Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "besllumar" dins totes les àrees temàtiques

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alliberar, v tr
  • ca  deslliurar, v tr sin. compl.
  • es  liberar

<Dret>

Definició
Aixecar les càrregues que pesen {sobre alguna cosa}.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: El consistori va haver d'alliberar la hipoteca de les instal·lacions.

    Ex.: L'aval pot ser deslliurat de la responsabilitat després d'un cert temps.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alliberar, v tr
  • ca  deslliurar, v tr sin. compl.
  • es  liberar

<Dret>

Definició
Eximir del compliment d'una obligació.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: L'han alliberat de les seves responsabilitats en l'empresa.

    Ex.: Han deslliurat el tutor de qualsevol obligació.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics de l'Institut d'Estudis Catalans, procedeix de l'obra següent:

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS JURÍDICS. Diccionari jurídic [en línia]. 13a ampl. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Societat Catalana d'Estudis Jurídics, 2023.
<https://cit.iec.cat/obresx.asp?obra=DJC>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  alliberar, v tr
  • ca  deslliurar, v tr sin. compl.
  • es  liberar

<Dret>

Definició
Fer que {algú} esdevingui lliure.

Nota

  • Àmbit: Inespecífic
  • Ex.: Han alliberat el pres després d'haver complert condemna durant tres anys.

    Ex.: Molts ciutadans volen deslliurar el poble català.
besllum besllum

<Energia > Energia solar>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que ha estat cedida pel Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat Politècnica de Catalunya, procedeix de l'obra següent:

BLAS ABANTE, Marta de; SERRASOLSES i DOMÈNECH, Jaume. Diccionari d'energia solar [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2017. (Diccionaris en Línia)
<<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/241/>>
Les dades originals poden haver estat actualitzades posteriorment pels autors o, amb el seu vistiplau, pel TERMCAT.

  • ca  besllum, n f
  • es  trasluz
  • fr  lumière tamisée
  • en  diffused light

<Energia solar>

Definició
Claror que deixa passar un cos translúcid.
corner corner

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corner, n m
  • ca  arbre de roca, n m sin. compl.
  • ca  bec de gall, n m sin. compl.
  • ca  cornera, n f sin. compl.
  • ca  corunyer, n m sin. compl.
  • ca  mallenquera, n f sin. compl.
  • ca  perelloner, n m sin. compl.
  • ca  pomerola, n f sin. compl.
  • ca  borrinyoler, n m alt. sin.
  • ca  borrinyolera, n f alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  galluvera, n f alt. sin.
  • ca  perereta, n f alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera borda, n f alt. sin.
  • ca  pomereta borda, n f alt. sin.
  • ca  ballomera, n f var. ling.
  • ca  bellumera, n f var. ling.
  • ca  carroner, n m var. ling.
  • ca  cormiera, n f var. ling.
  • ca  corniell, n m var. ling.
  • ca  cornier, n m var. ling.
  • ca  corniera, n f var. ling.
  • ca  corniguer, n m var. ling.
  • ca  cornulier, n m var. ling.
  • ca  cornyer, n m var. ling.
  • ca  cornyera, n f var. ling.
  • ca  corronyer, n m var. ling.
  • ca  corrunyé, n m var. ling.
  • ca  curna, n f var. ling.
  • ca  cúrnia, n f var. ling.
  • ca  curnieres, n f pl var. ling.
  • ca  cúrnies, n f pl var. ling.
  • ca  curniol, n m var. ling.
  • ca  curroner, n m var. ling.
  • ca  curronyer, n m var. ling.
  • ca  currunyer, n m var. ling.
  • ca  curunyer, n m var. ling.
  • ca  gallomera, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  gallumera, n f var. ling.
  • ca  galluvas (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gayumera, n f var. ling.
  • ca  gayuvera, n f var. ling.
  • ca  guilloma, n f var. ling.
  • ca  guillomera, n f var. ling.
  • ca  guillumes, n f pl var. ling.
  • ca  llamanguera, n f var. ling.
  • ca  mallanguera, n f var. ling.
  • ca  mallerenguera, n f var. ling.
  • ca  palosanto, n m var. ling.
  • ca  villomera, n f var. ling.
  • ca  villumes, n f pl var. ling.
  • nc  Amelanchier ovalis Medik.
  • nc  Amelanchier vulgaris Moench var. ling.

<Botànica > rosàcies>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  corner, n m
  • ca  arbre de roca, n m sin. compl.
  • ca  bec de gall, n m sin. compl.
  • ca  cornera, n f sin. compl.
  • ca  corunyer, n m sin. compl.
  • ca  mallenquera, n f sin. compl.
  • ca  perelloner, n m sin. compl.
  • ca  pomerola, n f sin. compl.
  • ca  borrinyoler, n m alt. sin.
  • ca  borrinyolera, n f alt. sin.
  • ca  cireretes de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  galluvera, n f alt. sin.
  • ca  perereta, n f alt. sin.
  • ca  pomera, n f alt. sin.
  • ca  pomera borda, n f alt. sin.
  • ca  pomereta borda, n f alt. sin.
  • ca  ballomera, n f var. ling.
  • ca  bellumera, n f var. ling.
  • ca  carroner, n m var. ling.
  • ca  cormiera, n f var. ling.
  • ca  corniell, n m var. ling.
  • ca  cornier, n m var. ling.
  • ca  corniera, n f var. ling.
  • ca  corniguer, n m var. ling.
  • ca  cornulier, n m var. ling.
  • ca  cornyer, n m var. ling.
  • ca  cornyera, n f var. ling.
  • ca  corronyer, n m var. ling.
  • ca  corrunyé, n m var. ling.
  • ca  curna, n f var. ling.
  • ca  cúrnia, n f var. ling.
  • ca  curnieres, n f pl var. ling.
  • ca  cúrnies, n f pl var. ling.
  • ca  curniol, n m var. ling.
  • ca  curroner, n m var. ling.
  • ca  curronyer, n m var. ling.
  • ca  currunyer, n m var. ling.
  • ca  curunyer, n m var. ling.
  • ca  gallomera, n f var. ling.
  • ca  gallubera, n f var. ling.
  • ca  gallumera, n f var. ling.
  • ca  galluvas (fruit), n f pl var. ling.
  • ca  gayumera, n f var. ling.
  • ca  gayuvera, n f var. ling.
  • ca  guilloma, n f var. ling.
  • ca  guillomera, n f var. ling.
  • ca  guillumes, n f pl var. ling.
  • ca  llamanguera, n f var. ling.
  • ca  mallanguera, n f var. ling.
  • ca  mallerenguera, n f var. ling.
  • ca  palosanto, n m var. ling.
  • ca  villomera, n f var. ling.
  • ca  villumes, n f pl var. ling.
  • nc  Amelanchier ovalis Medik.
  • nc  Amelanchier vulgaris Moench var. ling.

<Botànica > rosàcies>

desllanar desllanar

<Indústria > Indústria de la pell>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  desllanar, v tr
  • es  deslanar

<Indústria > Indústria de la pell>

Definició
Extreure, sense destruir-la, la llana d'una pell.
deslletar deslletar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  deslletar, v tr
  • ca  desmamar, v tr sin. compl.
  • es  desbecerrar [vedell]
  • es  descabritar [cabrit]
  • es  desmamar
  • es  destetar
  • fr  sevrer
  • en  wean, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Separar un lletó de la seva mare per a reduir el temps d'alletament i poder munyir la femella o accelerar-ne el cicle reproductiu.
deslletar deslletar

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de veterinària i ramaderia [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2013. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/163/>
A més de termes, es recullen les formes sufixades catalanes més productives en l'àmbit de veterinària, amb indicació en la nota de diversos termes habituals que les utilitzen.

  • ca  deslletar, v tr
  • ca  desmamar, v tr sin. compl.
  • es  desbecerrar [vedell]
  • es  descabritar [cabrit]
  • es  desmamar
  • es  destetar
  • fr  sevrer
  • en  wean, to

<Veterinària i ramaderia > Ramaderia>

Definició
Separar un lletó de la seva mare per a reduir el temps d'alletament i poder munyir la femella o accelerar-ne el cicle reproductiu.
deslletar deslletar

<Pediatria>, <Sinologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  deslletar, v tr
  • ca  desmamar, v tr sin. compl.
  • en  wean

<Pediatria>, <Sinologia>

Definició
Cessar d'alletar (un infant, un animal).