Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "atraure" dins totes les àrees temàtiques

membrana de Traube membrana de Traube

<Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  membrana de Traube, n f

<Disciplines de suport > Química>

Definició
Pel·lícula d'ions potassi formada a la zona de contacte entre una solució de ferrocianur potàssic i una solució de sal de coure.
moll d'atracada moll d'atracada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  moll d'atracada, n m
  • es  muelle de atraque
  • fr  quai d'escale
  • en  berthing quay
  • en  ship-berthing pier

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Moll condicionat perquè les embarcacions puguin situar-se a tocar del parament.
munyidora munyidora

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  munyidora, n f
  • es  ordeñadora
  • fr  machine à traire
  • fr  trayeuse
  • en  milking machine

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Aparell que funciona elèctricament i serveix per a extreure la llet del braguer del bestiar domèstic, especialment de les vaques.

Nota

  • Les principals parts de la munyidora són: la bomba de buit, la cambra de pulsació, el col·lector de munyida, el joc de munyida, el lactoducte o tub de la llet, la mugronera i el polsador.Els principals tipus de munyidora són: la munyidora amb gerra de control, la munyidora de bidó, la munyidora de circuits independents, la muyidora de galleda i la munyidora de lactoducte.Els principals paràmetres que cal tenir en compte en el funcionament de la munidora són: el nivell de buit, la freqüència de pulsació i la relació de pulsació.
munyidora munyidora

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  munyidora, n f
  • es  ordeñadora
  • fr  machine à traire
  • fr  trayeuse
  • en  milking machine

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Aparell que funciona elèctricament i serveix per a extreure la llet del braguer del bestiar domèstic, especialment de les vaques.

Nota

  • Les principals parts de la munyidora són: la bomba de buit, la cambra de pulsació, el col·lector de munyida, el joc de munyida, el lactoducte o tub de la llet, la mugronera i el polsador.Els principals tipus de munyidora són: la munyidora amb gerra de control, la munyidora de bidó, la munyidora de circuits independents, la muyidora de galleda i la munyidora de lactoducte.Els principals paràmetres que cal tenir en compte en el funcionament de la munidora són: el nivell de buit, la freqüència de pulsació i la relació de pulsació.
munyir munyir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  munyir, v tr
  • es  ordeñar
  • fr  traire
  • en  milk, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Extreure la llet d'una femella mitjançant un seguit de manipulacions en el braguer, que consisteixen a exercir pressió en el mugró, si es fa a mà, o combinat amb succió, si es fa a màquina.
munyir munyir

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  munyir, v tr
  • es  ordeñar
  • fr  traire
  • en  milk, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Extreure la llet d'una femella mitjançant un seguit de manipulacions en el braguer, que consisteixen a exercir pressió en el mugró, si es fa a mà, o combinat amb succió, si es fa a màquina.
obra d'atracada obra d'atracada

<Transports > Transport marítim > Ports. Costes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  obra d'atracada, n f
  • es  obra de atraque

<Ports > Obres exteriors i interiors>

Definició
Obra feta al port amb la intenció de facilitar-hi les maniobres d'atracada de les embarcacions.
ona de Traube-Hering ona de Traube-Hering

<Angiologia>, <Cardiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  ona de Traube-Hering, n f

<Angiologia>, <Cardiologia>, <Hematologia i hemoteràpia>

Definició
Conjunt d'alts i baixos ritmats de la pressió arterial, atribuït a l'activitat rítmica d'un centre vasoconstrictor.
paisatge agrari paisatge agrari

<Geografia > Geografia humana>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  paisatge agrari, n m
  • es  paisaje agrario
  • fr  paysage agraire
  • en  agricultural landscape

<Geografia > Geografia humana>

Definició
Paisatge rural en què predominen les activitats agrícoles, agropecuàries i silvícoles, les quals condicionen els elements formals o externs, com ara la parcel·lació de la terra, la xarxa viària o les formes de poblament.
rebentat rebentat

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  rebentat, n m
  • es  atrape, n m
  • es  encogimiento y extensión, n m
  • es  reventado, n m
  • es  solapamiento, n m
  • es  solapamiento de colores, n m
  • es  solape, n m
  • fr  débord, n m
  • fr  grossi, n m
  • fr  grossi et maigri, n m
  • fr  recouvrement, n m
  • it  abbondanza, n f
  • en  print overlap, n
  • en  trap, n
  • en  trapping, n

<Indústria > Arts gràfiques. Edició>

Definició
Tècnica consistent a superposar les vores dels colors contigus d'una imatge a fi d'evitar l'aparició d'espais blancs entre les diferents tintes durant la impressió.

Nota

  • 1. En el rebentat, generalment, s'amplien les vores dels colors més clars. Així, quan un element de color fosc es troba sobre un fons clar, s'amplia el color del fons i, quan un element de color clar es troba sobre un fons fosc, s'amplia el color de l'element.