Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "balbejar" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba escombrera, n f
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca escombra, n f sin. compl.
- ca granellons, n m pl sin. compl.
- ca granera, n f sin. compl.
- ca herba de graneres, n f sin. compl.
- ca herba granera, n f sin. compl.
- ca raspallera, n f sin. compl.
- ca baleges, n f pl alt. sin.
- ca baleja, n f alt. sin.
- ca bracella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca bracera fina, n f alt. sin.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
- ca escoba, n f alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca granadisses, n f pl alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
- ca herba ramassera, n f alt. sin.
- ca marxinera, n f alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca raspall, n m alt. sin.
- ca raspallera vera, n f alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca centaura raspallera, n f var. ling.
- ca grenallons, n m pl var. ling.
- ca rasparella, n f var. ling.
- nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
- nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
- nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
- nc Microlonchus clusii Spach var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca herba escombrera, n f
- ca cabeçuda, n f sin. compl.
- ca escombra, n f sin. compl.
- ca granellons, n m pl sin. compl.
- ca granera, n f sin. compl.
- ca herba de graneres, n f sin. compl.
- ca herba granera, n f sin. compl.
- ca raspallera, n f sin. compl.
- ca baleges, n f pl alt. sin.
- ca baleja, n f alt. sin.
- ca bracella, n f alt. sin.
- ca bracera, n f alt. sin.
- ca bracera fina, n f alt. sin.
- ca braceres, n f pl alt. sin.
- ca cabeçudes, n f pl alt. sin.
- ca caps de burro, n m pl alt. sin.
- ca centàurea raspallera, n f alt. sin.
- ca escoba, n f alt. sin.
- ca escobes, n f pl alt. sin.
- ca escombrera, n f alt. sin.
- ca granadisses, n f pl alt. sin.
- ca graneres, n f pl alt. sin.
- ca herba de fer ramassos, n f alt. sin.
- ca herba ramassera, n f alt. sin.
- ca marxinera, n f alt. sin.
- ca ramassera, n f alt. sin.
- ca raspall, n m alt. sin.
- ca raspallera vera, n f alt. sin.
- ca roma, n f alt. sin.
- ca centaura raspallera, n f var. ling.
- ca grenallons, n m pl var. ling.
- ca rasparella, n f var. ling.
- nc Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
- nc Centaurea salmantica L. sin. compl.
- nc Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
- nc Microlonchus clusii Spach var. ling.
<Botànica > compostes / asteràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca limònium, n m
- ca limònium nan, n m alt. sin.
- ca saladines, n f pl alt. sin.
- ca violetes de la mar, n f pl alt. sin.
- nc Limonium caprariense (Font Quer et Marcos) Pignatti
- nc Limonium ebusitanum (Font Quer) Font Quer sin. compl.
- nc Limonium inarimense (Guss.) Pignatti subsp. ebusitanum (Font Quer) Pignatti sin. compl.
- nc Limonium minutum subsp. caprariense Font Quer et Marcos sin. compl.
- nc Statice minuta auct. balear., non L. var. ling.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca limònium, n m
- ca limònium nan, n m alt. sin.
- ca saladines, n f pl alt. sin.
- ca violetes de la mar, n f pl alt. sin.
- nc Limonium caprariense (Font Quer et Marcos) Pignatti
- nc Limonium ebusitanum (Font Quer) Font Quer sin. compl.
- nc Limonium inarimense (Guss.) Pignatti subsp. ebusitanum (Font Quer) Pignatti sin. compl.
- nc Limonium minutum subsp. caprariense Font Quer et Marcos sin. compl.
- nc Statice minuta auct. balear., non L. var. ling.
<Botànica > plumbaginàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiera salvatge, n f
- ca violeta roquera balear, n f alt. sin.
- ca violetes de penyal, n f pl alt. sin.
- nc Hippocrepis balearica Jacq. subsp. balearica
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca llentiera salvatge, n f
- ca violeta roquera balear, n f alt. sin.
- ca violetes de penyal, n f pl alt. sin.
- nc Hippocrepis balearica Jacq. subsp. balearica
<Botànica > papilionàcies / fabàcies>
<Indumentària. Confecció>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca lligacama, n f
- ca camalliga, n f sin. compl.
- ca trobiguera (balear), n f sin. compl.
- es liga, n f
<Indumentària>
Definició
<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>
- ca lligacama, n f
- ca camalliga, n f sin. compl.
- ca trobiguera (balear), n f sin. compl.
- es liga, n f
<Indumentària>
Definició
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca lluerna, n f
- ca cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
- ca cuca de llum, n f sin. compl.
- ca cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
- ca llanterna (balear), n f sin. compl.
- es candelilla, n f
- es gusano de luz, n m
- es luciérnaga, n f
- es noctiluca, n f
- fr luciole, n f
- fr mouch à feu, n f
- en firefly, n
- en glow-worm, n
- enUS lightning bug, n
<Zoologia > Insectes>
Definició
Nota
- 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
- 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
<Zoologia > Insectes>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:
- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).
- ca lluerna balear, n f
- ca cuca de llum balear, n f sin. compl.
- es luciérnaga balear, n f
- en Balearic firefly, n
- nc Nyctophila heydeni
<Zoologia > Insectes>
Definició
Nota
- La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.
