en trànsit
en trànsit
- ca en trànsit, adj
- oc en transit
- es en tránsito
- fr en transit
- en in-transit
- de Transit
- co di transitu
- co di transita sin. compl.
- gl en tránsito
- lad en transit
- rup tu tranzitu
- srd in trànsitu
- srd in colada sin. compl.
Definición
Dit de la persona o l'equipatge que fa parada en un indret determinat, generalment per raons tècniques del mitjà de transport amb què viatja, de camí a la destinació final.
