Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Texto de la consulta

Condición

Denominación

Nota

Definición

Idioma

Categoría léxica

Jerarquía

Búsqueda básica

Búsqueda avanzada

Idioma

acer maràging

Indústria > Indústria metal·lúrgica

ca acer maràging, n m
es acero maraging
es acero marenvejecible
fr acier maraging
fr acier vieilli thermiquement
en maraging steel
de Maraging-Stahl
de martensitaushärtbarer Stahl

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición

Aliatge de ferro amb un alt contingut de níquel, un contingut molt baix de carboni i petites quantitats de molibdè, cobalt i titani, la matriu martensítica del qual se sotmet a un procés d'envelliment que fa que adquireixi una gran duresa i tenacitat com a conseqüència de la precipitació de compostos intermetàl·lics.

acer patentat

Indústria > Indústria metal·lúrgica

ca acer patentat, n m
es acero patentado
fr acier patenté
it acciaio patentato
en patented steel

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición

Acer que ha estat sotmès a patentatge.

acer patinable

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció, Indústria > Indústria metal·lúrgica

ca acer patinable, n m
es acero autopatinable
es acero patinable
fr acier autoprotégé
fr acier intempérique
fr acier patinable
it acciaio patinabile
en weather-resistant steel
en weathering steel

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció, Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición

Acer feblement aliat que en contacte amb l'aire es recobreix d'una pàtina de rovell densa que el fa resistent a la corrosió.

Nota

Es comercialitza sota diferents marques: Corten, Diweten, Indaten, etc.

àcid de Brønsted i Lowry

Química > Química física

ca àcid de Brønsted i Lowry, n m
es ácido de Brønsted y Lowry
en Brønsted-Lowry acid

Química > Química física

Definición

Substància donadora d'ions hidrogen o protons.

àcid desoxiribonucleic

Ciències de la vida > Bioquímica

ca àcid desoxiribonucleic, n m
ca ADN, n m sigla
ca DNA, n m sigla
es ácido desoxirribonucleico
es ADN sigla
es DNA sigla
fr acide désoxyribonucléique
fr ADN sigla
fr DNA sigla
en deoxyribonucleic acid
en desoxyribonucleic acid
en DNA sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.

Nota

La sigla ADN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.

àcid periòdic

Química > Química inorgànica

ca àcid periòdic, n m
es ácido periódico
fr acide périodique
en periodic acid

Química > Química inorgànica

Definición

Oxoàcid mineral sòlid del iode amb el nombre d'oxidació més alt, obtingut per reacció entre el iode i l'àcid perclòric concentrat o per oxidació electrolítica a baixa temperatura de solucions concentrades d'àcid iòdic.

àcid ribonucleic

Ciències de la vida > Bioquímica

ca àcid ribonucleic, n m
ca ARN, n m sigla
ca RNA, n m sigla
es ácido ribonucleico
es ARN sigla
es RNA sigla
fr acide ribonucléique
fr ARN sigla
fr RNA sigla
en ribonucleic acid
en RNA sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición

Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

Nota

La sigla ARN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.

àcid xalmúgric

Química > Química orgànica

ca àcid xalmúgric, n m
es ácido chalmúgrico
es ácido chaulmógrico
fr acide chaulmoogrique
it acido chaulmoogrico
en chaulmoogric acid
for C₁₈H₃₂O₂

Química > Química orgànica

Definición

Àcid gras insaturat, amb una estructura 2-ciclopentenílica, que s'extreu de l'oli de xalmugra.

acid-house [en]

Música

ca acid-house [en], n m
es acid house, n m
fr acid-house music, n f
en acid house, n
en acid-house music, n

Música

Definición

Estil musical derivat del house, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza pel caràcter psicodèlic i repetitiu, l'ús d'instruments electrònics i les lletres recitades.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]

acid-jazz [en]

Música

ca acid-jazz [en], n m
es acid jazz, n m
fr acid jazz, n m
en acid jazz, n

Música

Definición

Estil musical originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX a Londres, que combina el jazz amb elements del funk, el soul i el hip-hop.

Nota

Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:

D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.

1. Adopció directa del manlleu

En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.

2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.

3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

[Acta 584, 18 de desembre de 2014]