Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "apostemar" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
- es (albarel) albarelo, n m
- fr (albarel) albarelle, n f
- fr (albarel) albarello, n m
- it (albarel) albarello, n m
- en (albarel) albarello, n
- de (albarel) Albarello, n m
<Ciències de la salut > Farmacologia>
Definició
- Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
. Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
(1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
(4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
. En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
(1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
(2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
(3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
. L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.
- Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de albarel al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri orignal, Què és un albarel?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-albarel).
<Arts>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI albarel, albarello, albarell, albarel·lo, pot d'apotecari o pot de farmàcia?
- es (albarel) albarelo, n m
- fr (albarel) albarelle, n f
- fr (albarel) albarello, n m
- it (albarel) albarello, n m
- en (albarel) albarello, n
- de (albarel) Albarello, n m
<Arts > Ceràmica>
Definició
- Un albarel (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) és un pot de farmàcia cilíndric, generalment de ceràmica, de fons pla i boca ampla amb llavi, sovint amb la part central lleugerament més estreta, que es destina a contenir plantes o preparacions medicinals de consistència sòlida o semisòlida.
. Els motius de la tria d'aquesta forma (probablement de l'italià albarello, pres al seu torn del persa al-barani) són els següents:
(1) La majoria d'especialistes consultats consideren que és la forma que té més ús en català, tant oralment com per escrit.
(2) Es documenta en textos catalans d'especialitat.
(3) S'allunya molt poc de l'italianisme albarello, que és la forma que ha donat lloc a les denominacions en les altres llengües.
(4) És una adaptació paral·lela a altres italianismes del català, com ara duel (a partir de duello), model (a partir de modello) o violoncel (a partir de violoncello).
. En canvi, *albarello, *albarell i *albarello presenten problemes:
(1) L'adopció directa *albarello no té ús en català.
(2) L'adaptació *albarell no té ús en català per a aquest concepte i, a més, fa referència a conceptes etimològicament no relacionats (en el Diccionari català-valencià-balear, albarell té els significats "1. Cistell o paner. 2. Espècie de bolet. 3. Poll o àlber").
(3) L'adaptació *albarel·lo, tot i que es documenta en alguns textos i, a més, és paral·lela a algunes adaptacions d'italianismes (xarel·lo, a partir del genovès xarello 'color clar del vi'), no té el vistiplau dels especialistes, que la consideren artificiosa.
. L'equivalent castellà és albarel; els francesos, albarelle i albarello; l'italià, albarello; l'anglès, albarello, i l'alemany, Albarello.
- Un pot de farmàcia, o un pot d'apotecari, és qualsevol dels pots que es fan servir o es feien servir en les farmàcies, com ara l'ancolla, les copes, les gerres, els pots de canó, les xaroperes, les urcèoles o els flascons. Es tracta, per tant, del terme superordinat de albarel (que es pot considerar, doncs, un tipus de pot de farmàcia).
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de albarel al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri orignal, Què és un albarel?, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/que-albarel).
<Tecnologies de la informació i la comunicació>
La informació d'aquesta fitxa és l'adaptació resumida d'un criteri elaborat pel TERMCAT.
En el camp de la denominació i els equivalents, quan es tracta de fitxes que exposen un criteri general, es recullen sovint uns quants exemples. Aquests casos s'indiquen amb la marca (EXEMPLE) al final, en uns quants casos precedits d'informació sobre el punt que exemplifiquen.
En el camp dels equivalents, quan es tracta de fitxes que posen en relació dos termes o més, s'indica al costat de cada forma, en cursiva, quina és la denominació catalana principal corresponent.
En el camp de la nota s'indica on es pot consultar la versió completa del criteri, sempre que es tracti d'un document disponible en línia.
Aquesta fitxa de criteri, juntament amb totes les altres fitxes de criteri contingudes en el Cercaterm, forma part del Diccionari de criteris terminològics. Aquest diccionari es pot consultar complet en la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT (http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/187).
- ca 0 CRITERI fer un apunt, penjar un apunt, publicar un apunt o postejar?
- es postear, v tr
- fr poster, v tr
- it postare, v tr
- en post, to, v tr
<Tecnologies de la informació i la comunicació > Xarxes socials>
Definició
Els motius de la tria de fer un apunt (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT) són els següents:
(1) És una designació semànticament àmplia, que pot adequar-se a diversos contextos d'ús i fer referència a textos de nivells d'especialització, extensió i format diferents.
(2) Pren com a base apunt, que és la forma triada pel Consell Supervisor per a substituir el nom *post (això descarta, doncs, *postejar).
(3) Ja té una certa difusió en català.
(4) Té el suport dels especialistes consultats.
A diferència de post, to (el verb original en anglès), fer un apunt inclou ja el complement directe. Això explica que els equivalents castellà postear, francès poster, italià postare i anglès post, to siguin transitius i que, per contra, fer un apunt sigui intransitiu.
Igualment, també poden ser adequades en determinats contextos les formes penjar un apunt i publicar un apunt.
El verb fer un apunt (i les alternatives penjar un apunt i publicar un apunt) fa referència a l'acció d'un internauta d'inserir un apunt en un fòrum o en un blog.
Nota
- 1. El Consell Supervisor del TERMCAT també ha aprovat el terme relacionat apunt. (Vegeu la fitxa CRITERI Apunt, aportació, comentari, intervenció, nota, missatge, article o post?)
- 2. Podeu consultar la fitxa completa de fer un apunt al Cercaterm i la Neoloteca, i també el document de criteri original, Un apunt sobre el post, en el web del TERMCAT (www.termcat.cat/ca/actualitat/apunts/apunt-post).
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abscés, n m
- ca apostema, n m
- es absceso
- es apostema
- fr abcès
- fr apostème
- en abscess
- en apostasis
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca abscés, n m
- ca apostema, n m
- es absceso
- es apostema
- fr abcès
- fr apostème
- en abscess
- en apostasis
<Veterinària i ramaderia > Anatomia patològica i histopatologia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca agostejar, v tr
<Agricultura > Fitopatologia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agostejar, v intr
- es agostar
- fr aoûter
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca agostejar, v intr
- es agostar
- fr aoûter
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agostejar, v intr
- es agostar, v intr
- fr pâturer, v tr
- en graze on rough ground in summer (to), v tr
<Enginyeria forestal>
<Agricultura. Ramaderia. Pesca>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:
Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1
Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca agostejar-se
- ca agostar-se, v intr sin. compl.
- ca semar-se sin. compl.
- es agostarse
- es ahornagarse
- es marchitarse
- es mustiarse
- fr se dessécher
- en wither (to), v intr
<Enginyeria forestal>
