Back to top

agrovoltaisme - Neoloteca

Presentación
  • ca  agrovoltaisme, n m
  • ca  agrofotovoltaisme, n m sin. compl.
  • es  agrifotovoltaica, n f
  • es  agrivoltaica, n f
  • es  agrivoltaísmo, n m
  • es  agrofotovoltaica, n f
  • es  agrovoltaica, n f
  • es  agrovoltaísmo, n m
  • fr  agriphotovoltaïque, n m
  • fr  agriphotovoltaïsme, n m
  • fr  agrivoltaïque, n m
  • fr  agrivoltaïsme, n m
  • fr  agrophotovoltaïque, n m
  • fr  agrovoltaïque, n m
  • fr  agrovoltaïsme, n m
  • it  agrifotovoltaico, n m
  • it  agrivoltaico, n m
  • it  agrofotovoltaico, n m
  • it  agrovoltaico, n m
  • en  agrivoltaics, n
  • en  agrivoltaism, n
  • en  agrophotovoltaics, n
  • en  agrovoltaics, n
  • de  Agriphotovoltaik, n f
  • de  Agrivoltaik, n f
  • de  Agrophotovoltaik, n f
  • de  Agrovoltaik, n f
  • cod  **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**

Agricultura > Economia agrícola, Energia > Energia solar, **Denominació catalana 1: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**, **Denominació catalana 2: Compost a la manera culta heterogeni (formant culte i formant català)**

Definición
Sistema d'explotació mixt, agrari i elèctric, que combina en una mateixa extensió de terreny la producció agropecuària amb la generació d'electricitat a partir de la llum solar.

Nota

  • En l'agrovoltaisme generalment s'instal·len plaques solars sobre els conreus o les pastures a una altura que els faci practicables, o s'integren en hivernacles o altres edificacions de les explotacions agropecuàries.
  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme agrovoltaisme (sin. compl. agrofotovoltaisme)

    Resolució del Consell Supervisor

    S'aproven les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme, com a sinònims (agrovoltaisme com a denominació principal).

    Criteris aplicats

    ·Són denominacions formalment adequades, construïdes a partir dels substantius voltaisme (reducció, en aquest cas, de fotovoltaisme) i fotovoltaisme, respectivament, i la forma prefixada agro-, que pren aquí el significa d''agricultura' per extensió del sentit originari, que és 'camp'. Els substantius voltaisme i fotovoltaisme no es documenten en català (sí, en canvi, les formes anàlogues en anglès, italià i en altres llengües), però són derivats possibles, a partir dels adjectius normatius voltaic -a i fotovoltaic -a, respectivament, relacionats amb la conversió de l'energia lluminosa en energia elèctrica.

    ·Són formes descriptives, que s'identifiquen amb el concepte.

    ·Els especialistes confirmen que aquestes denominacions ja tenen ús (al costat d'altres) i hi donen el vistiplau.

    ·En altres llengües s'utilitzen designacions anàlogues.

    Malgrat que la forma agrofotovoltaisme és semànticament més descriptiva, es dona prioritat a agrovoltaisme perquè té més ús, és una solució més sintètica i remet també inequívocament al concepte (la forma voltaisme s'associa amb la producció d'electricitat per mitjans químics i aquesta condició descarta altres tipus d'energia obtingudes en el medi natural, com ara l'eòlica o la hidràulica).

    Formes desestimades

    -agrivoltaisme, agrifotovoltaisme

    Entre agrovoltaisme (i agrofotovoltaisme) i agrivoltaisme (i agrifotovoltaisme), s'ha optat per les denominacions amb el formant agro-, perquè és el que s'utilitza habitualment en català en la creació de nous mots relacionats amb el camp i, per extensió, amb l'agricultura (agropecuari -ària, agroindustrial, agroalimentari -ària, agroturisme, agroquímica, etc.). Cal tenir present que el formant agri- només és present en formes cultes procedents del llatí, com ara agricultor, agricultura, agrícola o agrimensor.

    Si bé, pel tipus de formació (compost nominal a la manera culta), les formes agrovoltaisme i agrofotovoltaisme suggereixen una relació de subordinació de l'agricultura respecte a la generació d'energia -mentre que el concepte se sol interpretar com una suma d'agricultura i generació d'electricitat, segons els experts-, el Consell Supervisor fa notar que les formes amb agri- tampoc no porten necessàriament a una lectura coordinada dels formants, malgrat que poden interpretar-se, com suggereixen algunes fonts, com a mots creuats, és a dir, com el resultat d'unir (foto)voltaisme al prefixoide agri-, truncat de agricultura.

    Igualment, cal tenir present que en altres llengües les solucions creades a partir de la forma prefixada agro- tenen un ús considerable i fins i tot en algun cas (per exemple, en alemany) són les més utilitzades. El fet que tingui també una documentació considerable l'adjectiu relacionat agrovoltaic -a (i agrofotovoltaic -a) -que és a la base del substantiu i pot llegir-se amb una relació de coordinació entre els formants, com passa amb molts altres compostos adjectivals a la manera culta- és un argument més per a la preferència per agrovoltaisme i agrofotovoltaisme.(1)

    -agrovoltaic, agrofotovoltaic, agrovoltaica, agrofotovoltaica: Són substantivacions dels adjectius corresponents (a partir, segurament, de formes com ara sistema agro(foto)voltaic o tecnologia agro(foto)voltaica). Malgrat que en altres llengües (francès i castellà, per exemple) tenen ús i que la forma femenina seguiria el patró de formació d'altres denominacions com ara botànica, genètica o lingüística, d'origen també adjectival, s'ha optat per la forma amb -isme, que en català té més ús i és la preferida pels experts consultats. Pel que fa a la forma masculina (agrovoltaic o agrofotovoltaic), és una solució estranya en català.

    (1) Sobre la classificació dels compostos cultes segons la relació entre les seves bases, vegeu el capítol 17.7.2 de la gramàtica normativa:
    "Els compostos cultes nominals presenten habitualment una relació subordinant entre les bases: la base de la dreta és el nucli que és modificat per la de l'esquerra. [...] Més esporàdicament trobem compostos cultes nominals amb les bases coordinades, com en Euràsia o Indoxina. [...] Els compostos cultes adjectivals poden presentar una relació subordinant entre les bases, [...] o més freqüentment una relació coordinant entre les bases." (Gramàtica de la llengua catalana. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2016. 1439 p. ISBN 978-84-9965-316-7)

    Sobre el sorgiment de compostos nominals cultes amb una relació coordinada entre les bases, vegeu també l'article "La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats" (EGEA, Àngels. La sedoanalgèsia o els compostos cultes amb dos noms coordinats [en línia]. Barcelona: Societat Catalana de Terminologia SCATERM, 2012. <<scaterm.llocs.iec.cat/2012/06/21/la-sedoanalgesia-o-els-compostos-cultes-amb-dos-noms-coordinats/&gt;> [Consulta: 08 juliol 2012])

    [Acta 680, 30 de juny de 2021]