Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "bavera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la salut > Al·lergologia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Lèxic d'al·lèrgies [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2021. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/296>
- ca al·lèrgia a la favera (Vicia faba), n f
- ca al·lèrgia a la fava (Vicia faba), n f sin. compl.
- es alergia a haba (Vicia faba), n f
<Al·lergologia>
Nota
- Nomenclatura creada a Catalunya. Codi assignat: 94221000135108
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca animal de bast, n m
- ca atzembla, n f sin. compl.
- ca haveria, n f sin. compl.
- es acémila
- es animal de carga
- es animal de labarda
- es haberío
- fr animal de bât
- fr animal de somme
- en beast of burden
- en pack animal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.
- ca animal de bast, n m
- ca atzembla, n f sin. compl.
- ca haveria, n f sin. compl.
- es acémila
- es animal de carga
- es animal de labarda
- es haberío
- fr animal de bât
- fr animal de somme
- en beast of burden
- en pack animal
<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>
Definició
Nota
- Comprèn els cavalls, els ases, les mules, els bous i les vaques.
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzarí, n m
- ca bàcara, n f alt. sin.
- ca bolmaga, n f alt. sin.
- ca adforí, n m var. ling.
- ca adzarí, n m var. ling.
- ca aixarí, n m var. ling.
- ca asaro, n m var. ling.
- ca asaró, n m var. ling.
- ca atforí, n m var. ling.
- ca atxarí, n m var. ling.
- ca atzaró, n m var. ling.
- ca axarí, n m var. ling.
- ca bolmoja, n f var. ling.
- nc Asarum europaeum L.
<Botànica > aristoloquiàcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca atzarí, n m
- ca bàcara, n f alt. sin.
- ca bolmaga, n f alt. sin.
- ca adforí, n m var. ling.
- ca adzarí, n m var. ling.
- ca aixarí, n m var. ling.
- ca asaro, n m var. ling.
- ca asaró, n m var. ling.
- ca atforí, n m var. ling.
- ca atxarí, n m var. ling.
- ca atzaró, n m var. ling.
- ca axarí, n m var. ling.
- ca bolmoja, n f var. ling.
- nc Asarum europaeum L.
<Botànica > aristoloquiàcies>
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bacarà, n m
- es bacará
- es bacarrá
<Lleure > Jocs. Joguines > Jocs de cartes>
Definició
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f sin. compl.
- ca bonítol petit, n m sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca tonyina blanca, n f sin. compl.
- ca ullada, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca uyada, n f var. ling.
- ca vacoreta, n f var. ling.
- ca vapora, n f var. ling.
- nc Thunnus alalunga
- nc Germo alalunga var. ling.
- nc Thunnus (Germo) alalunga var. ling.
- nc Thunnus germo var. ling.
- nc Thynnus alalonga var. ling.
- nc Thynnus alalonga cetti var. ling.
- es albacora
- es atún
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
<Peixos > Escòmbrids>
<Zoologia > Peixos>
La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.
- ca bacora, n f
- ca bacoreta, n f
- ca ullada, n f
- es albacora
- es atún blanco
- es bonito del norte
- fr germon
- en albacore
- nc Thunnus alalunga
<Zoologia > Peixos>
Definició
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
LLEONART, Jordi. Noms de peixos [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016. (Diccionaris en Línia)
<http://www.TERMCAT.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/173/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull denominacions catalanes de peixos i les posa en correspondència amb els noms científics a què cal atribuir-les.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes acordades a la normativa que tenen una gran extensió.
- Sinònims complementaris: Formes acordades a la normativa que tenen una extensió menor.
- Variants lingüístiques: Formes no adequades o no normatives i manlleus no adaptats (tots aquests casos, escrits en cursiva).
L'ordenació de les llengües prioritza les formes catalanes, seguides del nom científic i dels equivalents en altres llengües.
La nomenclatura procedeix d'un corpus de més de dues-centes trenta obres buidades o consultades, que van des del segle XIV fins a l'actualitat, amb la grafia revisada.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bacoreta, n f
- ca bacora, n f sin. compl.
- ca tonyina, n f sin. compl.
- ca albacora, n f var. ling.
- ca albácora, n f var. ling.
- ca albàcora, n f var. ling.
- ca albecora, n f var. ling.
- ca arbecona, n f var. ling.
- ca bacoretes, n f pl var. ling.
- ca bonito, n m var. ling.
- ca toñina, n f var. ling.
- ca tunyina, n f var. ling.
- nc Euthynnus alletteratus
- nc Euthymus quadripuntatus var. ling.
- nc Euthynnus (Euthynnus) quadripunctatus var. ling.
- nc Euthynnus alleteratus var. ling.
- nc Thynnus brevipennis var. ling.
- nc Thynnus leachianus var. ling.
- nc Thynnus thunnina var. ling.
- es albacora
- es atún
- es bacoreta
- fr thonine commune
- en little tunny
<Peixos > Escòmbrids>