Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:

UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca capçaner, n m
ca cavalló, n m
ca esquena d'ase, n f
ca serrera, n f
es albardilla
es mojinete
fr chaperon
en coping
de Mauerabdeckung
de Mauervordach

<Construcció>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Glosario de la madera [en línia]. [S.l.]: Coopwood, 2020.
<https://www.coopwoodplus.eu/es/dictionario/>
Es tracta d'un glossari elaborat en el marc del projecte Coopwood (del programa POCTEFA 2014-2020) en el qual ha participat el TERMCAT, que es pot consultar en aquest enllaç:
<https://www.coopwoodplus.eu/es/inicio/>

ca capçaner, n m
ca cavalló, n m
ca esquena d'ase, n f
ca serrera, n f
es albardilla, n f
es mojinete, n m
es caballete de muro, n m sin. compl.
fr chainage de pignon (béton), n m
en cap, n
en coping, n
en wall coping, n
eu gailur, n
eu horma-txapel, n
eu isurarri, n
eu txapel, n

<Fusteria > Construccions>

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per Martí Nadal i Assumpció Moret, procedeix de l'obra següent:

NADAL, Martí; MORET, Assumpció. Noms comuns de les malalties de les plantes [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. Serveis Lingüístics, cop. 2021.
<https://www.ub.edu/ubterm/obra/malalties-de-les-plantes/>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca casanella, n f
ca macarulla, n f sin. compl.

Definició

Agalla que es desenvolupa en els roures (Quercus spp.) a conseqüència de la infestació produïda per l'insecte cinípid Andricus kollari (Hartig).

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

ca cavallet, n m
ca cavalló, n m
es albardilla, n f
fr chaperon, n m
fr couronnement, n m
fr crête, n f
fr tablette, n f
en cope, n
en coping, n

<Construcció>

Definició

Capdamunt d'una paret de tanca fet en dos vessants i amb una mica de sortida a cada costat, que serveix per a protegir la paret de la pluja fent que l'aigua s'escorri i caigui enfora del seu peu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca comí de prat, n m
ca alcaravia, n f sin. compl.
ca càrvit, n m alt. sin.
ca comí, n m alt. sin.
ca comí barrat, n m alt. sin.
ca comí de Madrid, n m alt. sin.
ca comí dels prats, n m alt. sin.
ca comí dolç, n m alt. sin.
ca comí petit, n m alt. sin.
ca comineta, n f alt. sin.
ca fenoll de prat, n m alt. sin.
ca fonoll de prat, n m alt. sin.
ca matafaluga, n f alt. sin.
ca matafaluga borda, n f alt. sin.
ca acró, n m var. ling.
ca alcaracòvia, n f var. ling.
ca alcaraüia, n f var. ling.
ca alcaraulla, n f var. ling.
ca alcaraülla, n f var. ling.
ca alcaravea, n f var. ling.
ca alcaricóvia, n f var. ling.
ca caró, n m var. ling.
ca carvit, n m var. ling.
nc Carum carvi L.
nc Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca comí de prat, n m
ca alcaravia, n f sin. compl.
ca càrvit, n m alt. sin.
ca comí, n m alt. sin.
ca comí barrat, n m alt. sin.
ca comí de Madrid, n m alt. sin.
ca comí dels prats, n m alt. sin.
ca comí dolç, n m alt. sin.
ca comí petit, n m alt. sin.
ca comineta, n f alt. sin.
ca fenoll de prat, n m alt. sin.
ca fonoll de prat, n m alt. sin.
ca matafaluga, n f alt. sin.
ca matafaluga borda, n f alt. sin.
ca acró, n m var. ling.
ca alcaracòvia, n f var. ling.
ca alcaraüia, n f var. ling.
ca alcaraulla, n f var. ling.
ca alcaraülla, n f var. ling.
ca alcaravea, n f var. ling.
ca alcaricóvia, n f var. ling.
ca caró, n m var. ling.
ca carvit, n m var. ling.
nc Carum carvi L.
nc Bunium carvi (L.) M. Bieb. sin. compl.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell, n m
ca absenta, n f sin. compl.
ca donzell mascle, n m sin. compl.
ca encens, n m sin. compl.
ca absinti, n m alt. sin.
ca altamira, n f alt. sin.
ca donzell cultivat, n m alt. sin.
ca encensos, n m pl alt. sin.
ca herba de l'absenta, n f alt. sin.
ca herba dels verms, n f alt. sin.
ca herba dels versos, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca absinci, n m var. ling.
ca aixenç, n m var. ling.
ca aixenços, n m pl var. ling.
ca aixens, n m var. ling.
ca aixensos, n m pl var. ling.
ca aixensus, n m pl var. ling.
ca alsamilla, n f var. ling.
ca artemaga, n f var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca asensí, n m var. ling.
ca assensi, n m var. ling.
ca assenssí, n m var. ling.
ca axeuxos, n m pl var. ling.
ca punsell, n m var. ling.
ca sensio, n m var. ling.
nc Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca donzell, n m
ca absenta, n f sin. compl.
ca donzell mascle, n m sin. compl.
ca encens, n m sin. compl.
ca absinti, n m alt. sin.
ca altamira, n f alt. sin.
ca donzell cultivat, n m alt. sin.
ca encensos, n m pl alt. sin.
ca herba de l'absenta, n f alt. sin.
ca herba dels verms, n f alt. sin.
ca herba dels versos, n f alt. sin.
ca herba santa, n f alt. sin.
ca julivert bord, n m alt. sin.
ca absinci, n m var. ling.
ca aixenç, n m var. ling.
ca aixenços, n m pl var. ling.
ca aixens, n m var. ling.
ca aixensos, n m pl var. ling.
ca aixensus, n m pl var. ling.
ca alsamilla, n f var. ling.
ca artemaga, n f var. ling.
ca artemega, n f var. ling.
ca asensí, n m var. ling.
ca assensi, n m var. ling.
ca assenssí, n m var. ling.
ca axeuxos, n m pl var. ling.
ca punsell, n m var. ling.
ca sensio, n m var. ling.
nc Artemisia absinthium L.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca donzell, n m
ca absenta, n f sin. compl.
ca absinti, n m sin. compl.
ca albsinci, n m sin. compl.
ca alsamilla, n f sin. compl.
ca altamira, n f sin. compl.
ca artemega, n f sin. compl.
ca artemísia absinthium, n f sin. compl.
ca assenci, n f sin. compl.
ca donzell mascle, n m sin. compl.
ca herba santa, n f sin. compl.
es ajenjo
fr absinthe
en absinthe
en wormwood
nc Artemisia absinthium

<.FITXA MODIFICADA>, <Bioquímica i biologia molecular>, <Disciplines de suport > Etnobotànica farmacèutica>

Definició

Planta herbàcia de fulla caduca, de la família de les compostes, de 40 a 60 cm d'alçada, que es fa en llocs incultes i pedregosos, sobretot a muntanya, de gairebé tot el Principat i el País Valencià. Les fulles i les summitats florides, que es cullen de juliol a setembre, en infusió, han estat emprades com a aperitiu, per estimular la gana, contra els cucs intestinals i per regular la menstruació. Com a ús extern, en decocció, també han estat utilitzades per guarir ferides. Hom ha emprat també donzell per a elaborar l'absenta i el vermut.

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

ca gírgola de panical, n f
ca bolet d'espinacal, n m sin. compl.
ca gírgola de card, n f sin. compl.
es seta de cardo
nc Clitocybe cardarella
nc Pleurotus eryngii

<Botànica>

Definició

Bolet de capell torrat o grogós sostingut per un peu curt de làmines blanquinoses, amples, decurrents i un comestible excel·lent que es fa sobre les soques o les arrels del panical.

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "aldarulla" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Definició

Definició