Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "afartar" dins totes les àrees temàtiques

0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart? 0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?

<Transports>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI allunar i amartar o bé aterrar a la Lluna i aterrar a Mart?

<Transports > Astronàutica>

Definició
Tant allunar i amartar com aterrar a la Lluna i aterrar a Mart (tots, verbs intransitius) són formes adequades per a designar l'acció d'una aeronau d'arribar a la Lluna o a Mart, respectivament.

Els motius d'aquesta tria són els següents:

- Pel que fa a allunar i amartar:
. Allunar és una forma recollida en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans, creada sobre el nom propi Lluna per a indicar que es tracta de prendre contacte amb la Lluna.
. Amartar és una forma creada sobre el nom propi Mart que segueix l'estructura de allunar.
. Totes dues són formes similars a aterrar, que indica l'acció de prendre contacte amb la superfície de la Terra.

- Pel que fa a aterrar a la Lluna i aterrar a Mart:
. Són formes descriptives, que utilitzen el sentit genèric de aterrar i el completen amb el nom del cos celeste amb què es pren contacte.
. Aquest sentit genèric de aterrar es justifica pel fet que el nucli de aterrar és terra (el terra, és a dir la part sòlida de la Terra) i no Terra (la Terra, és a dir, el planeta en què vivim). Així, diem que els avions aterren sense que hagin abandonat la Terra, i ho oposem a l'acció dels hidroavions d'amarar (prendre contacte amb la superfície de l'aigua).

L'equivalent castellà de allunar o aterrar a la Lluna és alunizar, el francès alunir i l'anglès to land on the moon; l'equivalent castellà de amartar o aterrar a Mart és amartizar i l'anglès to land on Mars.

L'acció d'allunar fa referència a l'acció d'una aeronau de prendre contacte amb la superfície de la Lluna, i l'acció d'amartar, de prendre contacte amb la superfície de Mart.

Nota

  • 1. Els noms corresponents a les accions d'allunar o aterrar a la Lluna i d'amartar o aterrar a Mart són allunatge i aterratge a la Lluna, i amartatge o aterratge a Mart.
  • 2. Podeu consultar les fitxes completes de allunar i amartar al Cercaterm, i també el document de criteri original, #terme de la setmana: amartatge, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/termedelasetmana-amartatge).
0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?

<Criteris>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m

<Criteris lingüístics > Criteris sobre àmbits d'especialitat>

Definició
Sovint els formatges prenen el nom del lloc on són originaris. Quan aquest lloc no és català, es poden plantejar dos grans dubtes a l'hora d'escriure el nom del formatge:
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?

Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:

A. Adaptació de la grafia?

Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.

En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])

B. Majúscula inicial o minúscula?

És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula? 0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?

<Alimentació. Gastronomia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.

En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.

En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.

En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.

Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).

  • ca  0 CRITERI Denominació de formatges: Amb ortografia adaptada o sense adaptar?; amb majúscula o amb minúscula?
  • ca  Denominació coincident amb un gentilici: manxego (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un gentilici: parmesà (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: asiago (EXEMPLE), n f
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: blarney (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: brie (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: cheshire (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: gloucester (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: idiazabal (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: jarlsberg (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: monterey (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: rocafort (EXEMPLE), n m
  • ca  Denominació coincident amb un topònim: saint-paulin (EXEMPLE), n m

<Alimentació. Gastronomia > Alimentació>

Definició
Sovint els formatges prenen el nom del lloc on són originaris. Quan aquest lloc no és català, es poden plantejar dos grans dubtes a l'hora d'escriure el nom del formatge:
(1) S'ha de mantenir la grafia del nom original o bé s'ha d'adaptar a l'ortografia catalana?
(2) S'ha de fer servir la majúscula inicial o bé la minúscula?

Amb relació a aquestes qüestions, el Consell Supervisor del TERMCAT proposa seguir els criteris següents per a les denominacions en català:

A. Adaptació de la grafia?

Quan el nom d'un formatge és un topònim (és a dir, un nom de lloc), és preferible respectar la grafia original.
. Els motius d'aquesta tria són els següents:
(1) Habitualment la grafia original és molt coneguda, ja que el producte es comercialitza juntament amb la denominació.
(2) En determinats casos, l'adaptació de la pronúncia original a l'ortografia catalana podria provocar grans canvis que l'allunyarien molt de la forma original.
(3) La major part de llengües opten per adoptar el manlleu, sense adaptar-ne la grafia.
Ex.: appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, idiazabal (seguint la grafia basca original, i no *idiazábal o *idiazàbal), jarlsberg, monterey, saint-paulin
. Aparentment el cas del rocafort contradiu el criteri de no adaptar el topònim original. Però en realitat la forma original no és la francesa roquefort sinó l'occitana rocafort (del topònim Ròcafòrt), i és aquesta forma occitana la que ha agafat el català.

En canvi, quan el nom del formatge és un gentilici (és a dir, un nom o adjectiu que expressa relació amb un topònim) i no el topònim mateix, és habitual adaptar-lo a la llengua catalana.
Ex.: manxego (a partir del castellà manchego [de la Manxa]), parmesà (a partir de l'italià parmigiano [de Parma])

B. Majúscula inicial o minúscula?

És preferible escriure la inicial en minúscula, excepte en casos en què, per context, hi pugui correspondre la majúscula (inici de frase, enumeracions, etc.).
. El motiu principal d'aquesta decisió és que, tot i que els topònims s'escriguin amb minúscula inicial, quan donen nom a un producte es converteixen en noms comuns de la llengua.
Ex. 1: L'antic cantó suís d'Appenzell - Un tros d'appenzell
Ex. 2: La ciutat de Parma - 100 g de parmesà ratllat

Nota

  • Podeu consultar les fitxes completes de manxego, parmesà i rocafort al Cercaterm i de appenzell, asiago, blarney, brie, cheshire, gloucester, jarlsberg, monterey i saint-paulin al Cercaterm i la Neoloteca; també podeu consultar el document de criteri original, Com s'escriu en català aquest formatge: idiazabal, idiazábal o idiazàbal?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/oc/node/2352). [Aquest document es basa en un criteri adoptat pel Consell Supervisor del TERMCAT l'any 2002.]
aïllament aïllament

<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  aïllament, n m
  • ca  temps apartat, n m
  • ca  temps fora, n m
  • es  aislamiento
  • es  tiempo fuera
  • fr  arrêt d'agir
  • fr  isolation
  • fr  isolement
  • en  time out
  • en  time-out

<Pedagogia. Ensenyament > Psicologia de l'educació>

Definició
Tècnica pedagògica que consisteix a apartar o aïllar de la resta un infant que es porta malament perquè pugui recuperar el control de la seves emocions.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  abaratir, v tr
  • es  abaratar

<Dret>

Definició
Abaixar el preu {d'un bé}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: La nova regulació del dret de retenció dels béns mobles de poc valor permetrà augmentar l'operativitat de la garantia i abaratir-ne els costos.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  arça, n f alt. sin.
  • ca  arces, n f pl alt. sin.
  • ca  arnet, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barça blanca, n f alt. sin.
  • ca  bardal, n m alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  barders, n m pl alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardisses, n f pl alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer comú, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de mores, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  figamora, n f alt. sin.
  • ca  gavarrer, n m alt. sin.
  • ca  mata de mora, n f alt. sin.
  • ca  móra, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  móra d'esbarzer (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morellera, n f alt. sin.
  • ca  morera, n f alt. sin.
  • ca  morera salvatge, n f alt. sin.
  • ca  móres, n f pl alt. sin.
  • ca  móres (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  móres de bosc (fruit), n f pl alt. sin.
  • ca  morilla (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  romeguera comuna, n f alt. sin.
  • ca  romeguera de pastor, n f alt. sin.
  • ca  romegueres, n f pl alt. sin.
  • ca  roser de pastor, n m alt. sin.
  • ca  sarments del dimoni, n m pl/f pl alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abartra, n f var. ling.
  • ca  abarzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  abatzers, n m pl var. ling.
  • ca  abracer, n m var. ling.
  • ca  alarzer, n m var. ling.
  • ca  albardissa, n f var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  ambarcer, n m var. ling.
  • ca  ambarzer, n m var. ling.
  • ca  ambraser, n m var. ling.
  • ca  ambrazer, n m var. ling.
  • ca  arbarzer, n m var. ling.
  • ca  asbarzer, n m var. ling.
  • ca  barcer, n m var. ling.
  • ca  barges, n f pl var. ling.
  • ca  barja, n f var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barsa blanca, n f var. ling.
  • ca  barsal, n m var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  barsera, n f var. ling.
  • ca  barses, n f pl var. ling.
  • ca  barsiguera, n f var. ling.
  • ca  barzer, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  bersa, n f var. ling.
  • ca  braser, n m var. ling.
  • ca  esbarcer, n m var. ling.
  • ca  esbarcier, n m var. ling.
  • ca  esbarges, n f pl var. ling.
  • ca  esbarja, n f var. ling.
  • ca  esbarzera, n f var. ling.
  • ca  roguemer, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • ca  rominguera, n f var. ling.
  • ca  ru, n m var. ling.
  • ca  sarsa, n f var. ling.
  • ca  sarsa-mora, n f var. ling.
  • ca  sarsal, n m var. ling.
  • ca  sarsal de mores, n m var. ling.
  • ca  sarso, n m var. ling.
  • ca  varder, n m var. ling.
  • ca  verder, n m var. ling.
  • ca  verders, n m pl var. ling.
  • nc  Rubus ulmifolius Schott
  • nc  Rubus amoenus auct., non L. var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Nota

  • 1. MASCLANS indica que les denominacions que recull fan referència a Rubus ulmifolius i potser a alguna de les espècies congèneres a les localitats pirinenques.
    2. La denominació bardissa (i barder) s'aplica més estrictament a la formació vegetal o "conjunt d'arbustos i lianes, majoritàriament espinosos i de fullatge caduc, com els esbarzers i els arços" (DIEC2-E).
    3. Ru és un nom alguerès provinent del sard (logudorès) ru.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  abarta, n f
  • ca  abarter, n m alt. sin.
  • ca  barça, n f alt. sin.
  • ca  barder, n m alt. sin.
  • ca  bardissa, n f alt. sin.
  • ca  bardissos, n m pl alt. sin.
  • ca  cambró, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer, n m alt. sin.
  • ca  esbarzer de Sant Francesc, n m alt. sin.
  • ca  mora, n f alt. sin.
  • ca  móra (fruit), n f alt. sin.
  • ca  morilla, n f alt. sin.
  • ca  morillera, n f alt. sin.
  • ca  romeguer, n m alt. sin.
  • ca  romeguera, n f alt. sin.
  • ca  abarser, n m var. ling.
  • ca  abatzer, n m var. ling.
  • ca  abatzer de Sant Francesc, n m var. ling.
  • ca  albarzer, n m var. ling.
  • ca  albercer, n m var. ling.
  • ca  bardisos, n m pl var. ling.
  • ca  barsa, n f var. ling.
  • ca  barser, n m var. ling.
  • ca  batzer, n m var. ling.
  • ca  erbaser, n m var. ling.
  • ca  esbarser, n m var. ling.
  • ca  romiguer, n m var. ling.
  • ca  romiguera, n f var. ling.
  • nc  Rubus grup fruticosus L.

<Botànica > rosàcies>

abastar [a] abastar [a]

<Transports > Transport ferroviari>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  abastar [a], v prep

<Transports > Transport ferroviari>

Definició
Coincidir, en un mateix tram de bloqueig i a la mateixa hora, dos trens del mateix sentit, la qual cosa fa necessari apartar el tren més lent per deixar pas al més ràpid.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acarar, v tr
  • ca  afrontar, v tr sin. compl.
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • ca  posar en confront sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  confrontar
  • es  cotejar

<Dret públic>

Definició
Posar en presència {dos o més documents o textos} per comparar-los.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han acarat els dos documents per veure si la còpia era idèntica a l'original.

    Ex.: El notari ha encarat els testaments per comprovar-ne l'autenticitat.

    Ex.: Van confrontar els textos per veure si un dels dos era un plagi de l'altre.

    Ex.: Van afrontar els textos per veure quin era el document original i quin era una còpia d'aquest.

    Ex.: Li van demanar que posés en confront ambdós documents i fes un informe de les diferències.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 12a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2022.
<' target='_blank'><https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  acarar, v tr
  • ca  afrontar, v tr sin. compl.
  • ca  confrontar, v tr sin. compl.
  • ca  encarar, v tr sin. compl.
  • ca  posar en confront sin. compl.
  • es  afrontar
  • es  carear
  • es  confrontar

<Dret penal>

Definició
Posar en presència {dues persones o més que fan afirmacions contradictòries} en el procés penal per treure la veritat d'un fet.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Van acarar l'acusat amb els testimonis en el judici.

    Ex.: El jutge va encarar l'acusat amb les víctimes.

    Ex.: Va confrontar l'acusat amb el testimoni per veure qui dels dos amagava alguna cosa.

    Ex.: L'advocat de la defensa afrontà l'acusat amb la víctima per tal de demostrar que mentia.

    Ex.: La policia va decidir posar en confront ambdós testimonis per a esbrinar quin dels dos mentia.