Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "almoinar" dins totes les àrees temàtiques
<Gastronomia > Procediments culinaris>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
BLANCO GONZÁLEZ, Juli; PAPIÓ AZNAR, Francesc; VILÀ MIQUEL, Lluís Ignasi. Diccionari de procediments culinaris [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2006. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/20/>
- ca almívar, n m
- es almíbar
- fr sirop
- en syrup
<Procediments culinaris > Acabament dels productes > Adob i conservació>
Definició
<Productes alimentaris sòlids>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>
- ca almívar, n m
- es almíbar
- fr sirop
- en syrup
<Indústria > Indústria alimentària > Aliments sòlids > Productes alimentaris sòlids>
<Economia > Comerç > Grans magatzems>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
ANDORRA. SERVEI DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari bàsic dels grans magatzems [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2011. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/129/>
En denominacions catalanes i en equivalents en altres llengües s'utilitza la barra inclinada (/) per indicar l'existència de diverses possibilitats. (Per exemple, al final de la secció, a l'esquerra / a la dreta).
Les denominacions utilitzades com a títol d'àrea temàtica en el diccionari tenen majúscula inicial.
Finalment, en els termes que no tenen equivalència exacta en una determinada llengua, es recull com a equivalent un manlleu seguit d'un parèntesi explicatiu. (Per exemple, l'equivalent anglès de fuet és fuet (Catalan dry cured pork sausage).)
- ca almívar, n m
- es almíbar, n m
- fr sirop, n m
- pt calda, n f
- en syrup, n
<Grans Magatzems > Seccions > Alimentació > Queviures>
<Gastronomia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca almívar de llet, n m
- es dulce de leche
- fr confiture de lait
- it dolce di latte
- pt doce de leite
- en milk jam
- en sweet milk
<Gastronomia>
Definició
<Gastronomia > Plats a la carta>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'aplicació informàtica Plats a la carta, un recurs multilingüe i gratuït, desenvolupat i gestionat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el TERMCAT.
Plats a la carta (<http://www.gencat.net/platsalacarta>
) facilita al sector de la restauració l'elaboració de cartes i menús en català i en permet també la traducció al castellà, el francès, l'italià, l'anglès i l'alemany.
Els termes que conté també es poden consultar a l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DIRECCIÓ GENERAL DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA. Plats a la carta [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2010. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/116/>
- ca almívar de llet
- es dulce de leche
- fr confiture de lait
- it dolce di latte
- en milk jam
- de Milchsirup
<Plats a la carta. Postres>
<Cereals > Producte elaborat>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme pel Servei de Consultes del TERMCAT arran d'una consulta feta pels usuaris.
- ca almívar de roses, n m
- es dulce de rosas
<Cereals > Producte elaborat>
Definició
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca almaissar, n m
- es almaizal
- es almaizar
<Indumentària > Accessoris de vestir>
Definició
<Història>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca almoina, n f
- es limosna
<Història>
Definició
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca almoina, n f
- es limosna, n f
<Dret eclesiàstic de l'estat, canònic i matrimonial>
<Dret canònic>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca almoina, n f
- es limosna
<Dret canònic>
Definició
Nota
- Àmbit: Inespecífic
- (Del llatí tardà alemosina, ídem, manllevat del llatí eclesiàstic eleemosyna, que ve del grec eleemosyne, 'pietat', 'compassió'.)
-
Tant el valor social com l'ètic concorren en la generositat d'ajudar els pobres. L'almoina és tot un pilar de la moral jueva i cristiana. La persona creient sempre ha vist en el fet de compartir una justificació de la seva fe, un sentiment de purificació personal: «qui fa almoina al pobre presta a Jahvè, el qual el recompensarà la seva bona obra» (Pr 19,17); «l'aigua apaga un foc brandat i l'almoina expia els pecats» (Sir 3,30).
Els Evangelis ensenyen com s'ha de practicar l'almoina: «quan facis almoina, no ho anunciïs a toc de trompeta com fan els hipòcrites [.], mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi amagat en el secret» (Mt 6,1-4). «Jesús de Natzaret demostrà cap als pobres una predilecció especial» (Mt 12,41-44). Els pares de l'Església sempre van defensar l'almoïna com a mitjà per a atreure la benedicció de Déu i produir abundants fruits: «Això diu el Senyor Déu: em vau donar poc, rebreu molt; em vau donar béns terrenals, us els tornaré celestials; me'ls vau donar temporals, els rebreu eterns» (Sant Agustí: Sermons, 38,8). És una imposició de la caritat. Així i tot, davant casos de necessitat extrema, tothom hauria de donar amb justícia, sobretot si la persona obligada posseeix béns superflus -de eo quod superest- (Lleó XIII, Rerum novarum, 16). «Els béns creats han d'arribar a tothom equitativament, sota el guiatge de la justícia i juntament amb la caritat» (constitució pastoral Gaudiumn et spes, núm. 69). Quan els béns donats s'adrecen a tasques pastorals i espirituals de l'Església, adquireixen la concreta modalitat canònica de «pia almoina» (càn. 1299-1310 del Codi de dret canònic [CDC]).
La persona benefactora ha de disposar lliurement sobre el bé cedit i, a més, gaudir de capacitat natural o canònica. La voluntat piadosa es fa efectiva per la em vau donar poc, rebreu molt; em vau donar béns terrenals, us els tornaré celestials via inter vivos o mortis causa.
Són també almoines els acaptes, les col·lectes i les oblacions, en general, que l'Església rep dels seus fidels (càn. 1265, 1266 i 1267 CDC), així com els estipendis (càn. 945-958 CDC). Cada diòcesi legisla, més concretament, els aspectes econòmics de les ajudes rebudes (càn. 531 CDC). El Concili Provincial Tarragoní (1995) va dedicar un dels quatre temes pilar a la «sol·licitud de les nostres esglésies per als més pobres i marginats» (cap. 3 Resolucions): exhorta tots els cristians a compartir els béns temporals amb els necessitats i a impulsar la tasca de Càritas com a expressió diaconal de la comunitat cristiana.
Al capdavall, el fet de socórrer els pobres és, bàsicament, una obligació natural fonamentada en els deures de justícia. Compromet tothom de qualsevol creença. Es recull entre els deures propis dels fidels: per als batejats representa un compromís peculiar. L'almoina no és una cosa exclusiva dels laics, el CDC recorda als rectors llur deure de dedicar-se amb particular diligència als pobres (càn. 529), i per als religiosos regeix el precepte del cànon 640.
