Cercaterm

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

Diccionari de ports i costes: Català, castellà, francès, anglès. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i Obres Públiques, 1995. 351 p.; 23 cm
ISBN 84-393-3324-2

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

ca ansa, n f
es abra
es angra
es ensenada
es rada
fr havre
en haven
en inlet

<Costes > Litoral>

Definició

Corba a la costa que forma una badia oberta.

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

ca anticòs descarboxilasa de l'àcid glutàmic, n m
ca GADA, n m sigla

<Bioquímica i biologia molecular>, <Immunologia>

Definició

Anticòs dirigit contra la descarboxilasa de l'àcid glutàmic, enzim present en els illots de Langerhans, en el sistema nerviós central i en els testicles. És detectat en el 70 % dels pacients als quals ha estat diagnosticada recentment una diabetis mellitus del tipus 1. Altres anticossos que hom pot observar precoçment en el curs d'aquesta malaltia són els dirigits contra un fragment de tirosinafosfatasa i una glicoproteïna de membrana anomenada glima. També, en aquests casos, han estat detectats anticossos antiinsulina i anticarboxipèptid H. La sigla és GADA, de l'anglès glutamic acid decarboxylase antibody.s.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró arrugat, n m
ca arrugat, n m sin. compl.
ca auró blanc, n m sin. compl.
ca arracader, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de fulla estreta, n m alt. sin.
ca auró de muntanya, n m alt. sin.
ca auroner, n m alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca grevoler, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca abró, n m var. ling.
ca airó, n m var. ling.
ca alciró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca arracadero, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca orió, n m var. ling.
ca oró de muntanya, n m var. ling.
ca oron, n m var. ling.
ca oroner, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró arrugat, n m
ca arrugat, n m sin. compl.
ca auró blanc, n m sin. compl.
ca arracader, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de fulla estreta, n m alt. sin.
ca auró de muntanya, n m alt. sin.
ca auroner, n m alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca grevoler, n m alt. sin.
ca hereu, n m alt. sin.
ca abró, n m var. ling.
ca airó, n m var. ling.
ca alciró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca arracadero, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca greuler, n m var. ling.
ca orió, n m var. ling.
ca oró de muntanya, n m var. ling.
ca oron, n m var. ling.
ca oroner, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer campestre L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró negre, n m
ca arracader, n m alt. sin.
ca arrugat, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de Montpeller, n m alt. sin.
ca aurons, n m pl alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca creuera, n f alt. sin.
ca agró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca dauró, n m var. ling.
ca duró, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer monspessulanum L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca auró negre, n m
ca arracader, n m alt. sin.
ca arrugat, n m alt. sin.
ca auró, n m alt. sin.
ca auró de Montpeller, n m alt. sin.
ca aurons, n m pl alt. sin.
ca blada, n f alt. sin.
ca creuera, n f alt. sin.
ca agró, n m var. ling.
ca alzarons, n m pl var. ling.
ca dauró, n m var. ling.
ca duró, n m var. ling.
ca euró, n m var. ling.
ca uró, n m var. ling.
nc Acer monspessulanum L.

<Botànica > aceràcies>

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

ca avena borda, n f
ca balloca, n f alt. sin.
ca civada borda, n f alt. sin.
ca civada de capellà, n f alt. sin.
ca civada falsa, n f alt. sin.
ca cugula, n f alt. sin.
ca cugula borda, n f alt. sin.
ca cugula fàtua, n f alt. sin.
ca gall i gallina, n m alt. sin.
ca biada borda, n f var. ling.
ca caula, n f var. ling.
ca caüla, n f var. ling.
ca cogul, n m var. ling.
ca cogula, n f var. ling.
ca fenarja, n f var. ling.
nc Avena fatua L.

<Botànica > gramínies / poàcies>

Nota

1. En relació amb la denominació biada borda, biada és un nom alguerès provinent de l'italià biada 'civada, farratge'.
2. Fenarja és un nom alguerès provinent del sard (campidanès) enárgiu.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

ca babaganuix, n m
ca mutàbal, n m
es baba ghannuj
es mutabal
es mutabbal
fr baba ghannouge
fr baba ghannouj
fr caviar d'aubergines
fr moutabal
fr moutabbal
en baba ganooj
en baba ganoush
en mutabal
en mutabbal

Definició

Puré d'albergínies escalivades, generalment condimentat amb all, llimona, oli d'oliva i tahina, típic del Pròxim Orient.

Nota

Algunes fonts distingeixen entre babaganuix i mutàbal segons la incorporació o no de determinats ingredients, però generalment es consideren sinònims.

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la indústria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2009. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/22/>

ca baca, n f
es baca
fr galerie
en basket carrier

<Indústria > Indústria mecànica > Components d'automoció>

Cerca bàsica

Cerca avançada

Resultats per a la cerca "bada" dins totes les àrees temàtiques

Definició

Definició

Nota

Nota

Definició

Nota