acretiu -iva - Neoloteca

Nota

• Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes acreció i acretiu -iva:
  
  S'aproven els termes acreció i acretiu -iva, probablement calcs de les formes angleses d'origen llatí accretion i accretive, respectivament, pels motius següents:
  
  ·són les formes utilitzades habitualment per a designar aquests conceptes i es documenten en fonts especialitzades;
  
  ·des del punt de vista lingüístic, són designacions explicables en català, totes dues d'origen llatí: acreció és una forma ja recollida al diccionari normatiu en els àmbits de la meteorologia, l'astronomia i la geologia, i prové del substantiu llatí accretio, -ōnis, que significa, genèricament, 'creixement'; acretiu -iva, al seu torn, és un adjectiu anàleg a molts d'altres, la majoria cultismes, creats també amb el sufix culte -iu -iva (pensatiu, agressiu, receptiu, etc.);
  
  ·totes dues formes són semànticament motivades i s'identifiquen de manera inequívoca amb els respectius conceptes;
  
  ·en altres llengües romàniques s'utilitzen les designacions anàlogues;
  
  ·tenen el vistiplau de tots els especialistes consultats.
  
  Es desestimen les formes increment i incremental, augment i augmentatiu -iva, i creixement i creixent, que també s'han valorat, perquè són massa genèriques i no tenen ús referides a aquests conceptes.
  
  També s'han descartat les formes relució i relutiu -iva, paral·leles a les designacions habituals en francès, perquè no tenen ús.
  
  [Acta 547, 31 de maig de 2012]