Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "balbejar" dins totes les àrees temàtiques

herba escombrera herba escombrera

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba escombrera, n f
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  escombra, n f sin. compl.
  • ca  granellons, n m pl sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  herba de graneres, n f sin. compl.
  • ca  herba granera, n f sin. compl.
  • ca  raspallera, n f sin. compl.
  • ca  baleges, n f pl alt. sin.
  • ca  baleja, n f alt. sin.
  • ca  bracella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  bracera fina, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  cabeçudes, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea raspallera, n f alt. sin.
  • ca  escoba, n f alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  granadisses, n f pl alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de fer ramassos, n f alt. sin.
  • ca  herba ramassera, n f alt. sin.
  • ca  marxinera, n f alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspallera vera, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  centaura raspallera, n f var. ling.
  • ca  grenallons, n m pl var. ling.
  • ca  rasparella, n f var. ling.
  • nc  Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
  • nc  Centaurea salmantica L. sin. compl.
  • nc  Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
  • nc  Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

herba escombrera herba escombrera

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  herba escombrera, n f
  • ca  cabeçuda, n f sin. compl.
  • ca  escombra, n f sin. compl.
  • ca  granellons, n m pl sin. compl.
  • ca  granera, n f sin. compl.
  • ca  herba de graneres, n f sin. compl.
  • ca  herba granera, n f sin. compl.
  • ca  raspallera, n f sin. compl.
  • ca  baleges, n f pl alt. sin.
  • ca  baleja, n f alt. sin.
  • ca  bracella, n f alt. sin.
  • ca  bracera, n f alt. sin.
  • ca  bracera fina, n f alt. sin.
  • ca  braceres, n f pl alt. sin.
  • ca  cabeçudes, n f pl alt. sin.
  • ca  caps de burro, n m pl alt. sin.
  • ca  centàurea raspallera, n f alt. sin.
  • ca  escoba, n f alt. sin.
  • ca  escobes, n f pl alt. sin.
  • ca  escombrera, n f alt. sin.
  • ca  granadisses, n f pl alt. sin.
  • ca  graneres, n f pl alt. sin.
  • ca  herba de fer ramassos, n f alt. sin.
  • ca  herba ramassera, n f alt. sin.
  • ca  marxinera, n f alt. sin.
  • ca  ramassera, n f alt. sin.
  • ca  raspall, n m alt. sin.
  • ca  raspallera vera, n f alt. sin.
  • ca  roma, n f alt. sin.
  • ca  centaura raspallera, n f var. ling.
  • ca  grenallons, n m pl var. ling.
  • ca  rasparella, n f var. ling.
  • nc  Mantisalca salmantica (L.) Briq. et Cavill.
  • nc  Centaurea salmantica L. sin. compl.
  • nc  Microlonchus salmanticus (L.) DC. sin. compl.
  • nc  Microlonchus clusii Spach var. ling.

<Botànica > compostes / asteràcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  limònium, n m
  • ca  limònium nan, n m alt. sin.
  • ca  saladines, n f pl alt. sin.
  • ca  violetes de la mar, n f pl alt. sin.
  • nc  Limonium caprariense (Font Quer et Marcos) Pignatti
  • nc  Limonium ebusitanum (Font Quer) Font Quer sin. compl.
  • nc  Limonium inarimense (Guss.) Pignatti subsp. ebusitanum (Font Quer) Pignatti sin. compl.
  • nc  Limonium minutum subsp. caprariense Font Quer et Marcos sin. compl.
  • nc  Statice minuta auct. balear., non L. var. ling.

<Botànica > plumbaginàcies>

limònium limònium

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  limònium, n m
  • ca  limònium nan, n m alt. sin.
  • ca  saladines, n f pl alt. sin.
  • ca  violetes de la mar, n f pl alt. sin.
  • nc  Limonium caprariense (Font Quer et Marcos) Pignatti
  • nc  Limonium ebusitanum (Font Quer) Font Quer sin. compl.
  • nc  Limonium inarimense (Guss.) Pignatti subsp. ebusitanum (Font Quer) Pignatti sin. compl.
  • nc  Limonium minutum subsp. caprariense Font Quer et Marcos sin. compl.
  • nc  Statice minuta auct. balear., non L. var. ling.

<Botànica > plumbaginàcies>

llentiera salvatge llentiera salvatge

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiera salvatge, n f
  • ca  violeta roquera balear, n f alt. sin.
  • ca  violetes de penyal, n f pl alt. sin.
  • nc  Hippocrepis balearica Jacq. subsp. balearica

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

llentiera salvatge llentiera salvatge

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  llentiera salvatge, n f
  • ca  violeta roquera balear, n f alt. sin.
  • ca  violetes de penyal, n f pl alt. sin.
  • nc  Hippocrepis balearica Jacq. subsp. balearica

<Botànica > papilionàcies / fabàcies>

lligacama lligacama

<Indumentària. Confecció>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  lligacama, n f
  • ca  camalliga, n f sin. compl.
  • ca  trobiguera (balear), n f sin. compl.
  • es  liga, n f

<Indumentària>

Definició
Cinta amb què se subjecta la mitja a la cama o a la cuixa.
lligacama lligacama

<Arts > Dansa > Dansa d'arrel tradicional > Indumentària>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Dansa d'arrel tradicional: Indumentària [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2024. 1 infografia.
<https://view.genial.ly/661d13c3f8c3410014a4dfb4>

  • ca  lligacama, n f
  • ca  camalliga, n f sin. compl.
  • ca  trobiguera (balear), n f sin. compl.
  • es  liga, n f

<Indumentària>

Definició
Cinta amb què se subjecta la mitja a la cama o a la cuixa.
lluerna lluerna

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lluerna, n f
  • ca  cuc de llum (valencià), n m sin. compl.
  • ca  cuca de llum, n f sin. compl.
  • ca  cuca de Sant Joan (central), n f sin. compl.
  • ca  llanterna (balear), n f sin. compl.
  • es  candelilla, n f
  • es  gusano de luz, n m
  • es  luciérnaga, n f
  • es  noctiluca, n f
  • fr  luciole, n f
  • fr  mouch à feu, n f
  • en  firefly, n
  • en  glow-worm, n
  • enUS  lightning bug, n

<Zoologia > Insectes>

Definició
Insecte coleòpter de la família dels lampírids, la femella del qual, desproveïda d'ales i semblant a un cuc, emet una fosforescència d'un to verd brillant per l'extrem abdominal.

Nota

  • 1. Els mascles de la lluerna són més petits que les femelles i solen estar proveïts d'ales aptes per al vol.
  • 2. En valencià, a banda de lluerna i cuc de llum, localment té també ús la forma llumeneta, i en septentrional, la forma papa de llum, a banda de lluerna.
lluerna balear lluerna balear

<Zoologia > Insectes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de la Neoloteca, el diccionari en línia de termes normalitzats pel Consell Supervisor:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Neoloteca [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 1999-2024.
<http://www.termcat.cat/neoloteca/>
A la Neoloteca trobareu informació més detallada dels termes, que inclou:

- Els criteris que s'han tingut en compte per a l'aprovació de la forma catalana proposada (des del 2011).
- El motiu de normalització dels termes i el tipus de formació lèxica de la denominació aprovada (des del 2018).

  • ca  lluerna balear, n f
  • ca  cuca de llum balear, n f sin. compl.
  • es  luciérnaga balear, n f
  • en  Balearic firefly, n
  • nc  Nyctophila heydeni

<Zoologia > Insectes>

Definició
Taxonomia: Coleòpters > Lampírids > Lampirins > Lampirinis > Nyctophila

Nota

  • La lluerna balear és, potser, una espècie endèmica de les Illes Balears.