Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amargot, n m
ca cuixabarba, n f sin. compl.
ca morro de porc, n m sin. compl.
ca amargall, n m alt. sin.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca apagallums gros, n m alt. sin.
ca apagallums grossos, n m pl alt. sin.
ca barba cabruna, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca herba amargant, n f alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca cuixa-barba, n f var. ling.
ca margot, n m var. ling.
nc Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca amargot, n m
ca cuixabarba, n f sin. compl.
ca morro de porc, n m sin. compl.
ca amargall, n m alt. sin.
ca apagallums, n m alt. sin.
ca apagallums gros, n m alt. sin.
ca apagallums grossos, n m pl alt. sin.
ca barba cabruna, n f alt. sin.
ca cuixa de dona, n f alt. sin.
ca herba amargant, n f alt. sin.
ca llumenetes, n f pl alt. sin.
ca morro de porcell, n m alt. sin.
ca pom de moro, n m alt. sin.
ca cuixa barba, n f var. ling.
ca cuixa-barba, n f var. ling.
ca margot, n m var. ling.
nc Urospermum dalechampii (L.) Scop. ex F.W. Schmidt

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixallit, n m alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
nc Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixallit, n m alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca rellotges, n m pl alt. sin.
nc Taraxacum obovatum (Willd.) DC.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca angelets, n m pl
ca apagallums, n m alt. sin.
ca bufallums, n m alt. sin.
ca collons de gall, n m pl alt. sin.
ca dent de lleó, n f alt. sin.
ca herba queixalera, n f alt. sin.
ca lletsó, n m alt. sin.
ca lletsó d'ase, n m alt. sin.
ca pixacà, n m alt. sin.
ca pixacans, n m pl alt. sin.
ca pixallits, n m alt. sin.
ca pixallits (inflorescència), n m alt. sin.
ca queixals de llop, n m pl alt. sin.
ca queixals de vella, n m pl alt. sin.
ca xicoia, n f alt. sin.
ca xicoira, n f alt. sin.
ca xicoira d'ase, n f alt. sin.
ca xicoira de burro, n f alt. sin.
ca xicoina, n f var. ling.
nc Taraxacum F.H. Wigg.

<Botànica > compostes / asteràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bufallums, n m sin. compl.
ca matallums, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró groc, n m alt. sin.
ca citró ver, n m alt. sin.
ca martibet, n m alt. sin.
ca matallum, n m alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca ravenell bord, n m alt. sin.
ca ravenell groc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
ca ravenissa groga, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca martibert, n m var. ling.
ca martivert, n m var. ling.
ca mata llums, n m var. ling.
ca ravanell bord, n m var. ling.
ca ravanell groc, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
nc Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bufallums, n m sin. compl.
ca matallums, n m sin. compl.
ca apagallum, n m alt. sin.
ca citró, n m alt. sin.
ca citró groc, n m alt. sin.
ca citró ver, n m alt. sin.
ca martibet, n m alt. sin.
ca matallum, n m alt. sin.
ca rave, n m alt. sin.
ca ravenell bord, n m alt. sin.
ca ravenell groc, n m alt. sin.
ca ravenissa, n f alt. sin.
ca ravenissa bledera, n f alt. sin.
ca ravenissa groga, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bufa llums, n m var. ling.
ca martibert, n m var. ling.
ca martivert, n m var. ling.
ca mata llums, n m var. ling.
ca ravanell bord, n m var. ling.
ca ravanell groc, n m var. ling.
ca ravanissa, n f var. ling.
nc Sisymbrium irio L.

<Botànica > crucíferes / brassicàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bastanaga, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca bufanagues, n f pl alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca fonollassa, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
ca pastanaguera, n f alt. sin.
ca pastanagues, n f pl alt. sin.
ca pastanagueta, n f alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bestenaga, n f var. ling.
ca bestenaguera, n f var. ling.
ca besteneguera, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca mastanaga, n f var. ling.
ca partanaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenagues, n f pl var. ling.
ca pastenagueta, n f var. ling.
ca pastinaga, n f var. ling.
ca pastonaga, n f var. ling.
ca postenaga, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca apagallums, n m
ca bastanaga, n f alt. sin.
ca bastanaguera, n f alt. sin.
ca botges, n f pl alt. sin.
ca bufanaga, n f alt. sin.
ca bufanagues, n f pl alt. sin.
ca carlota, n f alt. sin.
ca carrota, n f alt. sin.
ca fonollassa, n f alt. sin.
ca pastanaga, n f alt. sin.
ca pastanaga (arrel), n f alt. sin.
ca pastanaguera, n f alt. sin.
ca pastanagues, n f pl alt. sin.
ca pastanagueta, n f alt. sin.
ca safanòria, n f alt. sin.
ca xerevia, n f alt. sin.
ca apaga llums, n m var. ling.
ca bastonaga, n f var. ling.
ca bestenaga, n f var. ling.
ca bestenaguera, n f var. ling.
ca besteneguera, n f var. ling.
ca botxes, n f pl var. ling.
ca mastanaga, n f var. ling.
ca partanaga, n f var. ling.
ca pastenaga, n f var. ling.
ca pastenagues, n f pl var. ling.
ca pastenagueta, n f var. ling.
ca pastinaga, n f var. ling.
ca pastonaga, n f var. ling.
ca postenaga, n f var. ling.
ca safranària, n f var. ling.
ca safranòria, n f var. ling.
nc Daucus carota L.

<Botànica > umbel·líferes / apiàcies>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "apagallums" dins totes les àrees temàtiques