Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques

celler celler

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa és el resultat d'una recerca duta a terme per la Secretaria del Consell Supervisor del TERMCAT.

  • ca  celler, n f
  • es  bodega
  • fr  commerce de vins
  • fr  débit de vin
  • en  wine shop
  • en  winery

<Alimentació. Gastronomia > Establiments>

Definició
Botiga on es venen vins i altres begudes.
celler celler

<Lleure. Turisme > Hoteleria i turisme>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

AGÈNCIA CATALANA DE TURISME; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de turisme [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2022-2023. (Diccionaris en Línia)
<https://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/312>

  • ca  celler, n m
  • es  bodega, n f
  • fr  cave à vins, n f
  • fr  cellier, n m
  • en  cellar, n
  • de  Weinkeller, n m

<Turisme > Gastronomia i restauració>

Definició
Estança, generalment subterrània, on es guarda el vi, el cava i altres begudes.
celler celler

<Agricultura > Vitivinicultura>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia de la vitivinicultura [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2016-2022. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/219>

  • ca  celler, n m
  • es  bodega, n f

<Vitivinicultura>

Definició
Conjunt d'instal·lacions que es dediquen a l'elaboració i l'emmagatzematge de productes vitivinícoles.
cerasina cerasina

<Anatomia > Citologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa, que pot requerir una revisió, procedeix de l'obra següent:

INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS; FUNDACIÓ ACADÈMIA DE CIÈNCIES MÈDIQUES I DE LA SALUT DE CATALUNYA I DE BALEARS; ENCICLOPÈDIA CATALANA; TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA; CATALUNYA. DEPARTAMENT DE SALUT. Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT): Versió de treball [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2015-2021 (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/183/>

  • ca  cerasina, n f
  • ca  vermell Bordeus, n m sin. compl.

<Anatomia > Citologia>, <Tècniques diagnòstiques i de tractament>, <Disciplines de suport > Química>

Definició
Azo vermell, de fórmula C10H7N=NC10H4(SO2ONa)2OH, emprat com a colorant citoplasmàtic.
cireretes de pastor cireretes de pastor

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cireretes de pastor, n f pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  matagallina, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ribes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de roca, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera pyrenaica L.

<Botànica > caprifoliàcies>

cireretes de pastor cireretes de pastor

<Ciències de la vida>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  cireretes de pastor, n f pl
  • ca  didals de la Mare de Déu, n m pl alt. sin.
  • ca  lligabosc, n m alt. sin.
  • ca  mare-selva, n f alt. sin.
  • ca  matagallina, n f alt. sin.
  • ca  patimanetes, n f pl alt. sin.
  • ca  potes i manetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ribes bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  xuclamel, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel de roca, n m alt. sin.
  • ca  xuclamel pirinenc, n m alt. sin.
  • ca  mareselva, n f var. ling.
  • nc  Lonicera pyrenaica L.

<Botànica > caprifoliàcies>

clos clos

<Agricultura. Ramaderia. Pesca>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  clos, n m
  • ca  cru, n m sin. compl.
  • ca  rodal, n m sin. compl.
  • es  bodega
  • es  explotación vinícola
  • es  hacienda
  • es  mancha
  • es  pago
  • es  rodal
  • fr  château
  • fr  clos
  • fr  cru
  • fr  domaine
  • fr  endroit
  • en  château
  • en  clos
  • en  patch

<Agricultura > Horticultura > Viticultura>

Definició
Possessió especialitzada en el cultiu de vinya i en l'elaboració de vi, definida per unes característiques pròpies -ubicació, sòl, etc.-, amb arrels històriques i amb un renom reconegut comercialment, en què hi ha un celler i la casa pairal i que sol donar nom a la collita que s'hi fa.

Nota

  • En francès el clos fa més aviat referència a l'extensió de terra i el château al conjunt d'edificis (casa pairal i cellers), per bé que a la pràctica són intercanviables en molts contextos.
connexió de vores connexió de vores

<Ciències de la Terra>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  connexió de vores, n f
  • es  conexión de bordes
  • en  edge linking

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Procediment de formació de vores realitzat mitjançant la identificació i la connexió de píxels veïns que tenen propietats similars de magnitud i orientació del gradient, en el qual la fase final implica connectar grups de píxels de vora.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
connexió de vores connexió de vores

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  connexió de vores, n f
  • es  conexión de bordes
  • en  edge linking

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Procediment de formació de vores realitzat mitjançant la identificació i la connexió de píxels veïns que tenen propietats similars de magnitud i orientació del gradient, en el qual la fase final implica connectar grups de píxels de vora.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
connexió de vores connexió de vores

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  connexió de vores, n f
  • es  conexión de bordes
  • en  edge linking

<Disciplines cartogràfiques > Fotogrametria>

Definició
Procediment de formació de vores realitzat mitjançant la identificació i la connexió de píxels veïns que tenen propietats similars de magnitud i orientació del gradient, en el qual la fase final implica connectar grups de píxels de vora.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8