu i moderat, com el dolor dental, la dismenorrea i el mal de cap. També s'utilitza en el tractament de processos reumàtics aguts i crònics, com l'artritis reumatoide. Se n'ha suggerit l'ús per alleujar els símptomes provocats per la COVID-19. És un derivat de l'àcid propiònic d'origen sintètic.
  • 2. L'ibuprofèn no té DCI perquè el seu ús farmacològic és previ a l'assignació d'una denominació comuna internacional per part de l'OMS.
icatibant icatibant

Principis actius

  • ca  icatibant, n m
  • oc  icatibant, n m
  • es  icatibant, n m
  • fr  icatibant, n m
  • gl  icatibant, n m
  • ptPT  icatibant, n m
  • ptBR  acetato de icatibanto, n m
  • ptBR  icatibanto, n m
  • en  icatibant, n
  • nl  icatibant, n
  • eu  ikatibant, n
  • ar  آيساتيبانت
  • CAS  130308-48-4

Principis actius

Definición
Fàrmac antiinflamatori que actua com a antagonista del receptor de la bradicina.

Nota

  • 1. L'icatibant s'empra en el tractament d'episodis inflamatoris aguts associats a l'angioedema hereditari. Se n'ha suggerit l'ús per al tractament de la COVID-19. És d'origen sintètic.
  • 2. La denominació icatibant és la forma catalana corresponent a la DCI.
  • ca  inhibidor de l'enzim conversiu de l'angiotensina, n m
  • ca  IECA, n m sigla
  • oc  inibidor der enzim conversiu dera angiotensina, n m
  • oc  IECA, n m sigla
  • es  inhibidor de la ECA, n m
  • es  inhibidor de la enzima convertidora de la angiotensina, n m
  • es  IECA, n m sigla
  • fr  IECA, n m
  • fr  inhibiteur de l'enzyme de conversion de l'angiotensine, n m
  • fr  IEC, n m sigla
  • gl  inhibidor do encima convertedor da anxiotensina, n m
  • gl  IECA, n m sigla
  • pt  inibidor da enzima conversora da angiotensina, n m
  • pt  IECA, n m sigla
  • ptBR  inibidor da ECA, n m
  • ptBR  inibidor da enzima de conversão da angiotensina, n m
  • en  ACE inhibitor, n
  • en  angiotensin-converting enzyme inhibitor, n
  • nl  ACE-remmer, n
  • nl  angiotensine-converterend enzymremmer, n
  • eu  AEBren inhibitzaile, n
  • eu  angiotentsinaren entzima bihurtzailearen inhibitzaile, n
  • eu  AEBI, n sigla
  • ar  مثبط الإنزيم المحول للأنجيوتنسين

Principis actius

Definición
Fàrmac que evita el pas d'angiotensina I a angiotensina II, produeix vasodilatació arteriovenosa i inhibeix els mecanismes compensatoris neuroendocrins que s'activen en la insuficiència cardíaca.
imdevimab imdevimab

Principis actius

  • ca  imdevimab, n m
  • oc  imdevimab, n m
  • es  imdevimab, n m
  • fr  imdévimab, n m
  • gl  imdevimab, n m
  • pt  imdevimab, n m
  • ptBR  imdevimabe, n m
  • en  imdevimab, n
  • nl  imdevimab, n
  • eu  imdebimab, n
  • ar  إمديفيماب
  • CAS  2415933-40-1

Principis actius

Definición
Fàrmac en investigació, amb efecte neutralitzant i antivíric, que s'uneix a la superfície de la proteïna S del SARS-CoV-2 per a evitar que el virus infecti la cèl·lula hoste.

Nota

  • 1. L'imdevimab és un anticòs monoclonal que està en procés d'avaluació com a possible tractament per a la COVID-19, en combinació amb el casirivimab. És d'origen biotecnològic.
  • 2. La denominació imdevimab és la forma catalana corresponent a la DCI.
incapacidad incapacidad

Entorn social

  • ca  incapacitat, n f
  • oc  incapacitat, n f
  • es  incapacidad, n f
  • fr  incapacité, n f
  • gl  incapacidade, n f
  • pt  incapacidade, n f
  • en  disability, n
  • nl  ongeschiktheid, n
  • eu  ezintasun, n
  • ar  عجز

Entorn social

Definición
Impossibilitat total o parcial d'una persona de desenvolupar la seva feina habitual a causa d'un accident o d'una malaltia.
incapacidad permanente incapacidad permanente

Entorn social

  • ca  incapacitat permanent, n f
  • ca  IP, n f sigla
  • oc  incapacitat permanenta, n f
  • oc  IP, n f sigla
  • es  incapacidad permanente, n f
  • es  IP, n f sigla
  • fr  incapacité permanente, n f
  • gl  incapacidade permanente, n f
  • gl  IP, n f sigla
  • ptPT  incapacitação permanente, n f
  • ptPT  IP, n f sigla
  • ptBR  incapacidade permanente, n f
  • en  permanent disability, n
  • nl  blijvende arbeidsongeschiktheid, n
  • nl  blijvende invaliditeit, n
  • nl  blijvende ongeschiktheid, n
  • nl  permanente arbeidsongeschiktheid, n
  • nl  permanente invaliditeit, n
  • nl  permanente ongeschiktheid, n
  • eu  ezintasun iraunkor, n
  • eu  EI, n sigla
  • ar  عجز دائم

Entorn social

Definición
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan, després d'haver estat sotmès al tractament mèdic prescrit, presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, susceptibles de determinació objectiva i previsiblement definitives, que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral.

Nota

  • Segons el grau de qualificació de la incapacitat, la incapacitat permanent es classifica en incapacitat permanent parcial, incapacitat permanent total, incapacitat total qualificada, incapacitat permanent absoluta i gran invalidesa.
incapacidad temporal incapacidad temporal

Entorn social

  • ca  incapacitat temporal, n f
  • ca  IT, n f sigla
  • oc  incapacitat temporau, n f
  • oc  IT, n f sigla
  • es  incapacidad temporal, n f
  • es  IT, n f sigla
  • fr  incapacité temporaire, n f
  • gl  incapacidade temporal, n f
  • gl  IT, n f sigla
  • pt  incapacidade temporária, n f
  • pt  IT, n f sigla
  • en  temporary disability, n
  • nl  tijdelijke arbeidsongeschiktheid, n
  • nl  tijdelijke invaliditeit, n
  • nl  tijdelijke ongeschiktheid, n
  • eu  aldi baterako ezintasun, n
  • eu  ABE, n sigla
  • ar  عجز مؤقت

Entorn social

Definición
Incapacitat derivada de la situació en què es troba un treballador quan no pot treballar transitòriament a causa d'un accident o una malaltia i necessita assistència sanitària, a efectes de les prestacions de la Seguretat Social.
incidencia incidencia

Epidemiologia

  • ca  incidència, n f
  • oc  incidéncia, n f
  • es  incidencia, n f
  • fr  incidence, n f
  • gl  incidencia, n f
  • pt  incidência, n f
  • en  incidence, n
  • nl  incidentie, n
  • eu  intzidentzia, n
  • ar  حادثة

Epidemiologia

Definición
Nombre de casos nous d'una malaltia determinada que apareixen en un grup o una població durant un període de temps concret.