Back to top

Cercaterm

Cercador der ensems de fiches terminologiques qu'eth TERMCAT met a disposicion publica.

S’auetz de besonh mès informacion, vos podetz adreçar ath servici de Consultacions (registre).

Resultats per a la cerca "bordegàs" dins totes les àrees temàtiques

afegeix vores i ombreig a una taula afegeix vores i ombreig a una taula

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  afegeix vores i ombreig a una taula
  • en  add borders and shading to a table

<Localització > Fraseologia>

afrontacavadors afrontacavadors

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  afrontacavadors, n m
  • ca  afrontallauradors, n m alt. sin.
  • ca  apagafoc, n m alt. sin.
  • ca  botafoc, n m alt. sin.
  • ca  botges, n f pl alt. sin.
  • ca  botges bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  botgeta gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  botja, n f alt. sin.
  • ca  botja blava, n f alt. sin.
  • ca  botja borda, n f alt. sin.
  • ca  botja negra, n f alt. sin.
  • ca  botja ronyosa, n f alt. sin.
  • ca  bufafoc, n m alt. sin.
  • ca  gangrenera, n f alt. sin.
  • ca  herba de les puces, n f alt. sin.
  • ca  herba de puces, n f alt. sin.
  • ca  herba gangrenosa, n f alt. sin.
  • ca  herba pucera, n f alt. sin.
  • ca  matafoc, n m alt. sin.
  • ca  matafocs, n m pl alt. sin.
  • ca  plantatge de ca, n m alt. sin.
  • ca  plantatge de matafoc, n m alt. sin.
  • ca  pucera, n f alt. sin.
  • ca  puces, n f pl alt. sin.
  • ca  saragatona, n f alt. sin.
  • ca  ventafoc, n m alt. sin.
  • ca  afronta cavadors, n m var. ling.
  • ca  afronta llauradors, n m var. ling.
  • ca  apaga foc, n m var. ling.
  • ca  bufa foc, n m var. ling.
  • ca  mata foc, n m var. ling.
  • ca  venta foc, n m var. ling.
  • nc  Plantago sempervirens Crantz
  • nc  Plantago cynops auct. var. ling.

<Botànica > plantaginàcies>

ajust de vores ajust de vores

<Tecnologies de la informació i la comunicació>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ajust de vores, n m
  • es  ajuste de bordes
  • en  edge matching

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>

Definició
Ajust espacial semiautomatitzat que alinea els elements que creuen la vora d'un àmbit geogràfic, generalment un full cartogràfic o una altra unitat d'emmagatzematge o distribució, amb els elements d'altres àmbits geogràfics adjacents.

Nota

  • L'ajust de vores va tenir molta importància mentre la cartografia digital es produïa per digitalització de sèries cartogràfiques existents en paper, distribuïdes en múltiples fulls, però va deixar de tenir-ne a mesura que la cartografia digital es va començar a produir de forma contínua.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
ajust de vores ajust de vores

<Geografia > Disciplines cartogràfiques>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

Diccionaris cartogràfics [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, 2015-2018. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/197/>
Aquesta obra ajunta quatre productes diferents:

- Diccionari terminològic de cartografia
- Diccionari terminològic de fotogrametria
- Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica
- Diccionari terminològic de teledetecció

La darrera nota de la fitxa indica de quin d'aquests quatre diccionaris procedeix.

  • ca  ajust de vores, n m
  • es  ajuste de bordes
  • en  edge matching

<Disciplines cartogràfiques > Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Georeferenciació>

Definició
Ajust espacial semiautomatitzat que alinea els elements que creuen la vora d'un àmbit geogràfic, generalment un full cartogràfic o una altra unitat d'emmagatzematge o distribució, amb els elements d'altres àmbits geogràfics adjacents.

Nota

  • L'ajust de vores va tenir molta importància mentre la cartografia digital es produïa per digitalització de sèries cartogràfiques existents en paper, distribuïdes en múltiples fulls, però va deixar de tenir-ne a mesura que la cartografia digital es va començar a produir de forma contínua.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
albarà albarà

<Empresa > Comunicació empresarial>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Diccionari de comunicació empresarial: publicitat, relacions públiques i màrqueting. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1999. 306 p.; 22 cm. (Diccionaris de l'Enciclopèdia. Diccionaris terminològics)
ISBN 84-412-0228-1

Les dades originals poden haver estat actualitzades o completades posteriorment pel TERMCAT.

  • ca  albarà, n m
  • es  albarán
  • fr  bon de livraison
  • fr  borderau de livraison
  • fr  feuille de livraison
  • en  delivery order
  • en  delivery slip

<Comunicació empresarial > Comunicació > Comunicació administrativa i comercial>

Definició
Document que acredita el lliurament d'una mercaderia i n'indica les característiques, la quantitat, la data de lliurament, el nom del comprador i del venedor, etc., i que ha de signar qui rep la mercaderia o qui se'n fa càrrec.
Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  alquequengi, n m
  • ca  bosses vermelles, n f pl sin. compl.
  • ca  bufeta, n f sin. compl.
  • ca  bufeta de gos, n f sin. compl.
  • ca  metes de burra, n f pl sin. compl.
  • ca  alicàcabi, n m alt. sin.
  • ca  bosses, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses de pastor, n f pl alt. sin.
  • ca  bosses vermelles ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  bufeta de ca, n f alt. sin.
  • ca  bufetes, n f pl alt. sin.
  • ca  ceroses, n f pl alt. sin.
  • ca  fesol bord, n m alt. sin.
  • ca  fesol de gos, n m alt. sin.
  • ca  orval, n m alt. sin.
  • ca  orval arbret, n m alt. sin.
  • ca  orval fi, n m alt. sin.
  • ca  pebrots (fruit), n m pl alt. sin.
  • ca  tomaquera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  tomata d'hivern (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomateres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  tomàtic d'Amèrica (fruit), n m alt. sin.
  • ca  tomàtic d'hivern, n m alt. sin.
  • ca  tomàtics d'Amèrica, n m pl alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga borda (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta, n f alt. sin.
  • ca  tomàtiga de capseta (fruit), n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera borda, n f alt. sin.
  • ca  tomatiguera d'hivern, n f alt. sin.
  • ca  alicacabi, n m var. ling.
  • ca  alicacabí, n m var. ling.
  • ca  alicaví, n m var. ling.
  • ca  alquequenge, n m var. ling.
  • ca  alquequenges, n m pl var. ling.
  • ca  tomàtica de capceta, n f var. ling.
  • ca  tomàtica de capseta, n f var. ling.
  • nc  Physalis alkekengi L.

<Botànica > solanàcies>

aquesta acció suprimirà totes les vores exteriors, totes les línies interiors i totes les línies diagonals aquesta acció suprimirà totes les vores exteriors, totes les línies interiors i totes les línies diagonals

<TIC > Informàtica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

TERMCAT, CENTRE DE TERMINOLOGIA. Terminologia i fraseologia dels productes informàtics [en línia]. 2a ed. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2019. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/diccionaris-en-linia/123>

  • ca  aquesta acció suprimirà totes les vores exteriors, totes les línies interiors i totes les línies diagonals
  • en  this removes all outer borders, all inner lines, and all diagonal lines

<Localització > Fraseologia>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bacallans, n m pl
  • ca  blenera, n f alt. sin.
  • ca  blenera tripó, n f alt. sin.
  • ca  bleneres, n f pl alt. sin.
  • ca  candelera, n f alt. sin.
  • ca  ciri de Nostre Senyor, n m alt. sin.
  • ca  coa de rabosa, n f alt. sin.
  • ca  col borda, n f alt. sin.
  • ca  col de moro, n f alt. sin.
  • ca  croca, n f alt. sin.
  • ca  cua de borrega, n f alt. sin.
  • ca  cua de guilla, n f alt. sin.
  • ca  cua de llop, n f alt. sin.
  • ca  cua de moltó, n f alt. sin.
  • ca  fulla borruda, n f alt. sin.
  • ca  gamó, n m alt. sin.
  • ca  gamó mascle, n m alt. sin.
  • ca  herba blenera, n f alt. sin.
  • ca  herba candelera, n f alt. sin.
  • ca  herba del ble, n f alt. sin.
  • ca  herba farinera, n f alt. sin.
  • ca  herba ploradera, n f alt. sin.
  • ca  herba plorosa, n f alt. sin.
  • ca  herba sabonera, n f alt. sin.
  • ca  jovenal, n m alt. sin.
  • ca  llàgrimes de la Mare de Déu, n f pl alt. sin.
  • ca  llapassera borda, n f alt. sin.
  • ca  matapeix blanc major, n m alt. sin.
  • ca  múria, n f alt. sin.
  • ca  orella de burro, n f alt. sin.
  • ca  ploraner, n m alt. sin.
  • ca  ploranera, n f alt. sin.
  • ca  porpra, n f alt. sin.
  • ca  porpres, n f pl alt. sin.
  • ca  púrpura, n f alt. sin.
  • ca  repalassa blanca, n f alt. sin.
  • ca  repalassa borda, n f alt. sin.
  • ca  ressentida, n f alt. sin.
  • ca  sabatot, n m alt. sin.
  • ca  sabatots, n m pl alt. sin.
  • ca  santjoanal, n m alt. sin.
  • ca  santjoanals, n m pl alt. sin.
  • ca  siriclòs, n m alt. sin.
  • ca  tabac bord, n m alt. sin.
  • ca  torba, n f alt. sin.
  • ca  trepó, n m alt. sin.
  • ca  trepó de bosc, n m alt. sin.
  • ca  trepó joanal, n m alt. sin.
  • ca  treponera, n f alt. sin.
  • ca  trepons, n m pl alt. sin.
  • ca  tripó, n m alt. sin.
  • ca  tripons, n m pl alt. sin.
  • ca  troca, n f alt. sin.
  • ca  bordellobo, n m var. ling.
  • ca  candilera, n f var. ling.
  • ca  engordalobo, n m var. ling.
  • ca  gordellobo, n m var. ling.
  • ca  gordollobo, n m var. ling.
  • ca  gordolobo, n m var. ling.
  • ca  guadalobo, n m var. ling.
  • ca  guardallobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobo, n m var. ling.
  • ca  guardalobol, n m var. ling.
  • ca  joanal, n m var. ling.
  • ca  matalobo, n m var. ling.
  • ca  rapelassa borda, n f var. ling.
  • ca  siriclós, n m var. ling.
  • ca  trapó, n m var. ling.
  • ca  traponera, n f var. ling.
  • ca  triput, n m var. ling.
  • ca  turba, n f var. ling.
  • nc  Verbascum thapsus L.

<Botànica > escrofulariàcies>

Nota

  • MASCLANS recull les denominacions blenera, candelera, croca, cua de guilla, cua de llop, cua de moltó, fulla borruda, herba blenera, herba candelera, herba del ble, herba farinera, herba ploradera, herba plorosa, jovenal (joanal), llapassera borda, ploraner, ploranera, repalassa borda, ressentida, trepó i tripó (triput) per a Verbascum thapsus i espècies congèneres.
basseta basseta

<Física > Meteorologia>

Font de la imatge

Atenció! La informació d'aquesta fitxa pot requerir una revisió.

Si teniu dubtes sobre un punt concret, adreceu-vos al Servei d'atenció personalitzada.

  • ca  basseta, n f pl
  • es  borregos

<Física > Meteorologia>

Definició
Núvols petits, rodons i blanquinosos que segons la gent assenyalen pluja.
bitxera borda bitxera borda

<Botànica>

Font de la imatge

La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

VALLÈS, Joan (dir.). Noms de plantes: Corpus de fitonímia catalana [en línia]. Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. 2014. (Diccionaris en Línia)
<http://www.termcat.cat/ca/Diccionaris_En_Linia/191/>
Es tracta d'un diccionari descriptiu, que recull les denominacions catalanes de plantes vasculars autòctones i de plantes vasculars exòtiques amb interès comercial, cultural o científic.

Aquest caràcter descriptiu justifica la presència de moltes denominacions no recollides en el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans. Per a orientar els usuaris, les denominacions catalanes estan classificades en un ordre decreixent de prioritat:
- Termes principals: Formes del diccionari normatiu o bé, en cas de no haver-n'hi, primeres formes alfabètiques.
- Sinònims complementaris: Formes recollides com a sinònimes en el diccionari normatiu.
- Altres sinònims: Formes no documentades en el diccionari normatiu que compleixen la normativa.
- Variants lingüístiques: Formes no normatives i manlleus no adaptats (escrits en cursiva)

Les denominacions procedeixen d'un corpus de més de tres-centes obres botàniques publicades entre el 1871 i el 2013, entre les quals destaca com a punt de partida Els noms de les plantes als Països Catalans, de Francesc Masclans.

Respecte a les obres originals, s'han revisat les denominacions catalanes i s'han estandarditzat els noms científics.

Per veure les fonts en què s'ha documentat cada denominació o conèixer els criteris seguits, es pot consultar el producte complet a la pàgina de diccionaris en línia del web del TERMCAT.

  • ca  bitxera borda, n f
  • ca  figues de guineu, n f pl alt. sin.
  • ca  herba del bagul, n f alt. sin.
  • ca  herba del bri, n f alt. sin.
  • ca  herba del verí, n f alt. sin.
  • ca  masera, n f alt. sin.
  • ca  masera groga, n f alt. sin.
  • ca  pebrera, n f alt. sin.
  • ca  pebrot salvatge, n m alt. sin.
  • ca  pebrotera, n f alt. sin.
  • ca  pebrotera borda, n f alt. sin.
  • ca  pebroteres bordes, n f pl alt. sin.
  • ca  setge, n m alt. sin.
  • ca  vincetoxi, n m alt. sin.
  • ca  herba del vri, n f var. ling.
  • ca  vincetocsi, n m var. ling.
  • nc  Vincetoxicum hirundinaria Medik. subsp. intermedium (Loret et Barrandon) Markgr.

<Botànica > asclepiadàcies>