Cercaterm
Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.
S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).
Resultats per a la cerca "bleda-rave" dins totes les àrees temàtiques
<Botànica>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bleda-rave, n f
- ca ravebleda, n m sin. compl.
- ca remolatxa, n f sin. compl.
- ca bleda roja, n f alt. sin.
- ca bleda vermella, n f alt. sin.
- ca bleda-rave blanca, n f alt. sin.
- ca bleda-rave comuna, n f alt. sin.
- ca bleda-rave de taula, n f alt. sin.
- ca bleda-rave farratgera, n f alt. sin.
- ca bleda-rave llarga, n f alt. sin.
- ca bleda-rave plana, n f alt. sin.
- ca bleda-rave sucrera, n f alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravebleda de sucre, n m alt. sin.
- ca ravebleda dels animals, n m alt. sin.
- ca remolatxa sucrera, n f alt. sin.
- ca beta-ràvec, n f var. ling.
- ca betarrave, n f var. ling.
- ca betarràvec, n f var. ling.
- ca bleda rave, n f var. ling.
- ca bleda-rave blanc, n m var. ling.
- ca bleda-ràvecs, n f var. ling.
- ca rave-bleda, n m var. ling.
- ca rave-bleda de sucre, n m var. ling.
- ca rave-bleda dels animals, n m var. ling.
- nc Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. crassa (Alef.) Helm
- nc Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. rapacea Willk. var. ling.
- nc Beta vulgaris L. var. rubra Burenin var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que algunes de les denominacions fan referència a cultivars, destinades algunes al consum humà (bleda-rave comuna, bleda-rave de taula, bleda-rave llarga, bleda-rave plana i bleda-rave sucrera, conreada per a l'obtenció de sucre) i altres al consum animal (bleda-rave farratgera)..
<Ciències de la vida>
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.
Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)
Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.
Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.
Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.
- ca bleda-rave, n f
- ca ravebleda, n m sin. compl.
- ca remolatxa, n f sin. compl.
- ca bleda roja, n f alt. sin.
- ca bleda vermella, n f alt. sin.
- ca bleda-rave blanca, n f alt. sin.
- ca bleda-rave comuna, n f alt. sin.
- ca bleda-rave de taula, n f alt. sin.
- ca bleda-rave farratgera, n f alt. sin.
- ca bleda-rave llarga, n f alt. sin.
- ca bleda-rave plana, n f alt. sin.
- ca bleda-rave sucrera, n f alt. sin.
- ca rave, n m alt. sin.
- ca ravebleda de sucre, n m alt. sin.
- ca ravebleda dels animals, n m alt. sin.
- ca remolatxa sucrera, n f alt. sin.
- ca beta-ràvec, n f var. ling.
- ca betarrave, n f var. ling.
- ca betarràvec, n f var. ling.
- ca bleda rave, n f var. ling.
- ca bleda-rave blanc, n m var. ling.
- ca bleda-ràvecs, n f var. ling.
- ca rave-bleda, n m var. ling.
- ca rave-bleda de sucre, n m var. ling.
- ca rave-bleda dels animals, n m var. ling.
- nc Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. crassa (Alef.) Helm
- nc Beta vulgaris L. subsp. vulgaris var. rapacea Willk. var. ling.
- nc Beta vulgaris L. var. rubra Burenin var. ling.
<Botànica > quenopodiàcies>
Nota
- MASCLANS indica que algunes de les denominacions fan referència a cultivars, destinades algunes al consum humà (bleda-rave comuna, bleda-rave de taula, bleda-rave llarga, bleda-rave plana i bleda-rave sucrera, conreada per a l'obtenció de sucre) i altres al consum animal (bleda-rave farratgera)..