Back to top

Neoloteca

Presentación
  • ca  n-tupla, n f
  • ca  n-pla, n f sin. compl.
  • es  n-pla, n f
  • es  n-tupla, n f
  • es  n-tuplo, n m
  • es  tupla, n f
  • fr  n-uple, n m
  • fr  n-uplet, n m
  • it  n-pla, n f
  • it  n-upla, n f
  • it  tupla, n f
  • en  n-tuple, n
  • en  tuple, n

Matemàtiques

Definición
Conjunt de n elements disposats ordenadament, que admet repeticions.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes n-tupla i tupla:

    S'aproven els termes n-tupla i tupla -variants del substantiu anglès tuple, creat per truncament de la part final de mots com quintuple, sextuple o octuple, que fan referència a conjunts d'elements (de cinc, sis i vuit elements)-(1), en l'àmbit de les matemàtiques i la informàtica, respectivament, pels motius següents:

    ·són formes ja molt esteses entre els especialistes i utilitzades des de fa molt de temps amb aquesta grafia; el canvi de l'anglès tuple en tupla, amb a final, s'explica, probablement, pel fet que el terme s'utilitza en català molt majoritàriament com a forma femenina (i la terminació habitual de femení en català és la a) i pel fet que s'ha perdut la referència a la multiplicitat i a les formes quíntuple, sèxtuple, etc., que són les que han originat el terme (en català aquestes formes són invariables en gènere quan tenen el significat de 'format per cinc, sis... elements', que és el significat del qual prové tupla; són variables, en canvi, segons el diccionari normatiu, quan tenen el significat de 'que és cinc, sis... vegades un altre nombre');

    ·en altres llengües romàniques també es documenta i s'utilitza la forma en femení i amb a final, si bé és una qüestió força vacil·lant; en italià, per exemple, tupla es recull fins i tot en diccionaris de la llengua general, i en castellà tupla és la forma més usada;

    ·els especialistes s'han mostrat molt majoritàriament partidaris d'aquesta forma, perquè asseguren que és la que utilitzen normalment.

    S'aprova també, com a sinònim complementari de n-tupla, en matemàtiques, la forma n-pla, reducció de n-tupla, pels motius següents:

    ·és també una forma molt utilitzada, encara que menys que n-tupla;

    ·es documenta també en altres llengües;

    ·té el vistiplau de la majoria d'especialistes.

    El fet que en matemàtiques s'opti per n-tupla (i n-pla) i en informàtica per tupla respon a les propostes dels especialistes i a l'ús habitual que es fa dels termes en aquestes dues àrees.

    Es descarten les variants amb e final (tuple, n-tuple i n-ple), encara que estarien més justificades des del punt de vista etimològic, perquè tenen menys ús. Els especialistes pertanyents als dialectes occidentals han confirmat, de fet, que la pronúncia habitual d'aquestes formes és amb [a] final; la forma n-pla, concretament, amb vocal final tònica, es pronuncia amb [a] arreu, mai amb [e] o [E], fet que mostra que l'ús majoritari de les formes amb a no respon a una qüestió purament fonètica (el fet que tupla es pronunciï també amb a en occidental podria generar un cert dubte, ja que en alguns dialectes hi ha tendència a pronunciar la e àtona final en a).

    També s'han valorat -ja sigui perquè s'han documentat en algunes fonts, perquè han estat suggerides per especialistes o perquè en altres llengües es documenten solucions anàlogues- les formes següents: n-upla o upla (i n-uple o uple, terminació compartida de duple, quíntuple, sèxtuple, etc.), n-uplet (o uplet, per analogia amb el francès), multiplet, enapla (i enaple), enepla (i eneple) o ènupla (i ènuple). S'han desestimat, però, perquè no tenen ús.

    (1) Les formes angleses quintuple, sextuple, octuple, etc., provenen del llatí, com les corresponents formes en català (quíntuple, sèxtuple, òctuple), de quintus 'cinc', sextus 'sis', octus 'vuit', etc. + l'adverbi plus 'més', com a duplus, procedent al seu torn de duo. La forma tuple, doncs, no és un veritable afix, sinó un segment truncat d'aquests mots.

    [Acta 560, 16 de maig de 2013]