Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bany" dins totes les àrees temàtiques

bana bana

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bana
  • ca  baza sin. compl.
  • ca  ka-bana sin. compl.
  • ca  koma sin. compl.
  • ca  mizeran sin. compl.
  • de  Bana
  • de  Baza sin. compl.
  • de  Koma sin. compl.
  • de  Mizeran sin. compl.
  • en  Bana
  • en  Baza sin. compl.
  • en  Ka-bana sin. compl.
  • en  Koma sin. compl.
  • en  Mizeran sin. compl.
  • es  bana
  • es  baza sin. compl.
  • es  ka-bana sin. compl.
  • es  koma sin. compl.
  • es  mizeran sin. compl.
  • eu  bana
  • eu  baza sin. compl.
  • eu  ka-bana sin. compl.
  • eu  koma sin. compl.
  • eu  mizeran sin. compl.
  • fr  bana
  • fr  baza sin. compl.
  • fr  koma sin. compl.
  • fr  mizeran sin. compl.
  • fr  parole des Bana sin. compl.
  • gl  bana
  • gl  baza sin. compl.
  • gl  ka-bana sin. compl.
  • gl  koma sin. compl.
  • gl  mizeran sin. compl.
  • it  bana
  • it  baza sin. compl.
  • it  ka-bana sin. compl.
  • it  koma sin. compl.
  • it  mizeran sin. compl.
  • nl  Bana
  • nl  Baza sin. compl.
  • nl  Koma sin. compl.
  • nl  Mizeran sin. compl.
  • pt  bana
  • pt  baza sin. compl.
  • pt  ka-bana sin. compl.
  • pt  koma sin. compl.
  • pt  mizeran sin. compl.

<Afroasiàtica > Txàdica > Central>, <Àfrica > Camerun>

Definició
El grup lingüístic txàdic central també es coneix com a grup biu-mandara. Hi pertanyen una seixantena de llengües parlades al Txad, Nigèria i el Camerun. Les llengües més properes al bana són el psikye i el kamwe.

El bana consta de dos dialectes: el gamboura, localitzat a la zona muntanyosa (uns 14.000 parlants), i el guili, situat a les planes (uns 9.000 parlants). Les diferències són escasses i afecten bàsicament el lèxic.

Des del punt de vista geogràfic, la comunitat bana és veïna de la daba (al sud), la psikye (al nord) i la mina o hina (a l'oest).

El bana és emprat en tots els àmbits de la vida quotidiana de la comunitat. Conserva, doncs, bona vitalitat. Bona part dels bana saben ful, llengua dominant per a les relacions intergrupals a la regió nord del Camerun. A més, els infants són alfabetitzats en francès, per bé que la taxa d'escolarització no és gaire alta.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari de la música. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2013. 224 p. (Vocabularis; 6)
ISBN 978-84-482-5870-2

En les formes valencianes no reconegudes com a normatives pel diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, s'hi ha posat la marca (valencià), que indica que són pròpies d'aquest àmbit de la llengua catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per l'Acadèmia Valencia de la Llengua o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  banjo, n m
  • es  banjo
  • es  banyo
  • en  banjo

<Música>

Definició
Instrument musical de corda de mànec llarg i de caixa circular coberta amb una membrana, que es fa sonar amb els dits o per mitjà d'un plectre, típic del jazz primitiu i de la música folk nord-americana.
banyó banyó

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  banyó, n m
  • ca  banyot, n m sin. compl.
  • es  pitón
  • fr  corne naissante
  • en  budding horn

<Veterinària i ramaderia > Morfologia > Regions anatòmiques > Quadrúpedes>

banyó banyó

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  banyó, n m
  • es  pitón

<Enginyeria industrial > Enginyeria mecànica > Elements de màquines>

Definició
Cadascun dels ganxos que les fallebes de portes i finestres tenen a cadascun dels extrems per a enganxar en el bastiment i tancar.
banys banys

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Entorn professional > Institucions>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  banys, n m pl
  • es  baño
  • fr  bain
  • en  bath

<Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Entorn professional > Institucions>

Definició
Lloc o establiment en el qual hom pren banys.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

COL·LEGI D'ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA. COMISSIÓ LEXICOGRÀFICA. Diccionari multilingüe de l'enginyeria [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/167/>
La informació de cada fitxa està disposada d'acord amb les dades originals:

Així, per exemple, les denominacions catalanes sinònimes estan recollides com a pertanyents a fitxes de termes diferents; això no succeeix, en canvi, en els equivalents d'una mateixa llengua, que s'acumulen dintre una sola fitxa tal com és habitual.

Igualment, per a desambiguar fitxes homògrafes, en uns quants casos es dóna algun tipus d'indicació conceptual (en lletra cursiva) al costat de la denominació i els equivalents.

Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Comissió de Lexicografia del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bony, n m
  • es  abolladura, n f
  • fr  bosselure, n f
  • en  dent, n
  • de  Delle, n f

<Enginyeria>

bony bony

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>
Es tracta d'un diccionari que ofereix les dades en curs de treball del projecte DEMCAT, que té com a objectiu l'elaboració d'un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El contingut, que es va actualitzant i ampliant periòdicament, té com a punt de partida la segona edició en línia del Diccionari enciclopèdic de medicina, consultable en el Portal CiT de l'Institut d'Estudis Catalans.

Per a veure amb detall els criteris de marcatge de les fitxes, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT. Igualment, per a obtenir més informació sobre el projecte, es pot consultar el web del projecte DEMCAT.

  • ca  bony, n m
  • es  bulto
  • es  chichón
  • fr  bosse
  • en  boss
  • en  lump

<Ciències de la salut > Conceptes troncals>, <Angiologia>, <Traumatologia i ortopèdia>

Definició
Protuberància, especialment la produïda en alguna part del cos per una contusió.
bony bony

<Transports > Transport per carretera > Trànsit>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de trànsit. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2000. 245 p. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0477-2; 84-393-5162-3

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  bony, n m
  • es  soplado

<Trànsit > Via > Manteniment>

Definició
Defecte del paviment d'una via consistent en una petita protuberància.
bony bony

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Xarxa Vives d'universitats, procedeix de l'obra següent:

Vocabulari forestal [en línia]. Castelló de la Plana: Xarxa Vives d'Universitats; València: Universitat Politècnica de València. Àrea de Promoció i Normalització Lingüística: Editorial de la Universitat Politècnica de València, 2010. (Vocabularis Universitaris)
ISBN 978-84-8363-609-1

Dins de:
XARXA VIVES D'UNIVERSITATS. Multidiccionari [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2016, cop. 2016.
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/178>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Universitat Politècnica de València o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  bony, n m
  • es  abultamiento, n m
  • es  bulto, n m
  • fr  bosse, n f
  • fr  broussin, n m
  • fr  excroissance, n f
  • en  bump, n
  • en  lump, n
  • en  swelling, n

<Enginyeria forestal>

mambila mambila

<Llengua > Lingüística > Llengües>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de llengües del món [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/130/>
Es tracta d'un diccionari que recull informació sistemàtica sobre més de mil dues-centes llengües, cada una de les quals està estructurada com una fitxa de diccionari.

L'àrea temàtica de cada fitxa recull la filiació de la llengua (família lingüística, subfamília, branca, grup, etc.) i també el lloc on es parla.

Amb relació als equivalents,
- la llengua cod (situada en primer lloc) recull el nom de la llengua en qüestió en aquesta mateixa llengua;
- les llengües scr i num (situades en últim lloc) recullen en uns quants casos l'alfabet i el sistema numèric utilitzats per cada llengua;
- les altres llengües d'equivalència no estan disposades per famílies lingüístiques, com és habitual en el TERMCAT, sinó segons l'ordre alfabètic dels codis.

El cos de la fitxa aporta dades sobre la situació sociolingüística, la vitalitat o aspectes històrics.

Tota la informació procedeix d'un projecte de Linguamón-Casa de les Llengües, portat a terme amb la col·laboració del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades de la UB, el Ciemen i Enciclopèdia Catalana.

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  mambila
  • ca  bang sin. compl.
  • ca  bea sin. compl.
  • ca  ble sin. compl.
  • ca  juli sin. compl.
  • ca  lagubi sin. compl.
  • ca  mambere sin. compl.
  • ca  mambilla sin. compl.
  • ca  nor sin. compl.
  • ca  tagbo sin. compl.
  • ca  tongbo sin. compl.
  • ca  torbi sin. compl.
  • de  Mambila
  • de  Bang sin. compl.
  • de  Ble sin. compl.
  • de  Mambere sin. compl.
  • de  Mambilla sin. compl.
  • en  Mambila
  • en  Bang sin. compl.
  • en  Bea sin. compl.
  • en  Juli sin. compl.
  • en  lagubi sin. compl.
  • en  Mambila sin. compl.
  • en  Nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • es  mambila
  • es  bang sin. compl.
  • es  bea sin. compl.
  • es  juli sin. compl.
  • es  lagubi sin. compl.
  • es  mambila sin. compl.
  • es  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • eu  mambila
  • eu  bang sin. compl.
  • eu  bea sin. compl.
  • eu  juli sin. compl.
  • eu  lagubi sin. compl.
  • eu  mambila sin. compl.
  • eu  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • fr  mambila
  • fr  bang sin. compl.
  • fr  ble sin. compl.
  • fr  mambere sin. compl.
  • fr  mambilla sin. compl.
  • gl  mambila
  • gl  bang sin. compl.
  • gl  bea sin. compl.
  • gl  juli sin. compl.
  • gl  lagubi sin. compl.
  • gl  mambila sin. compl.
  • gl  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • it  mambila
  • it  bang sin. compl.
  • it  bea sin. compl.
  • it  juli sin. compl.
  • it  lagubi sin. compl.
  • it  mambila sin. compl.
  • it  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.
  • nl  Mambila
  • nl  Bang sin. compl.
  • nl  Ble sin. compl.
  • nl  Mambere sin. compl.
  • nl  Mambilla sin. compl.
  • pt  mambila
  • pt  bang sin. compl.
  • pt  bea sin. compl.
  • pt  juli sin. compl.
  • pt  lagubi sin. compl.
  • pt  mambila sin. compl.
  • pt  nor/Tagbo/Tongbo/Torbi sin. compl.

<Nigerocongolesa > Benue-congo > Bantoide Cross > Bantoide > Bantoide septentrional > Mambiloide>, <Àfrica > Camerun>, <Àfrica > Nigèria>

Definició
El mambila és parlat a la zona de l'altiplà d'Adamawa i la plana de Tikar, al Camerun, i a l'altiplà de Mambila, a Nigèria. És la llengua amb més parlants del grup mambiloide, amb unes 110.000 persones. El nombre de llengües incloses en aquest grup s'ha anat ampliant amb els anys, tot i que alguns casos són dubtosos.

El mambila és la llengua mambiloide que presenta una major diversitat interna, amb un bon nombre de variants dialectals, algunes de les quals no són mútuament intel·ligibles. Alguns autors parlen d'un grup lingüístic més que no pas d'una llengua. S'han distingit dos grups dialectals, l'oriental i l'occidental, cadascun dels quals inclou diversos subgrups.

El mambila, en alguna de les seves varietats, està substituint diverses llengües de la regió, com ara el somyev, el njerep o el kasabe.