Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "abellot" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó oficinal, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  enze, n m alt. sin.
  • ca  fenet, n m alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  melgot, n m alt. sin.
  • ca  meligot, n m alt. sin.
  • ca  melilot, n m alt. sin.
  • ca  melilot oficinal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  trèvol embadalit, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol flairós, n m alt. sin.
  • ca  trèvol olorós, n m alt. sin.
  • ca  trifoli olorós, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  fanet, n m var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trébol d'olor, n m var. ling.
  • ca  trèbol embadalit, n m var. ling.
  • ca  trébol femella, n m var. ling.
  • ca  trébol olorós, n m var. ling.
  • ca  trivulju mascle, n m var. ling.
  • nc  Melilotus officinalis (L.) Pall.
  • nc  Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almegó almegó

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó, n m
  • ca  almegó oficinal, n m alt. sin.
  • ca  corona de rei, n f alt. sin.
  • ca  enze, n m alt. sin.
  • ca  fenet, n m alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melga, n f alt. sin.
  • ca  melgot, n m alt. sin.
  • ca  meligot, n m alt. sin.
  • ca  melilot, n m alt. sin.
  • ca  melilot oficinal, n m alt. sin.
  • ca  trèvol, n m alt. sin.
  • ca  trèvol d'olor, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
  • ca  trèvol embadalit, n m alt. sin.
  • ca  trèvol femella, n m alt. sin.
  • ca  trèvol flairós, n m alt. sin.
  • ca  trèvol olorós, n m alt. sin.
  • ca  trifoli olorós, n m alt. sin.
  • ca  unflabou, n m alt. sin.
  • ca  fanet, n m var. ling.
  • ca  trébol, n m var. ling.
  • ca  trébol d'olor, n m var. ling.
  • ca  trèbol embadalit, n m var. ling.
  • ca  trébol femella, n m var. ling.
  • ca  trébol olorós, n m var. ling.
  • ca  trivulju mascle, n m var. ling.
  • nc  Melilotus officinalis (L.) Pall.
  • nc  Melilotus arvensis Wallr. var. ling.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almegó blanc almegó blanc

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó blanc, n m
  • ca  flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot blanc, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus albus Medik.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almegó blanc almegó blanc

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almegó blanc, n m
  • ca  flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
  • ca  herba d'abelles, n f alt. sin.
  • ca  herba de les abelles, n f alt. sin.
  • ca  melilot blanc, n m alt. sin.
  • ca  trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
  • nc  Melilotus albus Medik.

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

almescat almescat

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almescat, n m
  • ca  herba del mesc, n f sin. compl.
  • ca  mesquer, n m sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  almesquer, n m alt. sin.
  • ca  almesquera, n f alt. sin.
  • ca  cargola moscada, n f alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  fila-fila, n f alt. sin.
  • ca  gerani silvestre, n m alt. sin.
  • ca  herba del moro, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  aguiots, n m pl var. ling.
  • ca  aumesquera, n f var. ling.
  • nc  Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  almescat, n m
  • ca  herba del mesc, n f sin. compl.
  • ca  mesquer, n m sin. compl.
  • ca  agulles, n f pl alt. sin.
  • ca  agulletes, n f pl alt. sin.
  • ca  agullot, n m alt. sin.
  • ca  agullots, n m pl alt. sin.
  • ca  almesquer, n m alt. sin.
  • ca  almesquera, n f alt. sin.
  • ca  cargola moscada, n f alt. sin.
  • ca  curripeus, n m alt. sin.
  • ca  fila-fila, n f alt. sin.
  • ca  gerani silvestre, n m alt. sin.
  • ca  herba del moro, n f alt. sin.
  • ca  rellotges, n m pl alt. sin.
  • ca  aguiots, n m pl var. ling.
  • ca  aumesquera, n f var. ling.
  • nc  Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton

<Botànica > geraniàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

alzina alzina

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alzina, n f
  • ca  aglaner, n m sin. compl.
  • ca  alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
  • ca  alzina vera, n f sin. compl.
  • ca  alzinera, n f sin. compl.
  • ca  aulina, n f sin. compl.
  • ca  bellotera, n f sin. compl.
  • ca  glaner, n m sin. compl.
  • ca  aglà (fruit), n m/f alt. sin.
  • ca  aglanera, n f alt. sin.
  • ca  alzinoi, n m alt. sin.
  • ca  àndel (fruit), n m alt. sin.
  • ca  gla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  glans (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  rebolls, n m pl alt. sin.
  • ca  abelloter, n m var. ling.
  • ca  anzinera, n f var. ling.
  • ca  ausina, n f var. ling.
  • ca  auzina, n f var. ling.
  • ca  éligue, n f var. ling.
  • ca  eusina, n f var. ling.
  • ca  olzina, n f var. ling.
  • ca  rebrolls, n m pl var. ling.
  • ca  usina, n f var. ling.
  • nc  Quercus ilex L. subsp. ilex

<Botànica > fagàcies>

amanida de confit d'ànec i pernil de gla amanida de confit d'ànec i pernil de gla

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de confit d'ànec i pernil de gla
  • es  ensalada de confit de pato y jamón de bellota
  • fr  salade de confit de canard et de jambon ibérique de gland
  • it  insalata di confit d'anatra e prosciutto iberico di ghianda
  • en  salad of duck confit and acorn-fed Iberian ham
  • de  Salat mit eingemachtem Entenfleisch und Eichelschinken

<Plats a la carta. Entrants i amanides>

amanida de llagostins amb pernil ibèric de gla amanida de llagostins amb pernil ibèric de gla

<Gastronomia > Plats a la carta>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.

Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.

Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>

  • ca  amanida de llagostins amb pernil ibèric de gla
  • es  ensalada de langostinos con jamón ibérico de bellota
  • fr  salade de crevettes au jambon ibérique de gland
  • it  insalata di mazzancolle con prosciutto iberico di ghianda
  • en  prawn salad with acorn-fed Iberian ham
  • de  Garnelensalat mit iberischem Eichelschinken

<Plats a la carta. Entrants i amanides>