Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "allarg" dins totes les àrees temàtiques

cangur rata de musell llarg cangur rata de musell llarg

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

FUNDACIÓ BARCELONA ZOO; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari dels mamífers del món [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/317>

  • ca  cangur rata de musell llarg, n m
  • es  potoro de hocico largo, n m
  • fr  potorou à long nez, n m
  • en  long-nosed potoroo, n
  • de  Langnasen-Kaninchenkänguru, n n
  • nc  Potorous tridactylus

<Mamífers > Diprotodonts > Potoroids>

caputxó caputxó

<Zoologia > Espècies pesqueres>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

ALEGRE, Montserrat; LLEONART, Jordi; VENY, Joan. Espècies pesqueres d'interès comercial: Nomenclatura oficial catalana. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1992. 64 p.
ISBN 84-393-2027-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  caputxó, n m
  • ca  caputxet, n m sin. compl.
  • ca  càvec, n m sin. compl.
  • ca  clavell, n m sin. compl.
  • ca  clavell de morro llarg, n m sin. compl.
  • ca  corretja, n f sin. compl.
  • ca  morell, n m sin. compl.
  • ca  rajada, n f sin. compl.
  • es  picón
  • es  raya picuda
  • fr  pocheteau noir
  • en  longnosed skate
  • nc  Raja (Dipturus) oxyrinchus

<Peixos>

Definició
Peix selaci del subordre dels batoïdeus, de rostre llarg i punxegut i de color gris de pissarra al dors i blanquinós amb taques negres al ventre.
cavallet de mar de musell llarg cavallet de mar de musell llarg

<Zoologia > Peixos>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.

  • ca  cavallet de mar de musell llarg, n m
  • es  caballito de mar
  • es  caballito de mar caribeño
  • es  caballito de mar rojo
  • es  caballito de morro largo
  • es  caballito de Reid
  • en  brazilian seahorse
  • en  longsnout seahorse
  • en  slender seahorse
  • nc  Hippocampus reidi

<Zoologia > Peixos>

civada estèril civada estèril

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada estèril, n f
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
  • ca  margall llarg, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sac, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

civada estèril civada estèril

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  civada estèril, n f
  • ca  civadella, n f alt. sin.
  • ca  escanyacavalls, n m alt. sin.
  • ca  espigadella, n f alt. sin.
  • ca  estripa-sac, n m alt. sin.
  • ca  estripa-sacs, n m alt. sin.
  • ca  herba de tall, n f alt. sin.
  • ca  margall d'espigó llarg, n m alt. sin.
  • ca  margall llarg, n m alt. sin.
  • ca  trapa-sac, n m alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • nc  Bromus sterilis L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

con llarg con llarg

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CASAS i ESTIVALES, X. [et al.] Vocabulari d'odontologia: Equivalències català, castellà, anglès i francès. Barcelona: Doyma, DL 1991.
ISBN 84-7592-421-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  con llarg, n m
  • es  cono largo
  • fr  cône long
  • en  long cone

<Ciències de la salut > Odontologia. Estomatologia>

consolda petita consolda petita

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda petita, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda menor, n f alt. sin.
  • ca  consolda tuberosa, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  nualós llarg, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f var. ling.
  • ca  consuelda menor, n f var. ling.
  • ca  symphyto major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum

<Botànica > boraginàcies>

consolda petita consolda petita

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  consolda petita, n f
  • ca  consolda, n f alt. sin.
  • ca  consolda menor, n f alt. sin.
  • ca  consolda tuberosa, n f alt. sin.
  • ca  mill bord, n m alt. sin.
  • ca  nualós, n m alt. sin.
  • ca  nualós llarg, n m alt. sin.
  • ca  orella d'ase, n f alt. sin.
  • ca  símfit, n m alt. sin.
  • ca  símfit major, n m alt. sin.
  • ca  consolva petita, n f var. ling.
  • ca  consuelda menor, n f var. ling.
  • ca  symphyto major, n m var. ling.
  • nc  Symphytum tuberosum L. subsp. tuberosum

<Botànica > boraginàcies>

cop llarg cop llarg

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de boxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992. 83 p.; 20 cm. (Diccionaris dels esports olímpics; 21)
ISBN 84-7739-239-0

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  cop llarg, n m
  • es  golpe largo

<Esport > Esports de combat > Boxa>

Definició
Cop donat des de la llarga distància, en què el puny recorre una trajectòria gran i el braç s'estén del tot.
cop llarg cop llarg

<08 Esports de combat > 01 Boxa>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari general de l'esport [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010-2024. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/114>

  • ca  cop llarg, n m
  • es  golpe largo

<Esport > 08 Esports de combat > 01 Boxa>

Definició
Cop donat des de la llarga distància, amb un gran recorregut del puny i una extensió completa del braç.