Back to top

Neoloteca

Presentación

Diccionario de los términos normalizados

acer maràging acer maràging

Indústria > Indústria metal·lúrgica

  • ca  acer maràging, n m
  • es  acero maraging
  • es  acero marenvejecible
  • fr  acier maraging
  • fr  acier vieilli thermiquement
  • en  maraging steel
  • de  Maraging-Stahl
  • de  martensitaushärtbarer Stahl

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición
Aliatge de ferro amb un alt contingut de níquel, un contingut molt baix de carboni i petites quantitats de molibdè, cobalt i titani, la matriu martensítica del qual se sotmet a un procés d'envelliment que fa que adquireixi una gran duresa i tenacitat com a conseqüència de la precipitació de compostos intermetàl·lics.
acer patentat acer patentat

Indústria > Indústria metal·lúrgica

  • ca  acer patentat, n m
  • es  acero patentado
  • fr  acier patenté
  • it  acciaio patentato
  • en  patented steel

Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición
Acer que ha estat sotmès a patentatge.
acer patinable acer patinable

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció, Indústria > Indústria metal·lúrgica

  • ca  acer patinable, n m
  • es  acero autopatinable
  • es  acero patinable
  • fr  acier autoprotégé
  • fr  acier intempérique
  • fr  acier patinable
  • it  acciaio patinabile
  • en  weather-resistant steel
  • en  weathering steel

Construcció > Execució de l'obra > Materials de construcció, Indústria > Indústria metal·lúrgica

Definición
Acer feblement aliat que en contacte amb l'aire es recobreix d'una pàtina de rovell densa que el fa resistent a la corrosió.

Nota

  • Es comercialitza sota diferents marques: Corten, Diweten, Indaten, etc.
àcid de Brønsted i Lowry àcid de Brønsted i Lowry

Química > Química física

  • ca  àcid de Brønsted i Lowry, n m
  • es  ácido de Brønsted y Lowry
  • en  Brønsted-Lowry acid

Química > Química física

Definición
Substància donadora d'ions hidrogen o protons.
àcid desoxiribonucleic àcid desoxiribonucleic

Ciències de la vida > Bioquímica

  • ca  àcid desoxiribonucleic, n m
  • ca  ADN, n m sigla
  • ca  DNA, n m sigla
  • es  ácido desoxirribonucleico
  • es  ADN sigla
  • es  DNA sigla
  • fr  acide désoxyribonucléique
  • fr  ADN sigla
  • fr  DNA sigla
  • en  deoxyribonucleic acid
  • en  desoxyribonucleic acid
  • en  DNA sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de desoxiribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i timina, que es troba fonamentalment en el nucli, en els mitocondris i en els cloroplasts, i que constitueix la base molecular de l'herència biològica.

Nota

  • La sigla ADN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa DNA.
àcid periòdic àcid periòdic

Química > Química inorgànica

  • ca  àcid periòdic, n m
  • es  ácido periódico
  • fr  acide périodique
  • en  periodic acid

Química > Química inorgànica

Definición
Oxoàcid mineral sòlid del iode amb el nombre d'oxidació més alt, obtingut per reacció entre el iode i l'àcid perclòric concentrat o per oxidació electrolítica a baixa temperatura de solucions concentrades d'àcid iòdic.
àcid ribonucleic àcid ribonucleic

Ciències de la vida > Bioquímica

  • ca  àcid ribonucleic, n m
  • ca  ARN, n m sigla
  • ca  RNA, n m sigla
  • es  ácido ribonucleico
  • es  ARN sigla
  • es  RNA sigla
  • fr  acide ribonucléique
  • fr  ARN sigla
  • fr  RNA sigla
  • en  ribonucleic acid
  • en  RNA sigla

Ciències de la vida > Bioquímica

Definición
Àcid nucleic constituït per nucleòtids de ribosa, àcid fosfòric i les bases nitrogenades adenina, citosina, guanina i uracil, que es troba fonamentalment en el nucli, en els ribosomes, en els mitoribosomes i en els plastoribosomes.

Nota

  • La sigla ARN té un ús divulgatiu. En àmbits especialitzats se sol utilitzar la sigla anglesa RNA.
àcid xalmúgric àcid xalmúgric

Química > Química orgànica

  • ca  àcid xalmúgric, n m
  • es  ácido chalmúgrico
  • es  ácido chaulmógrico
  • fr  acide chaulmoogrique
  • it  acido chaulmoogrico
  • en  chaulmoogric acid
  • for  C18H32O2

Química > Química orgànica

Definición
Àcid gras insaturat, amb una estructura 2-ciclopentenílica, que s'extreu de l'oli de xalmugra.
acid-house [en] acid-house [en]

Música

  • ca  acid-house [en], n m
  • es  acid house, n m
  • fr  acid-house music, n f
  • en  acid house, n
  • en  acid-house music, n

Música

Definición
Estil musical derivat del house, originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX als Estats Units, que es caracteritza pel caràcter psicodèlic i repetitiu, l'ús d'instruments electrònics i les lletres recitades.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]
acid-jazz [en] acid-jazz [en]

Música

  • ca  acid-jazz [en], n m
  • es  acid jazz, n m
  • fr  acid jazz, n m
  • en  acid jazz, n

Música

Definición
Estil musical originat a mitjans dels anys vuitanta del segle XX a Londres, que combina el jazz amb elements del funk, el soul i el hip-hop.

Nota

  • Criteris generals aplicats pel Consell Supervisor en l'establiment de les denominacions catalanes d'estils o moviments musicals amb origen en un manlleu:


    D'acord amb el tractament habitual dels manlleus, les possibilitats de denominació plantejades per a aquests casos han estat tres: 1) la proposta d'una alternativa pròpia que permeti evitar el manlleu; 2) l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana; 3) l'adopció directa del manlleu, sense cap mena d'intervenció, quan ni la proposta alternativa ni l'adaptació s'han considerat viables. Per raons d'ús i d'internacionalitat de les designacions angleses, en aquest cas s'ha optat majoritàriament per l'adopció dels manlleus.


    1. Adopció directa del manlleu

    En general, es proposa l'adopció del manlleu, sense cap tipus d'adaptació ni intervenció gràfica, en els casos següents, especialment quan s'esdevenen totes dues circumstàncies:

    a)Quan el manlleu és l'única forma documentada, en català i també en les altres llengües (castellà, francès, etc.), i té, per tant, un caràcter internacional especialment marcat.

    b)Quan l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana desfiguraria excessivament la denominació habitualment utilitzada i tampoc no s'ha trobat una alternativa catalana prou vàlida o consensuada per a substituir-la.


    2. Adaptació del manlleu a l'ortografia catalana

    En general, es proposa l'adaptació del manlleu a l'ortografia catalana en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan el manlleu adaptat ja té un ús habitual en l'àmbit, o està força introduït, i està avalat, a més, pels especialistes.

    b)Quan el manlleu adaptat ja es documenta en fonts de referència generals o de l'àmbit, especialment en obres lexicogràfiques i terminològiques.

    c)Quan el manlleu adaptat, malgrat que no sigui la designació habitual o no s'utilitzi, no divergeix gaire de la denominació originària i s'identifica sense dificultats amb el concepte de referència.

    d)Quan en altres llengües (castellà, francès, italià, etc.) també es documenta àmpliament el manlleu adaptat.


    3. Proposta d'una alternativa catalana al manlleu

    En general, es proposa una alternativa catalana al manlleu en els casos següents, especialment quan hi concorren dues o més d'aquestes circumstàncies:

    a)Quan l'alternativa és lingüísticament adequada, ja té un ús abundant i té l'aval dels experts.

    b)Quan l'alternativa permet identificar el concepte sense problema, situació que es dona sobretot quan és un calc motivat de la denominació originària (és el cas, per exemple, de substantius sintagmàtics descriptius, del tipus nom + adjectiu, procedents de la traducció literal i de l'adaptació sintàctica dels components de la denominació de partida (adjectiu + nom > nom + adjectiu)).

    c)Quan altres llengües (castellà, francès, etc.) també utilitzen la denominació anàloga.

    [Acta 584, 18 de desembre de 2014]