La paraula Internet és un acrònim format a partir de l’anglès INTER(connected) NET(works) i designa una xarxa informàtica mundial constituïda per un conjunt de xarxes connectades pel protocol de comunicació TCP/IP.
Des de l’inici, atès el caràcter únic d’aquesta xarxa de xarxes, en contextos especialitzats es va imposar la grafia amb majúscula. Es tracta de l’aplicació del criteri de l’ús de la majúscula amb funció distintiva per a indicar que ens trobem davant d’un nom propi, és a dir, d’un nom que es refereix a un objecte singularitzat. Aquest és el criteri seguit pel diccionari normatiu de l’Institut d’Estudis Catalans, que, tot i que no té una entrada específica per al terme, recull la forma amb majúscula en la definició d’algunes entrades (internauta, pàgina, web i xat). Aquesta també és la forma que prioritzem des del TERMCAT.
Actualment, però, en força contextos es documenten usos de la grafia amb minúscula, sobretot en els mitjans de comunicació i en el si de la mateixa xarxa, que ens mostren que el terme s’ha integrat completament a la llengua i que se’l tracta ja com un nom comú. Fins i tot algunes obres lexicogràfiques en altres llengües ja consignen la forma amb minúscula inicial.
Les dues grafies, doncs, coexisteixen en l’ús: si es considera Internet com un objecte únic, es fa paral·lel a altres noms propis i s’escull la majúscula; però si es considera internet com un mitjà més entre d’altres, com ara la televisió, el telèfon, la ràdio, i fins i tot el tèlex o el fax, per paral·lelisme amb aquestes formes s’opta per la minúscula. El debat és, en primer lloc, ideològic. I és que els conceptes que es refereixen a la xarxa estan en evolució constant i fer-ne la “fotografia” lingüística no sempre és senzill.
