Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bavera" dins totes les àrees temàtiques

al·lèrgia a la favera (Vicia faba) al·lèrgia a la favera (Vicia faba)

<Ciències de la salut > Al·lergologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>

  • ca  al·lèrgia a la favera (Vicia faba), n f
  • ca  al·lèrgia a la fava (Vicia faba), n f sin. compl.
  • es  alergia a haba (Vicia faba), n f

<Al·lergologia>

Nota

  • Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94221000135108
animal de bast animal de bast

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de bast, n m
  • ca  atzembla, n f sin. compl.
  • ca  haveria, n f sin. compl.
  • es  acémila
  • es  animal de carga
  • es  animal de labarda
  • es  haberío
  • fr  animal de bât
  • fr  animal de somme
  • en  beast of burden
  • en  pack animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega.

Nota

  • Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
animal de bast animal de bast

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  animal de bast, n m
  • ca  atzembla, n f sin. compl.
  • ca  haveria, n f sin. compl.
  • es  acémila
  • es  animal de carga
  • es  animal de labarda
  • es  haberío
  • fr  animal de bât
  • fr  animal de somme
  • en  beast of burden
  • en  pack animal

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Animal domèstic quadrúpede que, per les seves aptituds i constitució, és destinat a portar una càrrega.

Nota

  • Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
atzarí atzarí

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzarí, n m
  • ca  bàcara, n f alt. sin.
  • ca  bolmaga, n f alt. sin.
  • ca  adforí, n m var. ling.
  • ca  adzarí, n m var. ling.
  • ca  aixarí, n m var. ling.
  • ca  asaro, n m var. ling.
  • ca  asaró, n m var. ling.
  • ca  atforí, n m var. ling.
  • ca  atxarí, n m var. ling.
  • ca  atzaró, n m var. ling.
  • ca  axarí, n m var. ling.
  • ca  bolmoja, n f var. ling.
  • nc  Asarum europaeum L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  atzarí, n m
  • ca  bàcara, n f alt. sin.
  • ca  bolmaga, n f alt. sin.
  • ca  adforí, n m var. ling.
  • ca  adzarí, n m var. ling.
  • ca  aixarí, n m var. ling.
  • ca  asaro, n m var. ling.
  • ca  asaró, n m var. ling.
  • ca  atforí, n m var. ling.
  • ca  atxarí, n m var. ling.
  • ca  atzaró, n m var. ling.
  • ca  axarí, n m var. ling.
  • ca  bolmoja, n f var. ling.
  • nc  Asarum europaeum L.

<Botànica > aristoloquiàcies>

bacarà bacarà

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  bacarà, n m
  • es  bacará
  • es  bacarrá

<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>

Definició
Puntuació nou obtinguda en el joc del bacarà.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacora, n f
  • ca  bacoreta, n f sin. compl.
  • ca  bonítol petit, n m sin. compl.
  • ca  tonyina, n f sin. compl.
  • ca  tonyina blanca, n f sin. compl.
  • ca  ullada, n f sin. compl.
  • ca  albacora, n f var. ling.
  • ca  uyada, n f var. ling.
  • ca  vacoreta, n f var. ling.
  • ca  vapora, n f var. ling.
  • nc  Thunnus alalunga
  • nc  Germo alalunga var. ling.
  • nc  Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
  • nc  Thunnus germo var. ling.
  • nc  Thynnus alalonga var. ling.
  • nc  Thynnus alalonga cetti var. ling.
  • es  albacora
  • es  atún
  • es  atún blanco
  • es  bonito del norte
  • fr  germon
  • en  albacore

<Peixos > Escòmbrids>

bacora bacora

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacora, n f
  • ca  bacoreta, n f sin. compl.
  • ca  bonítol petit, n m sin. compl.
  • ca  tonyina, n f sin. compl.
  • ca  tonyina blanca, n f sin. compl.
  • ca  ullada, n f sin. compl.
  • ca  albacora, n f var. ling.
  • ca  uyada, n f var. ling.
  • ca  vacoreta, n f var. ling.
  • ca  vapora, n f var. ling.
  • nc  Thunnus alalunga
  • nc  Germo alalunga var. ling.
  • nc  Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
  • nc  Thunnus germo var. ling.
  • nc  Thynnus alalonga var. ling.
  • nc  Thynnus alalonga cetti var. ling.
  • es  albacora
  • es  atún
  • es  atún blanco
  • es  bonito del norte
  • fr  germon
  • en  albacore

<Peixos > Escòmbrids>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  bacora, n f
  • ca  bacoreta, n f
  • ca  ullada, n f
  • es  albacora
  • es  atún blanco
  • es  bonito del norte
  • fr  germon
  • en  albacore
  • nc  Thunnus alalunga

<Zoologia > Peixos>

Definició
Peix de l'ordre dels perciformes i de la família dels túnids, semblant a la tonyina, però més petit, de cos fusiforme amb el dors blau fosc i el ventre blanc.
bacoreta bacoreta

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).

L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.

La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacoreta, n f
  • ca  bacora, n f sin. compl.
  • ca  tonyina, n f sin. compl.
  • ca  albacora, n f var. ling.
  • ca  albácora, n f var. ling.
  • ca  albàcora, n f var. ling.
  • ca  albecora, n f var. ling.
  • ca  arbecona, n f var. ling.
  • ca  bacoretes, n f pl var. ling.
  • ca  bonito, n m var. ling.
  • ca  toñina, n f var. ling.
  • ca  tunyina, n f var. ling.
  • nc  Euthynnus alletteratus
  • nc  Euthymus quadripuntatus var. ling.
  • nc  Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
  • nc  Euthynnus alleteratus var. ling.
  • nc  Thynnus brevipennis var. ling.
  • nc  Thynnus leachianus var. ling.
  • nc  Thynnus thunnina var. ling.
  • es  albacora
  • es  atún
  • es  bacoreta
  • fr  thonine commune
  • en  little tunny

<Peixos > Escòmbrids>