Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "bavera" dins totes les àrees temàtiques
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxer, n m
- ca bitxera, n f alt. sin.
- ca bitxo, n m alt. sin.
- ca cirer bord, n m alt. sin.
- ca coralera, n f alt. sin.
- ca coralet (fruit), n m alt. sin.
- ca coraletera, n f alt. sin.
- ca pebre, n m alt. sin.
- ca pebre de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebre de Caiena, n m alt. sin.
- ca pebre de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer, n m alt. sin.
- ca pebrer de banyeta, n m alt. sin.
- ca pebrer de cirereta, n m alt. sin.
- ca pebrer de morro de bou, n m alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrera de coralet, n f alt. sin.
- ca pebrerera, n f alt. sin.
- ca pebreta (fruit), n f alt. sin.
- ca pebretera, n f alt. sin.
- ca pebrina (fruit), n f alt. sin.
- ca pebrinera, n f alt. sin.
- ca pebrot, n m alt. sin.
- ca pebrot (fruit), n m alt. sin.
- ca pebrot coent, n m alt. sin.
- ca pebrot de morro de porc, n m alt. sin.
- ca pebrot picant, n m alt. sin.
- ca pebroter, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca vit (fruit), n m alt. sin.
- ca vitera, n f alt. sin.
- ca vitet (fruit), n m alt. sin.
- ca bitera, n f var. ling.
- ca guindilla, n f var. ling.
- ca pebre de Canyena, n m var. ling.
- ca preba, n m var. ling.
- ca prebe, n m var. ling.
- nc Capsicum frutescens L.
<Botànica > solanàcies>
Nota
- MASCLANS i DIEC2-E recullen nyora com a raça de pebrotera.
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bitxera borda, n f
- ca figues de guineu, n f pl alt. sin.
- ca herba del bagul, n f alt. sin.
- ca herba del bri, n f alt. sin.
- ca herba del verí, n f alt. sin.
- ca masera, n f alt. sin.
- ca masera groga, n f alt. sin.
- ca pebrera, n f alt. sin.
- ca pebrot salvatge, n m alt. sin.
- ca pebrotera, n f alt. sin.
- ca pebrotera borda, n f alt. sin.
- ca pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
- ca setge, n m alt. sin.
- ca vincetoxi, n m alt. sin.
- ca herba del vri, n f var. ling.
- ca vincetocsi, n m var. ling.
- nc Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.
<Botànica > asclepiadàcies>
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blada, n f
- ca rotaboc, n m sin. compl.
- ca arracader, n m alt. sin.
- ca auró, n m alt. sin.
- ca auró de fulla plana, n m alt. sin.
- ca blada de fulla gran, n f alt. sin.
- ca blasera, n f var. ling.
- ca oró, n m var. ling.
- nc Acer opalus Mill.
- nc Acer opulifolium Vill. var. ling.
<Botànica > aceràcies>
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca blada, n f
- ca rotaboc, n m sin. compl.
- ca arracader, n m alt. sin.
- ca auró, n m alt. sin.
- ca auró de fulla plana, n m alt. sin.
- ca blada de fulla gran, n f alt. sin.
- ca blasera, n f var. ling.
- ca oró, n m var. ling.
- nc Acer opalus Mill.
- nc Acer opulifolium Vill. var. ling.
<Botànica > aceràcies>
<Construcció>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bonera, n f
- ca bononera, n f
- es sumidero
- fr grille d'égout
- en drain cover
<Construcció > Urbanisme>
Definició
<Ciències de la Terra > Hidrologia>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, procedeix de l'obra següent:
VALVERDE FERREIRO, M.B.; ANGUITA BARTOLOMÉ, F. Vocabulari d'hidrologia subterrània = Vocabulario de hidrología subterránea = Vocabulary of groundwater hydrology. Barcelona: Fundació Centre Internacional d'Hidrologia Subterrània, 1996. 129 p.
ISBN 84-921469-0-7
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bonera, n f
- ca bononera, n f sin. compl.
- es sumidero
- en sink
<Hidrologia subterrània>
<Construcció>
La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears, procedeix de l'obra següent:
UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS. SERVEI LINGÜÍSTIC. GABINET DE TERMINOLOGIA. Lèxic multilingüe de la construcció: català-castellà-francès-anglès-alemany. 2a ed. rev. Palma: Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic, 2008. (LB; 3)
ISBN 84-7632-842-7
<http://slg.uib.cat/gt/publicacions/?contentId=202168>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pel Gabinet de Terminologia del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.
- ca bonera, n f
- ca bononera, n f
- es sumidero
- fr grille d'égout
- en drain
- en gully-hole
- de Abzugsloch
- de Gully
<Construcció>
<Utillatge de cuina>
Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.
Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.
- ca bonera, n f
- es desagüe
- es sumidero
<Utillatge de cuina>
