Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "atribuci��" dins totes les àrees temàtiques
<Dret > Dret penal. Dret penitenciari>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Vocabulari de dret penal i penitenciari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/172/>
- ca usurpació d'atribucions, n f
- es usurpación de atribuciones, n f
<Dret penal i penitenciari > Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona i pel Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, procedeix de l'obra següent:
LLABRÉS FUSTER, Antoni; PONS, Eva (coord.). Vocabulari de dret [en línia]. 2a ed. València: Universitat de València. Facultat de Dret: Servei de Política Lingüística; Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Dret: Serveis Lingüístics, 2015.
<<http://www.ub.edu/ubterm/obres/dret-vocabulari.xml>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca usurpació d'atribucions, n f
- es usurpación de atribuciones, n f
<Dret penal>
<Dret penal>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:
SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca usurpació d'atribucions, n f
- es usurpación de atribuciones
<Dret penal>
Definició
Nota
- Àmbit: Espanya
-
Tipifiquen el delicte d'usurpació d'atribucions els articles del 506 al 509 del Codi penal i es produeix quan les autoritats o funcionaris públics, sense tenir atribuïda la competència, dicten una disposició general o en suspenen l'execució, o bé s'arroguen atribucions judicials o impedeixen executar una resolució dictada per l'autoritat judicial competent. Es considera usurpació d'atribucions el fet que les autoritats o els funcionaris administratius o militars atemptin contra la independència dels jutges o els magistrats, que garanteix la Constitució espanyola, dirigint la instrucció, l'ordre o la intimació relatives a causes o actuacions de què té coneixement.
També es considera delicte d'usurpació d'atribucions el fet que els jutges o els magistrats s'arroguin atribucions administratives que no tenen, o privin qui les té de llur exercici legítim. Finalment, el fet que els jutges, els magistrats, les autoritats o els funcionaris públics legalment requerits d'inhibició continuïn procedint sense esperar que es decideixi el conflicte jurisdiccional corresponent, excepte en els casos que permet la llei, també constitueix un delicte d'usurpació d'atribucions.
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; FUNDACIÓ BARCELONA. Diccionari de lingüística. Barcelona: Fundació Barcelona, 1992. 219 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 84-88169-04-3
Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.
- ca verb atributiu, n m
- ca verb copulatiu, n m sin. compl.
- es verbo atributivo
- es verbo copulativo
- fr verbe attributif
- fr verbe copulatif
- en copulative verb
<Lingüística>
Definició
<Llengua > Lingüística>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pels seus autors, procedeix de l'obra següent:
PÉREZ SALDANYA, Manuel; MESTRE, Rosanna; SANMARTÍN, Ofèlia. Diccionari de lingüística [en línia]. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua; Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022.
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/308>
- ca verb copulatiu, n m
- ca verb atributiu, n m sin. compl.
- es verbo atributivo
- es verbo copulativo
- fr verbe attributif
- fr verbe copulatif
- en copulative verb
<Lingüística>
Definició
Nota
- Són copulatius els verbs ser, estar, paréixer i semblar.
