Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "acimar" dins totes les àrees temàtiques
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afinar, v tr
- es afinar
- en tune, to
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afinar, v tr
- es afinar
- en play in tune, to
<Música>
Definició
<Arts > Música>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2
En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afinar, v intr
- es afinar
- en play in tune, to
- en sing in tune, to
<Música>
Definició
<Indústria > Indústria de la fusta > Fusteria>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>
- ca afinar, v tr
- es afinar, v tr
- es asentar, v tr
- fr affiner, v tr
- en strop, to, v tr
- eu findu
- eu leundu
<Fusteria > Tècniques i procediments>
<Dret>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca afirmar, v tr
- es afirmar
<Dret>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- Ex.: El testimoni va afirmar que els fets s'havien succeït tal com havia exposat la víctima.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca afixar, v tr
- es afijar
- fr affixer
- en affix, to
<Lingüística>
Definició
<Empresa > Comunicació empresarial>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca afixar, v tr
- es fijar
- fr afficher
- en billpost, to
- en post bills, to
- en stick bills, to
<Comunicació empresarial > Comunicació > Publicitat > Mitjans > Mitjans publicitaris>
Definició
<Enginyeria>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:
Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.
Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agitar, v tr
- es agitar, v tr
- fr agiter, v tr
- en shake, to, v tr
- en stir, to, v tr
- de rühren, v tr
- de umrühren, v tr
<Enginyeria>
<Llengua > Lingüística > Llengües>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.
L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.
Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.
El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.
Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca aimara
- cod aimara
- ar أيمارية
- cy Aimara
- de Aymara
- de Aimara sin. compl.
- en Aymara
- es aymara
- eu aimara
- fr aymara
- gl aimará
- gn aimara
- it aymara
- ja アイマラ語
- nl Aymara
- pt aimará
- ru Аймара
- sw Aymara
- tmh Taymarat
- zh 阿雅玛拉
<Aimara>, <Amèrica > Bolívia>, <Amèrica > Perú>, <Amèrica > Xile>
Definició
Des del punt de vista dialectal, se solen distingir diverses varietats de l'aimara: l'aimara septentrional, parlat al departament de La Paz (Bolívia) i la zona del llac Titicaca; l'aimara meridional, parlat als departaments d'Oruro i Potosí (Bolívia); l'aimara dels altiplans xilens; un grup intermedi, parlat al sud-oest del llac Titicaca (altiplans del Perú), i unes quantes varietats perifèriques. Les diferències entre les diverses varietats són de caràcter fonològic, morfològic i lèxic, però es manté la intercomprensió entre els parlants de les diferents zones.
L'aimara es manté molt viu a les zones rurals tradicionals, és a dir, a les regions muntanyoses de La Paz, Oruro i Potosí, on els índexs de coneixement i ús de la llengua arriben al 99%. En els altiplans dels altres departaments bolivians, peruans i xilens l'índex baixa lleugerament, però la llengua encara hi té una vitalitat elevada. En aquesta zona l'aimara es veu amenaçat per l'espanyol i, en determinats indrets, fins i tot pel quítxua.
A les ciutats hi resideixen grans nuclis de població aimara immigrada, però en general s'ha trencat la transmissió intergeneracional i els joves, en el millor dels casos, ja només l'entenen. A l'Argentina hi ha poca població autòctona de parla aimara i la majoria de ciutadans que el parlen són immigrants bolivians.
A Xile, la CONADI, amb el suport del Ministeri d'Educació, ha posat en marxa el programa d'Educació Intercultural Bilingüe. Gràcies a aquest programa educatiu en escoles i universitats, s'ha aconseguit revertir lleugerament el procés de pèrdua de l'aimara, molt accelerat a la segona meitat del segle XX, i s'ha recuperat en part el prestigi de la llengua. En altres països les iniciatives en favor de l'ensenyament de l'aimara són molt escasses.
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca alamara, n f
- es alamar
<Indústria > Indústria tèxtil > Confecció>
