Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "abellot" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó, n m
- ca almegó oficinal, n m alt. sin.
- ca corona de rei, n f alt. sin.
- ca enze, n m alt. sin.
- ca fenet, n m alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melga, n f alt. sin.
- ca melgot, n m alt. sin.
- ca meligot, n m alt. sin.
- ca melilot, n m alt. sin.
- ca melilot oficinal, n m alt. sin.
- ca trèvol, n m alt. sin.
- ca trèvol d'olor, n m alt. sin.
- ca trèvol de Sant Joan, n m alt. sin.
- ca trèvol embadalit, n m alt. sin.
- ca trèvol femella, n m alt. sin.
- ca trèvol flairós, n m alt. sin.
- ca trèvol olorós, n m alt. sin.
- ca trifoli olorós, n m alt. sin.
- ca unflabou, n m alt. sin.
- ca fanet, n m var. ling.
- ca trébol, n m var. ling.
- ca trébol d'olor, n m var. ling.
- ca trèbol embadalit, n m var. ling.
- ca trébol femella, n m var. ling.
- ca trébol olorós, n m var. ling.
- ca trivulju mascle, n m var. ling.
- nc Melilotus officinalis (L.) Pall.
- nc Melilotus arvensis Wallr. var. ling.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó blanc, n m
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot blanc, n m alt. sin.
- ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
- nc Melilotus albus Medik.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almegó blanc, n m
- ca flor de mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca flor del mal d'ulls, n f alt. sin.
- ca herba d'abelles, n f alt. sin.
- ca herba de les abelles, n f alt. sin.
- ca melilot blanc, n m alt. sin.
- ca trèvol de Santa Maria, n m alt. sin.
- nc Melilotus albus Medik.
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almescat, n m
- ca herba del mesc, n f sin. compl.
- ca mesquer, n m sin. compl.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca almesquer, n m alt. sin.
- ca almesquera, n f alt. sin.
- ca cargola moscada, n f alt. sin.
- ca curripeus, n m alt. sin.
- ca fila-fila, n f alt. sin.
- ca gerani silvestre, n m alt. sin.
- ca herba del moro, n f alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca aguiots, n m pl var. ling.
- ca aumesquera, n f var. ling.
- nc Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca almescat, n m
- ca herba del mesc, n f sin. compl.
- ca mesquer, n m sin. compl.
- ca agulles, n f pl alt. sin.
- ca agulletes, n f pl alt. sin.
- ca agullot, n m alt. sin.
- ca agullots, n m pl alt. sin.
- ca almesquer, n m alt. sin.
- ca almesquera, n f alt. sin.
- ca cargola moscada, n f alt. sin.
- ca curripeus, n m alt. sin.
- ca fila-fila, n f alt. sin.
- ca gerani silvestre, n m alt. sin.
- ca herba del moro, n f alt. sin.
- ca rellotges, n m pl alt. sin.
- ca aguiots, n m pl var. ling.
- ca aumesquera, n f var. ling.
- nc Erodium moschatum (L.) L'Hér. in Aiton
<Botànica > geraniàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alzina, n f
- ca aglaner, n m sin. compl.
- ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
- ca alzina vera, n f sin. compl.
- ca alzinera, n f sin. compl.
- ca aulina, n f sin. compl.
- ca bellotera, n f sin. compl.
- ca glaner, n m sin. compl.
- ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
- ca aglanera, n f alt. sin.
- ca alzinoi, n m alt. sin.
- ca àndel (fruit), n m alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
- ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
- ca rebolls, n m pl alt. sin.
- ca abelloter, n m var. ling.
- ca anzinera, n f var. ling.
- ca ausina, n f var. ling.
- ca auzina, n f var. ling.
- ca éligue, n f var. ling.
- ca eusina, n f var. ling.
- ca olzina, n f var. ling.
- ca rebrolls, n m pl var. ling.
- ca usina, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ilex
<Botànica > fagàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca alzina, n f
- ca aglaner, n m sin. compl.
- ca alzina de fulla llarga, n f sin. compl.
- ca alzina vera, n f sin. compl.
- ca alzinera, n f sin. compl.
- ca aulina, n f sin. compl.
- ca bellotera, n f sin. compl.
- ca glaner, n m sin. compl.
- ca aglà (fruit), n m/f alt. sin.
- ca aglanera, n f alt. sin.
- ca alzinoi, n m alt. sin.
- ca àndel (fruit), n m alt. sin.
- ca gla (fruit), n f alt. sin.
- ca glans (fruit), n f pl alt. sin.
- ca glans d'alzina (fruit), n f pl alt. sin.
- ca rebolls, n m pl alt. sin.
- ca abelloter, n m var. ling.
- ca anzinera, n f var. ling.
- ca ausina, n f var. ling.
- ca auzina, n f var. ling.
- ca éligue, n f var. ling.
- ca eusina, n f var. ling.
- ca olzina, n f var. ling.
- ca rebrolls, n m pl var. ling.
- ca usina, n f var. ling.
- nc Quercus ilex L. subsp. ilex
<Botànica > fagàcies>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de confit d'ànec i pernil de gla
- es ensalada de confit de pato y jamón de bellota
- fr salade de confit de canard et de jambon ibérique de gland
- it insalata di confit d'anatra e prosciutto iberico di ghianda
- en salad of duck confit and acorn-fed Iberian ham
- de Salat mit eingemachtem Entenfleisch und Eichelschinken
<Plats a la carta. Entrants i amanides>
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca amanida de llagostins amb pernil ibèric de gla
- es ensalada de langostinos con jamón ibérico de bellota
- fr salade de crevettes au jambon ibérique de gland
- it insalata di mazzancolle con prosciutto iberico di ghianda
- en prawn salad with acorn-fed Iberian ham
- de Garnelensalat mit iberischem Eichelschinken
<Plats a la carta. Entrants i amanides>